Les nostres llistes són plenes de cançons memorables que, malgrat tot, perpetuen el mite de l’amor tòxic. Lluny d’exigir-nos que les esborrem de les nostres playlist, Amor Odi Radioshow ens va proposar una alternativa: reescoltar-les des d’una nova perspectiva, i versionades per artistes actuals. El passat divendres, l’Auditori va acollir en el marc del cicle ‘Sit Back’ un espectacle difícil de classificar. No va ser un concert, però tampoc una obra de teatre. Per mitjà d’una fórmula original i múltiples disciplines, va tractar temes feministes i LGTBIQ+, mantenint-nos ben atentes a les nostres butaques.
De debò diu això la cançó?
La icona queer Al-V va ser l’encarregada d’oferir-nos el context necessari per interpretar els temes que van anar sonant. Diguem que va convertir-se en la nostra versió de butxaca de Vikipèdia. Els seus discursos, dilvulgatius alhora que humorístics, van introduir-nos un total de vuit actuacions que, al final, sen’s van fer curtes: Marina Herlop va ser la primera en cantar. Acompanyada del seu piano, va saber transmetrer-nos la brutalitat dels versos d’Ultraviolence de Lana del Rey. L’enorme panell col·locat de cara al públic, que va anar seguint totes les lletres a temps real, va ajudar-nos a conscienciar del missatge que hi havia rere aquell tema.
En una mateixa nit, vam poder sentir en directe a artistes que feia dies que volíem veure, gaudint, per exemple, de la simpatia i puresa de Queralt Lahoz o del suau cant en francès de Clara Viñals. L’actuació de The Sey Sisters va aportar frescor i varietat a un repertori que va prendre encara més personalitat amb la composició electrònica d’Ikram Bouloum. Durant la vetllada, però, no només van sonar cançons amb missatges escandalosos per l’època actual, sinó que també vam sentir himnes empoderadors: l’esperat Toxic de Bridney Spears, versionat per Núria Graham, o el You Don’t Own Me de Lesley Gore, que va adquirir una nova dimensió amb la veu de Sandra Monfort.
Encara creus en l’amor?
En Març Llinàs, guionista del show, va sortir a la meitat de l’acte de darrere de les cortines per fer un monòleg i regalar-nos un dels moments més còmics i tendres: “Encara creieu en l’amor o ja voleu anar a casa?”, va dir-nos. Amb aquesta i altres confidències, va guanyar-se la nostra simpatia. Tampoc va quedar-se curta la divertida intervenció d’AL-V, qui va proposar-nos una nova cançó infantil (sobre el gall i la gallina) com a actuació final.
Des de l’estat receptiu que provoca el riure, va ser fàcil endinar-nos en els moments reflexius i profunds sense resistència. La poeta Mireia Calafell, que va aparèixer esporàdicament a diferents punts de la graderia, ens va fer entendre que hem estat repetint el mite una i altra vegada sense posar-lo en dubte. Al seu torn, la locutora de ràdio Daniela Blume va encarregar-se d’escenificar, amb el ball, un discurs en què es qüestionava l’enamorament. La vam veure lliscar sobre les escales i l’escenari, traient-se roba a un ritme trepidant. Mentrestant, sentíem frases igual d’impactants: “El enamoramiento tiene más que ver con tus heridas que con el amor”.
Com t’has quedat? Amor Odi Radioshow va estar ple de contrastos. L’espectacle ens va fer riure, alhora que reflexionar; ens va fer saltar els colors i també ens va delectar amb bona música. Amb cares conegudes i una mica de tot en la seva justa mesura, va oferir-nos un show si més no sorprenent.
Autores de este artículo
Júlia Palacín
Miguel López Mallach
De la Generación X, también fui a EGB. Me ha tocado vivir la llegada del Walkman, CD, PC de sobremesa, entre otras cosas.
Perfeccionista, pero sobre todo, observador. Intentando buscar la creatividad y las emociones en cada encuadre.
![Lee Fields & The Expressions a La [2] de la sala Apolo de Barcelona17/5/2019. FOTO: MARINA TOMAS ROCH.](https://qualsevolnit.com/wp-content/uploads/2019/05/Lee-Fields-The-Expressions11-DESTACADA-768x384.jpg)
