Cada cançó de la Suu és un petit poema o un minirelat que ens endinsa al seu costat més personal. Amb Natural, l’artista ja demostrava la seva facilitat amb la prosa parlant-nos de les seves experiències d’amor al llarg de la seva vida. No només parlem d’amor romàntic, també d’altres tipus com l’amor propi al tema A solas. Suu, recitava i cantava els versos acompanyada del seu inseparable ukelele i dels tocs íntims de la guitarra de Miquel Cubero. “Ens hem d’escoltar a nosaltres mateixos. No ho fem gairebé mai i és imprescindible”. També vam escoltar una pura declaració d’amor a Me gusta o una forma divertida d’expressar el fracàs d’una cita a Lligar no és lo teu.
Amb Ventura, de la mà del famós cantant i productor Carlos Sadness, Suu obre una nova etapa mostrant una clara evolució del seu so a un pop més delicat, però sense deixar de banda la poesia i els missatges positius que tant la caracteritzen.
Bona banda i bons referents
A la jove cantautora l’acompanya una banda que molts artistes voldrien tenir. Els components solejaven a diferents temes, com per exemple Edgar Gómez (el trombonista) a Soy, Arnau Bonet a Natural, i el reconegut bateria d’Arnau Griso, Guillem Arnau a No eres tan especial. La qualitat musical era innegable i aportaven al directe molta energia positiva.
Miquel Cubero a la guitarra i Arnau Folch al baix desplegaven la seva faceta de coristes a alguns temes i els mateixos Edgar i Arnau, quan no estaven fent alguna coreografia els podies veure als teclats. Suu, aconsegueix un directe molt potent, molt més del que podem escoltar al disc i, si més no, la part electrònica que aporten els teclats és un gran punt a favor.
El Niño de la Hipoteca, Txarango, La pegatina… són uns dels referents de l’artista. Amb Ventura, va poder complir el somni de col·laborar amb Adrià Salas de la Pegatina al tema Algo de mi. És el tema que més s’assembla pel que fa al so al primer treball, amb aquest aire de rumba i de festa major. Malauradament no vam poder escoltar la col·laboració en directe, però en Miquel Cubero el va substituir exitosament.
La Suu va interpretar dos covers per justificar, tal com deia ella, que és fan de molts artistes i que si no ho fos, no faria la música que fa. La banda va tocar el famós tema de C. Tangana Nunca estoy. Va ser un cover molt personal, ja que l’artista va fer la seva pròpia traducció al català i va mostrar la seva part més electrònica cantant en autotune. Seguint aquesta sonoritat, van interpretar Quédate conmigo de Pole, el tema on més van lluir els teclats.
Estrena en exclusiva
El públic de la sala BARTS vam escoltar en primícia el que probablement serà el pròxim hit més cantat de Suu. El tema es diu Nota de voz i va deixar les expectatives ben altes. L’artista no va avançar quan seria l’estrena oficial, però preneu nota, no podreu parar de cantar la melodia.
Per acabar no podien faltar els hits Eres un temazo i Tant de bo, la cançó que tothom taral·lejava l’estiu passat. Suu, s’acomiadava emocionada entre llàgrimes i no era per menys la seva visible emoció, 21 anys, dos àlbums, un Premi Enderrock i una agenda repleta de concerts per tota la Península. La Suu ha arribat més enllà del que podria haver imaginat mai.





Autores de este artículo

Ivette Amargós Galicia

Miguel López Mallach
De la Generación X, también fui a EGB. Me ha tocado vivir la llegada del Walkman, CD, PC de sobremesa, entre otras cosas.
Perfeccionista, pero sobre todo, observador. Intentando buscar la creatividad y las emociones en cada encuadre.