Billie Eilish: L’antiprincesa més feliç que ahir

Avui, 18 de desembre, celebrem que la Billie Eilish fa 20 anys i us convidem a conèixer l’artista a través de de les seves cinc millors cançons, i les tres grans etapes de la seva vida.
Compartir en facebook
Compartir en twitter
Compartir en email
Compartir en whatsapp
Angel Olsen. Houston Party

PUBLICIDAD

En un dia com avui, 18 de desembre, celebrem que la Billie Eilish fa 20 anys. Però no et pensis que Eilish és d’aquelles artistes que, un cop ho ha petat amb el primer treball discogràfic, Dont Smile At Me, es trasllada de la seva habitació a un estudi amb totes les pijades que et puguis imaginar. El seu germà –músic i productor– Finneas O’Connell, i ella continuen funcionant com en els seus orígens: fan ploure idees, componen i produeixen a la seva llar, la qual els ha vist créixer.

Després de viure uns teen years convulsos amb depressió, autolesions i pensaments suïcides, rebre educació a casa va ser fonamental per concretar la seva essència i la seva passió innata per la música.

En definitiva, Billie Eilish és l’antiprincesa del segle XXI més feliç que ahir amb un talent especial i únic que la fa ser percebuda com a artista. Els components que ho recolzen són que detesta que les seves cançons sonin igual. A més, un cop que han volat del niu i les acull el públic, no les pot ni les sol tornar a escoltar.

Que sigui coneguda a ulls d’estranys i no pugui sortir de casa sense un guardaespatlles, no treu que pugui mirar a totes hores The Office o que la seva família viatgi amb ella quan gira durant llargues temporades. L’únic que ha canviat és que ara potser necessita distreure’s per tractar de no pensar en totes les persones que podria decebre. Com es pregunta a Everything I Wanted: “Si ho hagués sabut tot aleshores, ho faria una altra vegada?”.

Convidem a conèixer la Billie Eilish a través de la seva obra: tres projectes musicals que coincideixen amb tres grans etapes de la seva vida.

1. dont smile at me (2017)

 

Amb tan sols 14 anys, a Billie Eilish ja la va fitxar Interscope Records. Resulta evident que la fama li va arribar enmig de l’adolescència, una etapa que, si compta amb aquest afegit, es deu viure amb encara més inseguretats i mals de cap. El judici i l’aprovació externa d’un col·lega anònim passa a ser de tota una massa de gent desconeguda o no, que s’ha format una opinió preconcebuda de l’artista i, de manera irracional, la vigila a totes hores.

Al seu EP debut que la va catapultar fins a l’estatus del que gaudeix ara li va posar aquest nom perquè creu que tothom, des de ben petit, sembla que hagi d’aprendre a somriure. Quan s’ho repensa a l’entrevista amb SSENSE modifica el “tothom” per les “nenes” i sosté que, en qualsevol cas, a qui ha de causar una bona impressió és a ella mateixa.

 

Ocean Eyes

 

A principis del 2016, Billie Eilish va publicar Ocean eyes a SoundCloud. La cançó de seguida es va fer viral i acumulà milions de reproduccions arreu del món. Aquest èxit fortuït va marcar el principi de la carrera de l’artista, la qual amb prou feines era capaç de digerir i gestionar la fama.

Ocean eyes tracta sobre un desamor abrupte amb algú que ha estat tòxic i destructiu, però posseeix aquell poder d’uns ulls oceànics per retenir a qui diu estimar.

L’anècdota rere el tema comença amb una de les passions de la cantant, a part de compondre: la dansa. Billie Eilish ballava hip-hop i assistia a les classes de contemporani en les quals el professor, després de sentir-la cantussejar la melodia, li va preguntar si tenia pensat gravar la balada. Així, podria preparar una coreografia que l’acompanyés. I dit i fet, tant ella com el seu germà Finneas, van llançar-la a la plataforma sense arribar-se a plantejar que ho petaria a uns nivells desorbitats. No comptaven amb cap suport discogràfic.

A través de la lletra de Ocean eyes veiem una Billie vulnerable i amb por de caure des de tan amunt per culpa d’una tercera persona que la convenç perquè cedeixi al seu engany.

I Don’t Wanna Be You Anymore (idontwannabeyouanymore)

 

I Don’t Wanna Be You Anymore és un tema dedicat a ella mateixa. Que COPYCAT el precedeixi no és una decisió aleatòria, sinó que té una explicació. I Don’t Wanna Be You Anymore transmet la idea contrària a la de COPYCAT, en el sentit que a la segona, algú es desviu per ser com tu. Mentrestant, a la primera, vols sortir de tu mateix.

A Genius, un mitjà digital dels Estats Units, Billie Eilish va afirmar: “Tu sempre ets tu, i això és aterrador”. Una veritat inevitable i natural que cobra sentit amb el vers en què recita: “Només tu saps com em faig miques”. És a dir, ella –i tothom de carn i ossos– pot mentir als altres i explicar-los que li passa això o allò. Fins i tot, pot assegurar en veu alta que no li passa res. Ella, però, sempre serà la única en saber del cert què li ronda per la ment.

A la tornada, quan interpreta “Si les llàgrimes poguessin ser embotellades / Serien piscines omplertes de models”, la compositora considera que les models potser són les persones més tristes del món. “Tothom les admira i són percebudes com a referents, com un estàndard al que hem d’aspirar. Però si els cànons (de bellesa) van canviant constantment per què han d’existir des d’un principi?”. Tots i totes, algun cop, haurem volgut deixar de ser nosaltres.

2. WHEN WE ALL FALL ASLEEP, WHERE DO WE GO? (2019)

 

Malgrat comptar amb més de 7 mil milions de streams a Spotify –això el converteix en el vuitè disc més estrimejat de la història–, en una entrevista amb Rolling Stone, Eilish va sincerar-se confessant que no havia gaudit del procés creatiu d’escriure’l. Sembla ser que li molestava que tothom hi fotés cullerada sense demanar permís.

Gràcies o per culpa d’aquesta creació, però, es va forjar una imatge que identificava la Billie Eilish amb una persona excèntrica, rebel, tristona. No responia al que t’imaginaries com la típica estrella del pop adolescent. Tot i així, al marge de les etiquetes que la premsa i la societat van escollir per definir-la, no deixa de ser una noia inquieta que, en aquell moment, als 17 anys, ja sentia curiositat per desfer el nus de preguntes existencials, com la que dóna el títol al seu primer àlbum llarg.

 

Bad Guy

 

L’últim que se sap de Bad Guy és que ha arribat a la desena posició en termes de tema més reproduït a Spotify, superant Thinking Out Loud de l’Ed Sheeran. El 2019 va esdevenir número 1 arreu del món i generà vendes milionàries. Tant és així que Eilish, als premis Grammy, es va emportar l’estatueta en la categoria de Cançó de l’Any.

La lletra és pícara i provocativa. Billie Eilish juga a ser el xaval malote com si s’estigués intercanviant el rol amb algú que ha conegut de prop. De fet, la cançó es burla dels personatges que certes persones imposten o interpreten dins del seu cercle social per semblar ‘cool’. L’artista opina que la gent que va dient a tothom que és d’una manera determinada, ja sigui que incompleix les normes o que és súper alternatiu, no sol ser de la forma com es presenta.

El que és curiós de Bad Guy és que la pròpia intèrpret no pensava que anés a tenir una gran repercussió. La tornada no tenia lletra, no se’ls acudia res que hi pogués encaixar i funcionar, i potser per això no agradaria a qui ho escoltés. En Finneas i la Billie van fer bé d’arriscar-se.

Bury A Friend

 

Bury a friend està escrita des de la perspectiva del monstre que dorm sota el llit de la Billie. El monstre que la interpel·la és ella mateixa. Per això no fuig de la bèstia ni li té por. El seu monstre surt a la llum quan pensa en coses mortals. Li xucla l’energia fins a tal punt que voldria ofegar-se i morir o, si més no, matar-lo. D’aquí a que canti: “Enterrar un amic / Vull acabar amb mi”.

La pregunta: “Quan tots ens adormim on anem?” podria significar la incertesa de la mort, és a dir, el fet de no saber on anem a parar. També faria referència al món idíl·lic dels somnis o als malsons que un experimenta mentre dorm.

3. Happier Than Ever (2021)

 

La Billie Eilish no només bat records amb la música que publica, sinó que ho va fer el passat juny amb els “m’agrada” d’Instagram després de penjar la portada de Vogue en què és ella la protagonista. La sessió de fotos s’havia fet pública un mes abans de la sortida del seu segon LP. Juntament amb els “m’agrada” va esclatar una onada de crítiques. Aquestes l’acusaven de vendre’s i de no ser fidel als valors que tant promovia de no exposar el seu cos per evitar que la sexualitzessin.

Eilish, en veure la portada de Vogue de fa un parell d’anys en la qual es mostra amb roba oversize i comparar-la amb l’actual –hi llueix un vestuari ajustat–, conclou: “D’això se li’n diu créixer”.

 

Male Fantasy

 

La cançó es va inspirar en com d’irreal, misògina i absurda és la pornografia. Eilish va decidir parlar-ne, perquè considera que el porno pot resultar incòmode. De la mateixa manera que pot fer-te sentir violentada, també et fa sentir plaer.

El fet que els homes i les dones tinguin accés a aquest contingut provoca que es creiï una fantasia perversa al voltant del sexe. Alhora, pot produir situacions abusives com en el cas de la Billie, la qual, quan començà a mantenir relacions, no s’atrevia a dir que no a certes pràctiques sexuals que li proposaven i que potser no li venien de gust.

La lletra engloba un dol després d’una ruptura sentimental amb algú que l’ha marcat, però que ha hagut de deixar anar a contracor per protegir el seu amor propi. Intenta odiar-lo per superar la relació i acaba reconeixent que, malgrat tenir motius, mai podria fer-ho.

Happier Than Ever

 

En paraules de la Billie: “Happier Than Ever no vol dir el més feliç que puguis ser mai o ser més feliç que els altres; tan sols significa ser més feliç que ahir”.
Al cap i a la fi, Happier Than Ever il·lustra el procés emocional en el qual la fita d’ella i dels que passem pel món és créixer i arribar a tocar la felicitat.

Imagen de portada © Jhonatan Medina Caguana

Autora de este artículo

Halley Records 2022

PUBLICIDAD

¿Te ha gustado? ¡Compártelo!

Compartir en facebook
Compartir en twitter
Compartir en email
Compartir en whatsapp

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que nos proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para gestionar los comentarios que realizas en este blog. La legitimación se produce con el consentimiento del interesado. Como usuario e interesado te informo que los datos que me facilitas estarán ubicados en los servidores de  (proveedor de hosting de Qualsevol Nit) dentro de la UE. Ver política de privacidad del proveedor de hosting. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no atender pueda tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en info@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Fes-te subscriptor/a i ajuda’ns a seguir compromesos amb el so de la nostra ciutat

SUSCRIPCIÓ ANUAL + WELCOME PACK 

60€

pagament anual (5€ al mes)

SUSCRIPCIÓ MENSUAL

6€

pagament mensual (72€ a l’any)

Si ho prefereixes, pots fer una aportació voluntària seleccionant tu mateix la quantitat que desitgis donar

Aiala. © Jordi Vidal

Jara Aiala: “No quiero que me tomen por tonta”

Tres meses son suficientes para haber digerido reposadamente ‘2021: An Earth Oddity’ (Kasba Music, 2021), su segundo trabajo en estudio. Era el momento preciso para compartir sensaciones. Jara Aiala al descubierto.

Didirri: “Comencé a escribir canciones para perdonarme a mi mismo”

A veces lo mejor es pararse en seco y escuchar. Por eso de vez en cuando pedimos a lxs músicxs que se expresen y que cuenten su historia por ellxs mismxs. Sin guión, sin preguntas. Simplemente les damos espacio y ellxs hablan. Comenzamos este ciclo con The Crab Apples y con r.e.a.l.. Ahora es el turno de Didirri. Tienes el texto en castellano y más abajo en su versión original.

Habla de mi en presente / Barcelona

Habla de mí en presente: Fusionando la rumba con Berlín

Habla de mi en presente es una banda curiosa. Mitad de Barcelona, mitad de diferentes ciudades de Europa. Tocaban rumba casi como un ejercicio hedonista y se conocieron en Berlín, así que le añadieron tecno a la fórmula. Hoy estrenan nuevo disco.

Musicalment al dia amb Qualsevol Nit

¿Quieres recibir las novedades musicales de Barcelona? Apúntate a nuestra newsletter. Te enviaremos cada semana nuestros mejores contenidos de autor. En primicia. Mola, ¿eh?

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que me proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para enviarte nuestras publicaciones, promociones de productos y/o servicios y recursos exclusivos. La legitimación se realiza a través del consentimiento del interesado. Te informamos que los datos que nos facilitas estarán ubicados en los servidores de MailChimp (proveedor de email marketing), a través de la empresa The Rocket Science Group LLC, ubicada en EEUU y acogida al EU-US Privacy Shield. Ver la política de privacidad de The Rocket Science Group LLC. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no podamos atender tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en hola@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Fes-te subscriptor/a

Emporta't un Welcome pack

i ajuda'ns a seguir compromesos amb el so de la nostra ciutat