A vegades el millor és parar-se en sec i escoltar. Per això de tant en tant demanem a lxs músicxs que s’expressin i que contin la seva història per ellxs mismxs. Sense guió, sense preguntes. Simplement els donem espai i ellxs parlen. Avui és el torn de Roko Banana, el trio d’indie-rock de Banyoles que acaba de publicar el seu tercer àlbum, Fins que surti el sol, i que ho estaran presentant el proper 22 de juny a la Sala VOL de Barcelona.
Roko Banana va sorgir, com tot bon grup, en un bar. Va ser allà per l’any 2016 quan Maki i Edu, entre cerveses, van decidir formar una banda. Maki seria el guitarrista i Edu, sense haver tocat mai abans, s’encarregaria del baix. Aviat, vam contactar amb l’Àlex perquè s’unís com a bateria. Així va començar tot.
Vam treure el nostre primer disc en anglès, reflectint les influències individuals de cadascun de nosaltres. A mesura que anàvem madurant com a grup i coneixent-nos més, vam assistir a nombrosos concerts junts i vam començar a integrar referències de bandes que anàvem descobrint, com All Them Witches, Yawning Man, L’Hereu Escampa, Cazamos Cometas o Viva Belgrado.
Un moment decisiu va arribar a l’Actitud Fest de 2019, on vam descobrir Lysistrata, un trio de joves de poc més de 20 anys que ens va deixar bocabadats amb la seva energia i dinamisme a l’escenari. Aquesta trobada ens va inspirar a reinventar-nos: els tres vam començar a cantar junts, a experimentar amb dinàmiques, estructures i ritmes diferents, i a desbordar energia a l’escenari. A més, vam fer la transició de l’anglès al català a les nostres lletres.
Així va néixer El Veïnat, un disc molt experimental que reflecteix la nostra nova identitat. Aquest treball va marcar l’inici de l’estil i so que volíem aconseguir. Un concert memorable va ser a Les Angles, als Pirineus francesos. Tot i que la pluja va obligar a canviar els plans i tocar en un sol local a l’hora de sopar, va resultar ser una de les nits més boniques i divertides que recordem, malgrat que vam haver de parar la tercera cançó per ordre del cap del local, ja que la gent se n’anava o directament no entrava a causa del soroll.
Malgrat les dificultats econòmiques, vam continuar tocant i vam llançar un EP amb tres noves cançons, produït i mesclat per Pau Brugada. L’aportació d’en Pau va ser tan significativa tant a nivell musical com sonor, que el considerem el quart membre del grup.
Per al llançament de Fins que surti el sol, vam voler fer un disc més professional en tots els aspectes: imatge, vídeo i xarxes socials. Això, sumat a que Saltamarges i Aloud es van posar en contacte amb nosaltres per editar-lo perquè els va encantar el que fèiem, ha estat una bogeria. Les lletres de les cançons de Fins que surti el sol, i en general de totes les nostres cançons, són existencials i sinceres. Sempre ens ha agradat donar un missatge simple però clar, abordant temes com l’amor, el desamor, la senzillesa de la vida i els seus aspectes negatius, però sempre amb un final esperançador.
No sabem quant durarà això, però el que ja ha estat és impagable.
Autors d'aquest article
