Dissabte passat, després d’onze anys, cinc discos i més de 600 concerts, els valencians Aspencat s’acomiadaven dels escenaris amb un sold out a la Sala Razzmatazz de Barcelona dins del cicle de concerts Curtcircuit. Tres quarts d’hora abans de començar el concert, centenars de joves ja omplien més de la meitat de la sala. Els teloners s’ho valien. Smoking Souls amb els seus riffs salvatges s’han convertit en un dels màxims exponents de la nova fornada de grups del País Valencià. Cançons com Nòmades, Vida o Fills de la nit van fer pujar la temperatura d’una Razzmatazz que amb l’últim acord del grup de Pego ja es trobava gairebé plena. “Estem molt contents d’acompanyar a Aspencat en una nit tan especial després d’haver crescut escoltant-los a les nostres places” deia el guitarrista, Pau Camps, poc abans d’acabar el concert. I és que, com explica Kiko Tur a la revista Enderrock, “Aspencat ha assumit el paper de frontissa” entre pioners com Obrint Pas, La Gossa Sorda o Feliu Ventura i els actuals Zoo, Auxili o els mateixos Smoking Souls.
Quan els quatre membres del grup pegolí van abandonar l’escenari i es van obrir els llums, el públic va reaccionar amb crits de “llibertat”, “els carrers seran sempre nostres” i “independència”. Aquestes reivindicacions van estar presents durant tota la nit, acompanyades d’estelades i cartells de la manifestació per l’alliberament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. Uns minuts després, la música de fons va parar i Razzmatazz va tornar a quedar a les fosques. Havia arribat el moment. El piano de la cançó S’atura el temps va acompanyar la sortida del grup, que va començar interpretant una successió de fragments instrumentals de les seves cançons més populars.
Després d’aquesta introducció, els cantants Ivan Gosp i Kiko Tur, van saltar a l’escenari despertant els crits del públic mentre sonaven els primers versos de Música naix de la ràbia. En els teus ulls, S’atura el temps i Escriurem mil batalles van anar succeint-se a un ritme que no donava ni un segon de pausa. Els punys de molts dels assistents s’aixecaven gairebé instintivament quan sonaven versos com “societat horitzontal, la xarxa és poder, orgull i treball” o “és hora de canviar la història, busquem la glòria, el cel és ras però se sent com trona”. I és que, un dels principals trets distintius d’Aspencat, han estat les seves lletres combatives i l’equilibri que han trobat entre la metàfora i el llenguatge directe i agressiu dels versos rapejats. Amb l’esperada La distància va pujar a l’escenari Àlex Seguí, excantant de La Gossa Sorda i freqüent col·laborador del grup en els seus últims discos i gires. També van voler acompanyar-los el cantautor Feliu Ventura, la MC Mai i el cantant d’Smoking Souls, Carles Caselles.
Tot i que els dos últims discos – Tot és ara (Halley Records, 2015) i Essència (autoeditat, 2013) – van tenir el protagonisme destacat del repertori, el grup també va obsequiar als seguidors més veterans amb dos blocs de cançons de Naixen primaveres (autoeditat, 2011) i Obri la llauna (autoeditat, 2009). Aquests últims temes van enriquir el concert amb altres estils ballables com l’ska, deixant per uns instants en segon pla els sons electrònics. Una altra característica d’Aspencat que també va estar present en el concert va ser la sonoritat del llaüt. De la mateixa manera que Obrint Pas va introduir el timbre tradicional de la dolçaina en la seva música, el grup de Xaló ho ha fet amb el llaüt. Així doncs, contrastava el fet que a la banda esquerra de l’escenari hi podíem trobar aquest instrument centenari tocat per Héctor Peropadre i just davant, el teclat i les programacions electròniques de Pasqu Giner.
Un discurs recordant els atacs feixistes que van tenir lloc a València durant el passat 9 d’octubre va despertar crits de “no passaran” mentre sonaven els primers acords d’unes tranquil·les Trinxeres en la foscor i L’herència. Aquesta vegada, després de la calma va venir la tempesta amb cançons com Queden Matinades, Som moviment, L’últim segon o Quan caminàvem, que va tancar el concert.
Visiblement emocionats, els membres del grup van agrair el suport rebut durant tots aquests anys pel públic català i van abandonar l’escenari entre aplaudiments i crits. Aquest últim concert d’Aspencat suposa el tancament d’un període en que bandes puntals del País Valencià com Obrint Pas, La Gossa Sorda o Orxata s’han acomiadat indefinidament. Tots ells però poden estar tranquils, ja que seguint el seu llegat hi ha un gran nombre de grups joves que continuen en peu de guerra.
Som la flor que naix de la llavor que vàreu sembrar
Sou la llum que guia en l’obscuritat
Som les vostres veus i no ens faran callar
Perquè mai perdrem la nostra dignitat
Continuar la senda de la nostra essència i trobar
I trobar una resposta per demà
No ens podran guanyar mai, si ens donem la mà
I agafem l’herència que ens vàreu deixar
Autores de este artículo
Nil Boladeras
Mario Olmos
Vinculado a la fotografía desde el siglo XX. En los últimos años he juntado mi locura por la imagen y mi pasión por la música. Me consideran fotógrafo, pero me defino como alguien que deja momentos congelados con la intención de provocar una reacción.
