Mentre que la majoria d’artistes, és a dir, els que no són megafamosos i tenen milions d’escoltes per cada single, reben una misèria per les seves reproduccions, el CEO de Spotify, Daniel Ek inverteix milions d’euros de la seva fortuna personal en una empresa de tecnologia militar. Una notícia que òbviament no ha estat ben rebuda entre els artistes que no formen part de la minoria privilegiada, i que apareix justament la mateixa setmana que el Wrapped, ja saps, aquesta funcionalitat que et diu quina música (i ara també podcast) és la que més has gastat els darrers mesos. Gastat digitalment, obvi, i aquí l’altra reivindicació de la indústria: la de consumir discos físics, una cosa que era vista com a fetitxe nostàlgic i cada cop més es comença a veure com a mesura gairebé revolucionària. Com que la gent no és molt conscient que els diners de la seva quota a Spotify no està arribant als artistes, de tant en tant algunes veus s’encarreguen de fer el recordatori, com la del líder de Rufus T. Firefly:
Muchas gracias por escucharnos, de la manera que sea y mantener viva nuestra música. Sí me gustaría que supierais, cómo dato, que con la venta del vinilo de nuestro último disco, ingresamos en un día el equivalente a 12 años de ingresos de streaming. Así están las cosas.
— Víctor Cabezuelo (@Viticli) December 2, 2021
Anyway, ens agradi o no, Spotify és la plataforma amb més usuaris i Bad Bunny l’artista més escoltat a tot el món per segon any consecutiu. Per la seva banda, Apple Music també ha presentat el seu rànquing, que malgrat l’enorme diferència d’usuaris respecte a la plataforma d’escoltes predominant, no difereix gaire. Una dada curiosa: la cançó més shazameada. Astronaut In The Ocean de Masked Wolf. Pel seu nom no ho diries, però realment és un temazo!
Música d’ahir i d’avui mateix
Va passat fa molts anys, però ara també és notícia: el documental de Peter Jackson dels Beatles (del qual ens parlarà en detall d’aquí a uns dies l’Anabel Vélez) que està ara en boca de tothom es diu Get back i està a Disney+. Suposo que es diu així perquè assagen aquesta cançó mínim 400 vegades. Si no tens intenció de veure’l, ja te l’explico jo: són unes gravacions 24/7 de dues setmanes a un estudi on van parir el seu últim disc i concert. Estan el 97% del temps fent tonteries i la resta creant màgia. A mi em serveix sobretot per reafirmar-me en la idea que darrere els mites que sovint idealitzem fins a convertir-los en éssers intocables i místics, s’hi amaga gent maca intentant fer les coses que en aquell moment tenen sentit per ells. Com tothom.
El que ha fet molt durant anys i per això li han donat recentment el premi de ‘La Gran Cruz de la Orden Civil de Alfonso X el Sabio’ (que volia incloure perquè sona així com molt rimbombante) és Serrat. Es retira dels escenaris amb la seva última gira El vicio de cantar, que començarà a New York (a Barcelona el 23 desembre 2022, Palau Sant Jordi). Segur que quan va pa USA també omple tot, com la Bad Gyal. Miss sold out és el documental que repassa els dies previs a la seva actuació a Nits del Fòrum i si vols saber més pots escoltar el podcast que allà t’ho expliquem tot. Aquí la nova dosi de la nostra droga favorita:
Museus, videos, clubs i ‘La Casa de Papel’
La sala de concerts Estraperlo (on es gravaven els episodis de Pop ràpid!!), a Badalona, canvia de direcció i amb això de programació: sense deixar de programar concerts, comptarà amb diferents clubs que programaran mensualment des de música indie-pop dels 90 fins a música africana (m’interessa), passant per diversos gèneres del techno i la música electrònica més underground. Per la seva banda, 9 clubs de la ciutat (Apolo, Freedonia, Garage 442, Laut, Macarena, Meteoro, Razzmatazz, Sidecar i Vol) es transformaran temporalment en espais d’art amb obres (algunes d’elles de les col·leccions de museus com el MoMA de Nova York) d’artistes de diferents disciplines. Una iniciativa impulsada per ASACC i que podrem gaudir del 17 al 19 de desembre.
Més maneres de gaudir de la música a partir d’altres àmbits: per exemple, amb sèries. Discursos èpics, tirotejos, grandiloqüències vàries… i una cançó viral. My life is going on, el tema que obre de La Casa de Papel i que acumula 6 millions de Shazams, s’acompanyarà d’un altre tema de la mateixa autora, Cecilia Krull, per acomiadar la sèrie (aquesta vegada que sigui de debò, si us plau!). I si et quedes amb ganes d’audiovisual atent a les novetats del circuit Girando Por Salas, que impulsen a artistes emergents a fer concerts arreu de l’estat. Aquesta edició marcada per la pandèmia serà una mica diferent: podrem veure aquests directes des de les nostres pantalles. Us deixem fent dentetes mentre esperem els vídeos de Chaqueta de Chándal, Jimena Amarillo, Las Karamba, Meritxel Neddermann, Suu…
Unes recomanacions ràpides
- Un videoclip: tot el que fa aquesta dona mola, nou videoclip de Queralt Lahoz: De la cueva de los olivos.
- Un single: cover de Tom Waits por Phoebe Bridgers del tema Day after tomorrow. Calité.
- Un concert: encara queda una mica, però un grup que ens agrada, Ypnosi, estarà al gener a Barcelona.
- Un disc: No és amor, és obsessió el que sentim per Ferran Palau. I té nou disc, Joia. No hase falta desir nada más.
- Un festival: Alt-J, Alizzz, Black Pumas, Guitarricadelafuente, Rodrigo Cuevas, Baiuca, Iris Deco… el Vida pinta bé!
Acabem amb aquest resum de notícies. Potser t’estàs preguntant què carallo de foto hem posat a la portada. És la de mariagrep amb Carreño amb el seu nou single Marinero, que no és cap meravella, però la foto és la canya i ens venia de gust posar-la. I un regal més, un article molt interessant sobre Shawn Mendes per explicar «el ‘wishdar’, un fenómeno antiguo que se ha vuelto incontrolable en las redes sociales: decidir sobre la sexualidad ajena de acuerdo a los propios deseos» a El País que ja ens hauria agradat publicar a nosaltres perquè està de p* mare.
Autora de este artículo
