A vegades, els dilluns necessiten una bona injecció d’humor i música per començar la setmana amb bon peu. Això és exactament el que va oferir Tucker Pillsbury, el cantant i compositor de 27 anys conegut artísticament com a Role Model, a l’Apolo de Barcelona.
En aquesta gira europea que ha arribat al seu final, Tucker venia a presentar el seu segon àlbum, Kansas Anymore, una obra que reflecteix una evolució tant personal com artística. A diferència del seu debut Rx, centrat en un amor inicialment intens i embriagador, aquest treball ens mostra una nova faceta de l’artista que explora el desamor, la introspecció i la reconciliació amb el dolor. El mateix títol simbolitza la necessitat de deixar enrere el passat, no com una fugida, sinó com un acte d’acceptació.
Això és estar crònicament en línia
Amb els primers acords de Writing’s On The Wall, l’Apolo va entrar en ebullició. Tucker va aparèixer a l’escenari, fidel al seu estil, amb un repertori d’alter egos que incloïa noms com Gracie Abrams, Ed Sheeran, Maroon 5, Ross Lynch, Jacob Elordi i un inventat The 1965. Si no estàs al dia del seu humor a les xarxes socials, ara mateix et sentiràs totalment perdut. En canvi, la seva fanbase, que s’ho prenia tot al peu de la lletra (i amb un somriure d’orella a orella), no parava de riure i cridar, especialment quan va dedicar una versió inesperada de Sign of the Times de Harry Styles, amb un toc tan dramàtic com entranyable. En el seu repertori, van sonar temes d’aquest últim disc com Look At That Woman, la juganera Scumbag i la contagiosa Superglue.
Desprès d’una sensual Slut Era Interlude amb llums tènues, i el moment més acústic amb les delicades notice me i that’s just how it goes, venia el moment de deixar enrere la guitarra, element principal d’aquesta nova etapa, i treure les armes nostàlgiques: blind i forever&more. “Valoro molt que sigueu aquí aquesta nit, perquè avui dia anar a un concert suposa molt d’esforç, ja sigui econòmicament o perquè heu hagut de saltar-vos classes o la feina”, va admetre l’artista. Role Model va reconèixer els sacrificis que sovint implica la vida d’un fan i va assegurar que “aquest esforç no passa desapercebut”, mostrant el seu agraïment amb sinceritat durant l’emotiva Compromise. Va tancar la vetllada amb Deeply Still In Love, un comiat apoteòsic en què Tucker va lluir els seus passos de ball estel·lars, fent una pausa prolongada per beure’s d’un glop la cervesa i concloure amb un: “I’m deeply still in love with you… Barcelona”.
El concert va ser tota una celebració del caos emocional, del desamor i de les petites històries que ens defineixen, on fins i tot la tristesa es balla i les bromes internes es converteixen en un ritual compartit de deliri col·lectiu.
Autores d'aquest article
Aïna López García
Maria Pérez
Hago fotos prácticamente desde que tengo memoria. Colecciono vinilos y conciertos. Probablemente podría adivinar todas las canciones de Gracie Abrams y Taylor Swift escuchando los 3 primeros segundos.
