Fa cinc anys Ariana Abecasis es presentava a l’escena musical amb el seu primer àlbum Philosophades (autoeditat, 2015), un treball orgànic d’estil indie pop. Ara presenta Adiós, no es para siempre (Luup Records, 2021), un gir musical de 180 graus que reflecteix el seu creixement artístic i personal. En format de trio, amb Marta Cascales als teclats i sintetitzadors i l’Arnau Alitmira a la bateria, Abecasis ens va traslladar al seu propi món i al seu univers oníric.
Del piano clàssic a l’electrònica
“Estudié piano clássico y ahora estoy haciendo esto”, deia l’artista en acabar de tocar Tveo el tema més hip-hopero del disc. Ariana Abecasis es va graduar en piano clàssic a l’Esmuc però ha anat molt més enllà navegant per estils com el trap, l’electrònica i els ritmes llatins al seu últim àlbum. Si més no, també ha estat influenciada per grans artistes com Justin Vermon (a.k.a Bon Iver) i FKA twigs.
El piano, però, segueix sent la seva passió i amb el que s’inspira per compondre. A mig concert, en format de solista, Abecasis ens va mostrar la part més íntima i orgànica amb el seu instrument. Va interpretar Samson de Regina Spektor i Hyperballad de Björk –dues dones que l’inspiren a la seva carrera musical–, deixant-nos veure la seva faceta més expressiva al piano i el seu so més natural a la veu. No calia res més.
L’univers d’Ariana Abecasis
Ariana Abecasis ens va traslladar al seu propi univers des del primer tema del concert Flower smiles. Dalt de l’escenari deixava entreveure una sensibilitat excepcional cap a la seva música i el seu treball. “Fer música i que us arribi, és de les coses més maques que puc fer” deia emocionada entre cançó i cançó. L’artista es mostrava plenament immersa en la seva actuació, expressant-se amb la veu i amb el cos en forma de dansa. Com al tema Five, per exemple, on es movia per l’escenari per transmetre l’agressivitat que li provoquen els diners i el món consumista actual.
Cupido i Yo sin ti, cançons que parlen d’un amor romàntic, són les peces més personals del disc, que ens traslladen al món interior d’Ariana Abecasis. Amb la seva veu tan particular, a vegades cantant com si ens xiuxiuegés, ens fa viatjar a un univers íntim i també oníric.
Continuarà…
Sens dubte, Abecasis ha sabut musicalitzar el seu imaginari amb un so polit i personal. Ha forjat una sonoritat pròpia amb l’ajuda del productor Joan Borrás, amic i company al llarg de la seva carrera musical. L’artista presenta un àlbum amb un so homogeni, però que beu de molts estils, des de Nada te pido –el tema més urban del disc– fins a la balada White Horses.
Adiós, no es para siempre, la cançó que dóna nom a l’àlbum, és el tema més sincer i emocional que presenta l’artista. Perfectament acompanyada per Marta Cascales al piano, el concert acabava amb el final suspensiu del tema que ens va deixar a tots a l’expectativa de més. Un final que bé podria entendre’s com la metàfora visual del mateix nom del disc, dir adéu però no per sempre. Esperem que torni aviat.
Autores de este artículo
Ivette Amargós Galicia
Aitor Rodero
Antes era actor, me subía a un escenario, actuaba y, de vez en cuando, me hacían fotos. Un día decidí bajarme, coger una cámara, girar 180º y convertirme en la persona que fotografiaba a los que estaban encima del escenario.
![Fantastic Negrito, La [2]](https://qualsevolnit.com/wp-content/uploads/2018/05/fantastic-negrito-9-DESTACADA-768x384.jpg)
