Skating Polly: Talent cru

Skating Polly és una banda nord-americana de rock alternatiu fundada el 2009 per les germanastres Kelli Drew Mayo i Peyton Mckenna Bighorse, a qui s’uniria el també germà Kurtis Lee Mayo el 2017. Nascuts entre el 1995 i 2000, però amb 5 àlbums a les seves joves esquenes, sensacionals en gravacions d’estudi i amb un directe encara una mica per pulir, la cita del dimarts va ser com assistir als emocionants començaments de qui se’l vaticina un futur prometedor i ple d’èxits.

La banda destaca per l’alternança instrumental dels seus membres, així com per les seves lletres poètiques i un estil eclèctic que ells descriuen com a ugly pop, amb influències que van des del riot grrrl i el grunge fins a l’indie pop, i amb sonoritats en la línia de Bikini Kill, Nirvana, Beat Happening, Veruca Salt, X, The Breeders, L7 o Babes In Toyland o Kimya Dawson. La seva fanbase també eclèctica es mou entre els postadolescents alternatius, nous i vells punks amb interessos més variats i melòdics, i indies millenials a qui la deriva del gènere els ha decebut o en el que no acaben d’encaixar.

Contundents i melòdics, salvatges i tímids, joves i veterans, no només figures musicals llegendàries com Shirley Manson de Garbage o Juliette Lewis es troben entre les seves fans declarades. Skating Polly aconsegueix l’aclamació instantània d’icones de la música underground com Exene Cervenka de X, Calvin Johnson de Beat Happening, o Louise Post i Nina Gordon, co-frontwomens de Veruca Salt (el que va començar com una sessió d’escriptura, finalment es va convertir en l’EP New Trick del 2017). Entre una agenda de gira intensa, la banda està treballant en el que serà el seu sisè disc de llarga durada.

Camisa western, cabells roses i verds, plataformes de vinil vermell, pantalons amples de camuflatge: una barreja de grunge, glam rock i americana puja a l’escenari a preparar els seus instruments. Skating Polly encara no ha començat a tocar, però ja em tenen intrigada. En hora i mitra fan un bon repas de la seva discografia. El públic es mostra embadalit i atent a les cançons intimistes; balla i salta a un pogo incansable als temes furiosos i viscerals. Sonen les esperades Little girl blue and the battle envy, Camelot, Nothing more than a body, o la genial Hail Mary escrita juntament amb Louise Post & Nina Gordon. Cap al final del set, els músics intercanvien instruments i Peyton es posa a la bateria mentre Kurtis toca la guitarra. Tanquen el concert amb un perfecte They are cheap (I’m free).

Energia, talent cru i honestedat. 25 cites a territori europeu i una mitja de 100 concerts a l’any. Un present i futur més que prometedors.