Vida Lenta, un crit a posar en pausa la vida i parlar amb un mateix

Doble i Hug Sound ens deixen entrar en el seu imaginari reflexionant sobre els temes del seu nou disc ‘Vida Lenta’ en aquest Track by track.
Compartir en facebook
Compartir en twitter
Compartir en email
Compartir en whatsapp
Banner Suscripciones QN horizontal

PUBLICIDAD

Doble, artista que està a l’ordre del dia del món urbà, ha estat conegut per molta gent gràcies a temes com 3AM que va petar-ho a YouTube o Lakilove que va ser una col·laboració amb Oques Grasses. Fa unes setmanes, el raper gironí va publicar el seu segon disc Vida Lenta (Halley Records) de la mà del seu productor Hug Sound.

Tot el disc és una reivindicació sobre la importància de parar un moment en la vida frenètica que vivim i parlar amb un mateix.

En aquest Track by track, Doble i Hug Sound ens expliquen una mica el seu imaginari i el que signifiquen per a ells les cançons d’aquest disc.

A Ya aprendí dius “No mates al niño que llevas dentro”. Què volies dir amb això?

Doble: No has de perdre l’esperit de voler menjar-te el món.

Hug Sound: Sí, com aquella mini ignorància bona. Volen que siguis molt adult, però realment tots som uns nens a dintre.

D: Està bé que tots madurem com a persones, i està bé agafar aquesta professionalitat en molts àmbits de la nostra vida, però no has de perdre aquest esperit de ser nen, de viure les coses amb passió, saps? De somiar… res és impossible en aquesta vida. Si vols ser pintora seràs pintora, i si no tens les eines encara la teva il·lusió serà la que farà que ho aconsegueixis.

H: És com un punt i a part: esto ya lo aprendí.

D: Tu pots escoltar aquesta cançó que és molt profunda i viure-ho de formes diferents: estar content i recordar coses passades o estar passant per una mala època i que aquest tema et faci plorar. És un tema molt personal, m’atreviria a dir que és el tema més personal de l’àlbum.

'Vida Lenta' de Doble i Hug Sound. Foto © Eddy Kelele
Doble i Hug Sound | © Eddy Kelele

Com va sorgir la idea per Noche Loca amb Basement Band?

H: Basement Band és la banda que ens acompanya als directes. Vam començar a tocar temes que havíem fet ell (Doble) i jo sols amb la banda. Ens flipava molt més amb la banda. La penya que venia als concerts ens preguntava “on és aquesta cançó?” i quan els hi dèiem que era la mateixa ens deien que era molt diferent. Al final vam dir “per què no fem dues cançons?” I ho vam deixar així.

Cadascú pot aportar el seu granet de sorra: potser jo faig les bateries, però potser el bateria de la banda fa unes adaptacions que molen un piló. Els deixem la porta oberta a què aportin coses i ja ell (Doble) i jo escollim com ens agradaria que fos el conjunt.

Hi ha parell de xavals que m’han enviat un missatge dient “he empezado a estudiar el catalán” i això va ser com, que guai, saps? Aquestes coses que té la música.

Tot el que vull amb The Tyets sembla un cant a la llibertat d’estar amb els amics on sigui.

H: És com un resum de la nostra vida realment; el que volem és el que tenim ara mateix: família, col·legues…

D: Diu moltes coses aquest tema. És un tema que l’acompanya un beat de reggaeton, és molt dur i té ukeleles i palmas i tot superxulo, però si t’ho pares a pensar, el que et diu és que no pots renunciar a ser tu mateix, ni al que més t’agrada. Si tu vols pintar i la gent et diu que és millor ser metge perquè així cobraràs més, tu dius “i què?, si això és tot el que vull, jo seguiré pintant”. És un “per més complicat que se’m faci el camí, jo seguiré apostant per mi i si és rodejat de gent de cor i que et fa pujar aquesta felicitat, millor que millor”.

H: És com trist-content tot el rato.

D: És com estic trist, però m’aixeco amb força cada cop que m’enfonso. Saps que has estat malament però segueixes lluitant.

He vist que teniu molts fans a llatinoamèrica i que tot i que no entenguin algunes lletres en català els agrada molt.

H: Abans hi havia un moment que ens escoltaven més enllà que aquí, als nostres inicis sobretot.

D: Un tio ens va comentar: “¿por qué habláis en italiano?” Inclús ens hem trobat amb gent de llatinoamèrica, mexicans sobretot, que han començat a estudiar català. Un parell de xavals que m’han enviat un missatge dient “he empezado a estudiar el catalán” i això va ser com, que guai, saps? Aquestes coses que té la música.

Quan vaig escoltar el disc per primer cop no podia parar de cantar No em molesta, sentia que era la més diferent del disc. Com ha influenciat l’estil de Cookah P. i Boom Boom Fighters en aquest tema?

H: Sona diferent perquè la vam fer una setmana abans d’entregar el disc, com un any més tard. De cop vam canviar un tema i vam voler fer-ho així perquè ens venia molt de gust i per això potser sona més diferent. Boom Boom Fighters van venir al final a fer el sobre-saxo i la guitarra. Es va fer com els altres temes però en moments diferents.

D: I el tema al final és molt clar: has de ser tu mateix per més que la societat vagi d’una forma contrària a la teva. Potser la teva direcció no és l’equivocada. Has de confiar en tu mateix.

Sembla que hi ha un fil conductor a tot el disc quant a la temàtica.

H: Sí, és com un disc conceptual. Tot parla del mateix però des d’àmbits diferents.

D: Tots els temes tenen algo a dir-te. Tu escoltes l’àlbum i és com si et miressis al mirall i t’ho estiguessis dient tot el rato a tu mateix. És una conversa amb un mateix.

Tot el disc va sobre parar un moment i reflexionar?

D: Es pot agafar per molts punts diferents però és això. La vida va massa de pressa perquè nosaltres encara li fotem més gasolina. Hem de parar, hem d’agafar les coses amb calma, a poc a poc tant les relacions amoroses, com els tractes amb els companys, com els conflictes, com els projectes.

H: Com amb un mateix.

D: Com amb un mateix. Respirar perquè la vida passa molt ràpid i a vegades no parem. I en aquest disc volem transmetre això. Hem estat un any treballant en aquest disc i volem que la gent ho escolti amb calma, que reflexioni. Les cançons tenen molt a dir i tenim molt a transmetre.

'Vida Lenta' de Doble i Hug Sound. Foto © Eddy Kelele
Doble i Hug Sound | © Eddy Kelele

Has de ser tu mateix per més que la societat vagi d’una forma contrària a la teva. Potser la teva direcció no és l’equivocada. Has de confiar en tu mateix.

A Xuleta parleu d’una persona despreocupada que li és igual el que pensin d’ell i com el prejutgin. Parleu de vosaltres?

H: Jo crec que és autocrítica guai.

D: Sí, ser un xuleta no fa referència a haver de menysprear a la resta. Ser un xuleta és estimar-te a un mateix i que no t’importi el que digui la resta. Parlem explícitament d’una persona que és ella mateixa i que li és igual, que segueix els seus principis i que li suda tres pobles que el puguin criticar i que li puguin faltar el respecte perquè ja s’estima prou a ell mateix.

Se us ha prejutjat molt?

H: No se’ns ha prejutjat, però sí que notes que si algú diu “sí, fan rap” la resposta és “ah vale, no m’agrada”, sense haver-ho escoltat. Abans fèiem molt de rap i a la gent li feia pal anar al concert, però després anava i flipaven en colors amb la concepció de rap que tenien.

Hauríem de ser tots uns xuletes?

H: Jo crec que sí, hem de ser la màxima expressió d’un mateix.

D: Tots ens hauríem d’estimar més i ser més xulos. Fa molta falta a la societat.

H: Sí, perquè tothom vol ser igual i hauríem de ser tots molt diferents.

D: La gent té molta por a sortir dels estereotips que hi ha i hem d’intentar canviar això, ser nosaltres mateixos i si tu vols anar amb un barret de plàtans al cap doncs porta’l.

H: Seràs el més xuleta de tots.

Cicatrices tracta sobre trobar a faltar algú i no saber com passar pàgina?

D: Aquest tema el vaig escriure en un moment molt complicat amb la meva família, al meu pare li va donar un infart i va ser una situació molt xunga i em va donar molt per pensar. D’aquestes cicatrius que et queden de per vida i que un dia recordes que al teu pare li va passar això.

H: Les coses de veritat.

D: Les coses de veritat, a mi em va fer donar compte que ens preocupem per coses que realment no tenen importància. Oi que tenen solució? Doncs ja està.

H: Quan passa algo xungo ho saps.

D: Això t’endureix, tens una cicatriu i te’n recordes del que vas viure i ho canalitzes d’una manera que et fa encara més fort, però ho has de plorar. Jo la vaig escriure en aquell moment, necessitava treure-ho tot a fora i em va ajudar molt. Gent m’ha escrit i m’ha dit que ha plorat amb aquest tema: gent que ha perdut el seu pare, que quasi el perd, es pot aplicar a relacions amoroses…son pèrdues o quasi pèrdues de coses que realment ens importen i et fan donar compte del que t’ha d’importar de debò. L’important és tenir salut, amor, projectes i ser feliç amb un mateix.

“Al final llega la suerte y te ilumina el camino” Sembla que en aquesta part de la cançó hi ha una mica d’esperança.

D: No tiris la tovallola perquè quan menys t’ho esperes, quan estàs a un túnel que és tot negre, veus que al final hi ha claredat. Al final arriba la calma.

A Joquesé Lildami i tu canteu sobre els alts i baixos amb un mateix?

H: Aquesta era més conversa amb un mateix, va dient “t’estimo”, “m’estimo” tota l’estona “tu” i “jo” i això és molt guai.

D: És com tenir un mirall i xerrar-te a tu mateix.

És com no acabar d’estar bé amb tu mateix?

D: Sí, és com “t’estimo, però hi ha moltes coses encara a solucionar i fer-te fort” fins que un dia mirar-te i dir “estic curtit del tot.”

H: És com “t’estimo, però cadascú té lo seu”.

D: T’estimo, però podria estimar-me encara més, es podria millorar.

'Vida Lenta' de Doble i Hug Sound. Foto © Eddy Kelele
Doble i Hug Sound | © Eddy Kelele

Natural té un ritme molt chill i relaxat i la lletra transmet el mateix.

H: És un dia de la vida.

D: El ritme és curiós perquè ve d’una bossa nova.

H: És d’una de Vinícius de Moraes, un brasiler molt guai, i va ser molt divertit fer-la.

D: És potser el tema més explícit de tots.

H: I el més despreocupat.

D: La segona estrofa si t’hi fixes és ell conduint cap a un bolo, jo dient-li que pugi l’altaveu, estem fumant i tenim els secretàs darrere.

D: És viure a la teva manera, et surt natural, som així.

Somos distintos fa referència al desencant que sents quan deixes d’idealitzar a una persona?

D: Jo vaig començar a escriure-la pensant en la vida d’una prostituta que volia deixar la seva vida enrere per ajudar a la seva filla, però necessitava la pasta. A mi em va venir aquesta reflexió un dia per una situació que vaig viure al carrer i a partir d’aquí això pot transcendir a molts temes. Pot ser una persona que està farta de tot, de currar, de la monotonia i vol trencar amb això. Tots podem tenir un dia en què volem marxar a respirar i ja no ens importa res. És una mica això, que hi ha molta gent que viu anclada a feina que no els agrada, a parelles que no els cuiden, a relacions tòxiques… Tots tenim un dia que ja no ens importa res.

A T’esperaré canteu “Digue’m tu que som, som restes d’un desastre.” Parles d’una relació on les dues persones no es cuiden gaire, però no es volen perdre?

H: És quan s’ha acabat una relació. Aquella penya que dius “et vull estimar encara, però m’estàs fent mal”, per això diu “t’esperaré tota la nit aquí, pensant en tu” és del rollo, encara em queda algo de tu dintre, encara noto que t’estimo, però ja sé que no està bé.

D: Abans ho volia, però ara que hi penso, és millor que no.

H: És un adeu, aquell adeu on encara estàs com enamorat.

D: T’estimo, però ens hem de separar per ser més feliços.

Autora de este artículo

Charco Banner_Oct-Nov 22

PUBLICIDAD

¿Te ha gustado? ¡Compártelo!

Compartir en facebook
Compartir en twitter
Compartir en email
Compartir en whatsapp

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que nos proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para gestionar los comentarios que realizas en este blog. La legitimación se produce con el consentimiento del interesado. Como usuario e interesado te informo que los datos que me facilitas estarán ubicados en los servidores de  (proveedor de hosting de Qualsevol Nit) dentro de la UE. Ver política de privacidad del proveedor de hosting. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no atender pueda tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en info@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Fes-te subscriptor/a i ajuda’ns a seguir compromesos amb el so de la nostra ciutat

SUSCRIPCIÓ ANUAL + WELCOME PACK 

60€

pagament anual (5€ al mes)

SUSCRIPCIÓ MENSUAL

6€

pagament mensual (72€ a l’any)

Si ho prefereixes, pots fer una aportació voluntària seleccionant tu mateix la quantitat que desitgis donar

C. Tangana, El Niño de Elche - Un veneno

C. Tangana para principiantes

29 años atrás nacía Antón Álvarez Alfaro en Madrid. Dieciséis años después, nació Crema; cinco más transcurrieron antes del nacimiento de C. Tangana, una figura mediática que carburó despacio hasta el estallido, en 2016. Lamiendo los bordes de la veintena, este artista en tránsito explora los límites del statu quo musical.

R.E.A.L

r.e.a.l. según r.e.a.l.

r.e.a.l., un dúo de música electrónica con toques pop, hacen la clase de música que deberías estar escuchando ahora mismo. Te lo cuentan ellas mismas.

Todo lo que fuimos

‘Not everything was better in the past’ del cantautor británico Fin Greenall, más conocido como Fink, ha inspirado este relato de Eneko Garmendia sobre la enigmática Molly y sus días de otoño. Imagen de portada de Maca Arena.

Musicalment al dia amb Qualsevol Nit

¿Quieres recibir las novedades musicales de Barcelona? Apúntate a nuestra newsletter. Te enviaremos cada semana nuestros mejores contenidos de autor. En primicia. Mola, ¿eh?

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que me proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para enviarte nuestras publicaciones, promociones de productos y/o servicios y recursos exclusivos. La legitimación se realiza a través del consentimiento del interesado. Te informamos que los datos que nos facilitas estarán ubicados en los servidores de MailChimp (proveedor de email marketing), a través de la empresa The Rocket Science Group LLC, ubicada en EEUU y acogida al EU-US Privacy Shield. Ver la política de privacidad de The Rocket Science Group LLC. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no podamos atender tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en hola@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Fes-te subscriptor/a

Emporta't un Welcome pack

i ajuda'ns a seguir compromesos amb el so de la nostra ciutat