Lildami: La nova veu del trap català

Lildami, mama, vull anar a veure al Lildami. Lil-què? M’imagino aquesta conversa en bastantes llars poc després de començar l’any. I és que, encara que el concert inaugural on es presentava el nou disc de Lildami va ser el 5 d’abril, a principis de febrer ja van anunciar que estaven totes les entrades venudes. Bon inici de la gira Flors mentre visqui i bon inici del Cruïlla de Primavera (els propers concerts són els de La Pegatina i IZAL). “Barcelona està hot!”, deia el raper des de l’escenari de La Nau. I tant.

Sembla que Lildami, de nom real Damià Rodríguez, és imparable. Això és almenys el que es diu a ell mateix a La dels Manel, cançó on fa un sample d’Al mar pel disgust de Guillem Gisbert. Tant al concert com al disc que acaba de publicar amb Halley Records va explicar què significa aquest concepte d’imparable. Pel que he entès ser imparable és que no et marquin el camí i que no et diguin el que pots fer i el que no pots fer. Perquè amb esforç, diu, pots aconseguir dedicar-te al que t’agrada, encara que primer has de trobar-ho. Així que, en resum, fes les coses que et facin sentir bé i si amb això pots fer la vida d’altra gent més feliç doncs millor que millor. “Si teniu feina, deixeu-la”, diu el Sr. Chen, productor del disc que també hi col·labora a les veus. Una altra pota de la seva crew, Emotional Goku, anava pel mateix camí al dir que Lildami va deixar-lo tot per dedicar-se a l’art.

Un missatge que entra com una diana amb foc dins dels cors de la joventut que copava la sala (en la seva majoria, noies i nois d’entre 14 i 20 anys) mentre els pares feien cares de ‘bueno, podria haver sigut pitjor’. Un missatge una mica nihilista —res té sentit, no existeix el passat ni el futur, que no et diguin què has de fer perquè no hi ha ningú que tingui la veritat absoluta…— però alhora un missatge molt positiu i molt sa —cosa que no sempre passa al trap, ja que a vegades per voler ser el més irònic i eloqüent del barri es trepitgen conceptes i tothom es confon—. Un missatge, en definitiva, que queda claríssim sobretot al tema Tu també moriràs:

Fill de puta, tu també moriràs.
Tota la merda que tens s’esfumarà.
I ara corre que no arribis tard al curru.
Estàs perdent el temps sota una pedra.

I al final morirem i no se’ns recordarà.
D’aquí 1.000 anys diga’m què és el que quedarà.
Sé que sóc finit, em concentro en ser feliç,
i no en currar 20 anys per pagar 20 metros de pis.

[themoneytizer id=29484-1]

Tot això està molt bé, però té una doble lectura. Deien Max Besora i Borja Bagunyà, els autors de Trapologia, llibre excepcional en tots els sentits,  que “el trap català té una cosa burgueseta que no trobes en un Yung Beef”. També diuen que no tothom és fill de papa: vés a Cecilio G a parlar-li de privilegis… Res de dolent en tenir o no tenir privilegis, només és interessant tenir-ho en compte per comprendre com es relaciona la nova generació amb l’anterior. Per exemple, La dels Manel és una obra d’art perquè es pot veure com el fill mata al pare, Lildami els hi diu ‘eh tios, que el indie cuqui fet a Sarrià ja no mola ok’, que ara el que triomfa és una altra cosa. Ell ho diu de manera subtil, però els P.A.W.N. Gang van ser més directes al Desconcert d’iCat de fa un parell d’anys.

Tornant al concert, a més dels consells vitals, el discurs de Lildami està ple de reivindicacions: la lluita feminista va tenir molt de pes —perquè la revolució, tal com recorda Emotional Goku, serà feminista o no serà— amb cançons com Pussy song o Nach, on reivindiquen que les dones també tenim dret a gaudir de la nostra sexualitat. També es va defensar l’ús la llengua catalana amb Catalano, del 10 vos guard (Lildami, 2018). ‘Parlo en català però m’entenc tot Déu’, canta el de Terrassa. Entre tema i tema reflexiona al dir que ningú com ell li fot tantes patades al diccionari però pensa que amb aquest projecte estàn fent una bona feina per impulsar la seva llengua.

[themoneytizer id=29484-2]

Deia Sr. Chen a una entrevista que estem davant d’un disc “alliberat de l’ego del raper”. Es nota. Perquè una altra de les seves reivindicacions és donar-li l’espai que es mereixen als P.A.W.N. Gang, ja que tota la moguda aquesta del trap va néixer amb ells. Paucha, LilGuiu i Good Jan, integrants d’aquesta squad catalana, van aparèixer a l’escenari per cantar alguns temes conjuntament, una sorpresa que el públic va agrair moltíssim. Una relació que ve des de fa temps i que es va materialitzar en col·laboracions a treballs anteriors com Universitat Dami (autoeditat, 2017), per exemple. Per aquest nou llarg es van sumar al projecte noms tan diversos com Dorian, Pau Lobo (La Sra Tomasa), Oques Grasses o Suu. El resultat va ser un disc més variat i complet que els altres, on tant et barreja trap amb salsa (la gloriosa Pempins) com et fot ritmes més poperos o de mestissatge.

Si Lildami és imparable, sembla que el seu èxit també. Diu al poc de començar el concert que li estàn passant coses guays però també que hi ha una part fosca: explica a Pau Gasol ‘la cara B de la fama, la foscor de brillar, quan només tens boles negres en el teu billar’. Encara i així, ahir tots estaven eufòrics. Van dir en repetides ocasions que hi havia gent que estava des del dia 1. Potser no tothom, potser alguns estaven més bé des del dia 2, però el que és segur és que el públic d’aquest concert en podrà presumir sempre d’haver vist néixer a una estrella. I si no vas poder-hi anar, tu tranqui que hi hauran més oportunitats: Lildami actuarà, per exemple, amb Oques Grasses el 17 de maig a El Clap i, per supossat, al Festival Cruïlla. El de Lildami i companyia és un show complet i amb bona connexió públic-artista. I el més important: demostra amb la seva feina que la música urbana pot ser compromesa, de qualitat, positiva… i feminista!

[themoneytizer id=29484-2]