Paloma Aparici, també coneguda com a Colomet, és una artista valenciana que està ara mateix a la cresta de l’ona amb el seu segon àlbum, Blau. La cantant, després publicar fa un any el seu àlbum debut, torna més forta que mai i es presenta com una de les figures prometedores de la música urbana gràcies a les diferents sonoritats que envolten el seu so.
Em connecte a l’entrevista per meet per parlar amb Colomet. Ella a València agafant força per continuar amb la gira d’estiu i jo a Barcelona amb ganes de conèixer millor a l’artista.
Enhorabona pel llançament de blau, com està sent l’acolliment del públic?
Molt bo, a la gent li ha agradat molt i els ha paregut interessant tota la varietat d’estils que hi ha, les diferents sonoritats. Molt contenta i amb ganes ja de fer molts directes i que la gent veja què tinc preparat.
Et vas mudar del teu poble a València amb 16 anys per a fer batxillerat d’arts, imagine que això et va ajudar a créixer i trobar el teu lloc en el món artístic, no?
Sí, la veritat que sí. Era prou jove i ficar-te a compartir pis amb gent més major et fa viure unes experiències que en el poble no tens. Jo vaig viure a Benimaclet i em va fer molt de bé, vaig espavilar molt.
M’ha sorprès el teu so perquè la música en valencià sol ser més estil txaranga, en canvi, la teua música tira més al afrobeat o dancehall, d’on ve aquesta influència?
Jo escolte molts tipus de música i al final m’agrada també experimentar un poquet en els estils de la meua. És veritat que la música en valencià té molt de l’etiqueta de txaranga, però no tota la música en valencià és així, poquet a poquet van passant coses i la línia d’eixe estil de txaranga estan quedant-se en un sector, però hi ha altre sector on estan passant altres coses i és bo també que hi haja de tot.
He pogut ser flexible i poder provar coses sense haver d'encasellar-me en un sol estil.
Com és el teu procés creatiu per a escriure i compondre les teues cançons?
A vegades parteix de simplement una frase, un fet o alguna cosa que m’inspira a continuar desenvolupant-me. També m’agrada buscar inspiració en la gent que fa les seues històries meues.
Ets més de començar per la lletra o per la melodia?
Depèn, de normal una cosa va portant a l’altra. M’ha passat que comence a escriure una lletra i pense com acompanyar-la amb la música, o tenir una base i dir doncs aquesta base em transmet parlar d’aquest. Va molt lligat però de vegades una cosa primer i altres altra.
Hi ha alguna cançó de l’àlbum que t’haja costat d’escriure?
La cançó que més ens va costar, no d’escriure perquè la lletra la teníem, és En Vist per la producció i com estructurar-la. Al principi estava molt clar el que volia, després vam començar amb la producció, que té moltes coses a nivell electrònic, i clar, teníem una cançó potent en la producció però ens faltava alguna cosa, va haver-hi un moment que se’ns va entravessar sent una cançó que ens encantava, però volíem fer-la tan bé que entràvem en bucle. Estic molt contenta amb la cançó, però és veritat que si poguera canviaria coses.
Quines diferències podem veure entre 22 i Blau?
El so, ja que en la producció de Blau n’hi ha 5 productors diferents treballant i al final 22 va anar molt acompanyat de Mark Dasousa. Pel que fa a la sonoritat sí que es pot notar en l’estil, 22 és un disc més tranquil, més estable i més lineal mentre que en Blau hem fet coses més boges, ritmes més alts i més ràpids.
Blau és una manera de dir que cada u ha de ser lliure de com és, de no tindre por i d’experimentar.
Amb Blau que vols transmetre?
Blau és una manera de dir que cada u ha de ser lliure de com és, de no tindre por i d’experimentar. Jo m’ho he passat molt bé perquè he experimentat en diferents estils i he expressat com soc en l’àmbit artístic. He pogut ser flexible i poder provar coses sense haver d’encasellar-me en un sol estil. Si tens llibertat de poder crear tots els discs que vulgues, perquè no fer-ho? Blau és això, significa no tindre por de ser qui ets realment.
He de dir que blau mediterrani és una de les meues cançons favorites i el videoclip és preciós, com va ser l’experiència de fer una cançó amb la teua parella?
Doncs genial la veritat, Andrea va estar súper a gust i des del primer moment es va sumar. Ella és la que em va ensenyar Formentera i tenia clar que si feia una cançó que parlarà d’això havia de participar d’alguna manera. En primer lloc, la idea era que eixira en el videoclip, però ella canta i toca la guitarra també, llavors vaig dir, “Canta un trosset, anem allí i rodem els vídeos”. La vaig convèncer i ha quedat un vídeo molt guai. Del disc és la meua favorita també.
Parlant de cançons favorites, hi ha alguna cançó que gaudeixis especialment cantant-la en directe?
Shiny em pareix que és un tema molt comercial, que s’apega molt. Si torne és molt especial també i 5 segundos també, les dues versions són interessants, el fet de plasmar-lo així i escoltar com van evolucionant les maneres de produir sent la mateixa cançó. Però jo diria que em quede amb Blau Mediterrani, Nit d’àngel i Shiny.
La gira està anant com t’imaginaves?
En maig vam fer 3 concerts, en juny teníem un concert el dia del meu aniversari, però vaig estar malalta i van haver de cancel·lar-lo. Estem amb ganes de tornar i estar al cent per cent tot l’estiu.
S’afegiran noves dates a la gira?
Aniran venint cosetes, de moment hem afegit el 23 d’agost i alguna coseta més. Van eixint sorpreses.
Quins plans tens quan acabes la gira? Tornar a l’estudi o prefereixes descansar i viure noves experiències per a escriure sobre elles?
Quan acabe l’estiu supose que faré una reflexió del que ha passat, de com ha anat i després traurem més coses, que tinc ganes. Alguna cosa nova traurem després d’estiu segur.
Per als espectadors pot ser estrany que acabes de publicar un disc i ja tornes a l’estudi, però clar, fa un any que treballes amb aquestes cançons, imagine que tens ganes de treballar amb alguna cosa nova.
Porte 3 anys seguits en l’estudi, 22 el vaig traure l’any passat. És molt de treball, l’any que ve necessite que siga més relaxat. Però tinc ganes de traure un single i crec que és necessari per a què no pare la roda. A mi el que m’agrada és fer cançons, però hui en dia els artistes fem de tot, xarxes socials, contingut, vestuari… gestiones moltes coses i al final tinc tan poc de temps de fer cançons per totes les altres coses que s’ha de fer. Jo realment tinc ganes de ser cantant solament.
Per acabar, m’agradaria que em recomanares algun artista valencià
Laborde m’agrada molt. És d’Ontinyent i és una crack. Està en un projecte a part que es diu Lisasinson i a banda té Laborde, que és més personal.
Autora d'aquest article
