Demà, 24 de setembre, Golden veurà la llum. Amb el seu primer disc en solitari, l’Iris Deco es mou entre el soul i el R&B acompanyat de la seva inconfusible veu. Hem tingut l’oportunitat d’escoltar l’àlbum i de conversar amb l’Iris sobre el procés de composició, el so general del disc i la seva llista d’influències a l’hora de crear. L’artista ens parla d’un disc molt personal amb lletres potents que tracten temes com les inseguretats o la figura de la dona i el seu apoderament.
Estàs a punt de treure el teu primer disc Golden, de què es tracta?
Són una recopilació de cançons que he estat fent a poc a poc durant quatre o cinc anys, i que ara fa un any va arribar l’oportunitat de poder agrupar-les i convertir-les en un àlbum. Tracten d’experiències que he viscut i de com m’he sentit en situacions concretes. Comencen sent poemes i acaben sent cançons.
Què interessant! ¿Diries, llavors, que ets poeta també?
Bueno, m’agrada escriure i d’aquí acaben sorgint cançons, sí. La majoria de les vegades és com començo a crear una cançó.
Per què vas decidir titular l’àlbum Golden?
Tens aquestes cançons que surten a l’àlbum i després n’hi ha una que no hi és, però havia de ser-hi, i es deia Golden. Volia que aquesta cançó fos la protagonista. Al final vaig decidir no incloure-la, però el títol el vaig mantenir perquè vaig pensar que per aquest àlbum era i és molt adequat.
Per què vas decidir eliminar Golden de l’àlbum doncs?
Perquè té un rotllo molt diferent a les altres cançons que apareixen. Totes les cançons concorden entre elles i s’entenen. Golden era molt diferent, cosa que també era la gràcia, però vam decidir prioritzar la simplicitat i fer més sòlid el projecte, que és Golden.
En Ferran, els B1n0, en Jordi o en Joan m'han fet aprendre moltíssim. Tant a ser artista, a deixar-te portar, com a treballar en grup.
Quant temps t’ha portat compondre el disc?
Les cançons, fer-les i compondre-les en si, ho porto fent des dels catorze o quinze més o menys. Va ser l’etapa d’experimentació amb la música, en la que vaig descobrir que podia fer una cançó digna. El que és la producció del disc, va ser amb el Ferran Palau i amb B1n0, al principi també va aparèixer en Joan Pons (Petit de Cal Eril) i en Jordi Matas, i va ser durant aquest any. Des del novembre passat, quan vam començar, i fins al març d’aquest any.
Com t’han inspirat aquests artistes?
M’han fet aprendre moltíssim. Tant a ser artista, a deixar-te portar, com a treballar en grup. A mi m’agrada molt treballar sola, però m’han ensenyat com poder treballar amb altra gent i com aprendre d’aquesta gent. Són mestres artistes, que esdevenen mestres de tot lo altre, al final.
Golden té molts estils alhora, és com un pop experimental, que no podria definir amb un estil concret.
Em pots descriure el so del disc?
L’àlbum és molt fàcil d’escoltar, amb unes lletres molt intenses la majoria. La música té una energia molt clara i fluida, però també és profunda. Hi ha moments on apareix una balada, d’altres que sembla que t’estigui fent trap, però l’àlbum en si és felicitat, de compartir amor, i ja està. També vull dir que té molts estils alhora, és com un pop experimental, que no podria definir amb un estil concret.
Com és de diferent el so d’aquest disc en solitari en comparació de Moon Vision, el grup en què encara estàs també?
Moon Vision és molt més electrònic, més dark, molt més experimental. A l’octubre també sortirà un nou álbum de Moon Vision, Instinct, així que ara estic en un any molt heavy de novetats per a mi en la vida! El primer àlbum va ser per entendre’ns tots entre si (el Xavi Collado, l’Albert Pardo, el Pau Schultz i jo) per saber com ens comuniquem com artistes els quatre (bueno, els tres perquè encara no havia arribat el Pau en aquell moment). Però amb aquest nou àlbum ha nascut algo super maco . Estic molt orgullosa d’estar en aquest disc, la veritat, em sento molt afortunada. Gràcies a Moon Vision em van descobrir a Hidden Track Records. La cosa és que cada dia hi ha un estil que em tiba més que un altre. Però Iris Deco és molt diferent a Moon Vision, són dues persones diferents.
I vols experimentar més amb el seu estil en el futur?
Jo crec que amb Moon Vision anem canviant molt de mood. Hi ha cançons que són molt felices, però també hi ha cançons que són molt darks, molt agressives. Amb Iris Deco encara no m’he trobat del tot, però sí que estic veient que, encara que acabo d’estrenar aquest primer àlbum, ja estic fent cançons pel segon àlbum, i aquest serà molt més dens. Encara no tinc cap lletra, simplement estic fent música. Com que amb el Ferran, amb el Jordi i amb els B1NO ens vam estar moltes hores, he volgut posar a la pràctica tot el que he estat veient que feien i no m’he centrat tant en la lletra, Veig que vull experimentar cap a altres llocs, cap a altres estils.
Flames encara no existia quan vaig començar a gravar el disc. A la meitat de la gravació li vaig passar al Ferran i em va dir que era un temazo.
He sentit que tens una veu molt especial, em pots explicar el perquè?
No et puc contestar aquesta pregunta. Suposo que he tingut sort i ara l’he d’exprimir i fer-ne un bon ús. Vaig estar fins als 9 anys fent música a l’Escola de Música de Navarcles, però des d’aquell moment no he tornat a fer classes. M’he passat tota la meva vida cantant. És algo que ja de petita, quan em preguntaven què volia ser de gran, jo deia. Volia ser cantant i m’han donat l’oportunitat de poder fer un àlbum i arribar a viure això. Només puc donar les gràcies a l’univers.
Per què vas escollir Flames pel single?
La cosa es que Flames va ser una cançó que vaig compondre mentre estàvem gravant el disc. A la meitat de la gravació li vaig passar al Ferran i em va dir que era un temazo. Va acabar sent el single perquè és una cançó molt potent, amb molta força. En si, la cançó tracta sobre com seduir a una persona, en el moment en el que tu veus que una persona t’agrada, dir-li tal qual. Donar aquesta passió i aquest amor a una altra persona. I el vídeo d’aquesta cançó representa una mica d’això, mostrar aquesta sensualitat, la que estic donant a una altra.
Hi havia una altra cançó que tinguessis pensada pel single?
Sí, hi havia una altra que es diu She Dives Into, que és la balada de l’àlbum. Aquesta va ser la cançó que vaig passar a la Louise Sansom, que és la meva manager i la va enamorar. I vaig pensar “és una senyal”, perquè aquesta cançó és la primera que vaig fer durant l’època d’experimentació que t’he comentat abans. Però al final va acabar sent Flames per la força. She Dives Into és més romàntica, més tranquil·la.
I ja tens un parell de dates a la vista, com et sents respecte a aquests concerts?
Per mi és un pas enorme. A poc a poc m’ho estic començant a creure, a mesura que van passant els dies i que s’està fent realitat tot això. M’estreno a la Mercè, el dia 24 de setembre i és una locura perquè jo sóc una persona molt tímida, i expressar algo que és tan íntim com una cançó és un repte super gran. A part de la Mercè, actuaré al FABA, dos dies més tard (el dia 26) i això em fa molta il·lusió perquè a la Mercè és algo molt gran, però el Faba és casa meva. Em sento molt orgullosa i afortunada de tocar allà com a Iris Deco.
I faràs més concerts aquesta temporada?
Jo espero poder-ne fer algun altre abans que s’acabi l’any, però no tinc més de moment.
I què vols fer aquest de cara al 2022?
El que tinc pensat ara és passar més temps amb el grup per entendre’ns millor, experimentar tots, sentir-nos còmodes i aprendre coses noves. Aquesta és la finalitat de tots. També vull fer altres coses, aprendre a improvisar és algo que m’aterra, però precisament em farà ser millor músic, sobretot fer-nos millors músics i millors artistes.
Autora de este artículo
