‘Ferran Palau al Palau‘. Així ho llegíem a les xarxes, com si es tractés d’una notícia d’última hora. Cantant, músic, compositor i productor, l’artista de Collbató, que ha anat creixent dins del minimalisme pop disc rere disc i amb dos llançaments durant l’any passat, ha trobat el seu propi lloc a l’escena alternativa catalana, debutava a aquest temple modernista el passat divendres.
El Palau: una joia que anava com anell al dit
Abans que comences el concert, ja es podia olorar i sentir emoció per part dels assistents. Ferran va omplir un Palau de la Música sencer i mentre tothom s’ubicava als seus seients, més d’un es trobava amb amics o coneguts, una prova de què l’artista més que un fandom, té una gran família. Això es va notar un cop va començar el concert amb la cançó Més enllà, on amb llums roses i càlides que es movien pel recinte, es va crear una atmosfera sonora i visual de la qual tothom va quedar enganxat. Tots érem un.
Acostumo a anar a concerts d’aquests que no pares de saltar i et deixen sense veu, i no sabia si acabaria encaixant a un concert on havia d’estar asseguda tota l’estona, però puc afirmar que em vaig sentir com a casa i Ferran va crear un univers dins del Palau on ‘qualsevol preocupació desapareix’.
La joia va ser haver-hi estat
Després de cantar algunes cançons dels discos de Kevin (2019), com Què serà de mi? o Univers, i de Parc (2021), com Reflexe o Lluny, Ferran va marxar de l’escenari. Tots sabíem que hi hauria una sorpresa, però no sabíem que tantes joies (Iris Deco, Maria Hein, Carlota Flâneur, Anna Andreu, Yudi Saint X, TWIN, Valentina & The Electric Post i Maria Espinosa Von Wichmann) omplirien l’escenari a la següent cançó. Tant elles com ell publiquen amb Hidden Track, segell que regenta Louise Samson, la seva companya de batalles i mamá lleona d’aquestes artistes que van pujar a l’escenari per interpretar gairebé totes les cançons de Joia, l’últim disc del cantautor.
Vestits de groc i brillant com l’or, van interpretar cançons com Mar o Joia, que ja interpretavèn junts al disc, però aquestes artistes van donar un toc de subtilesa, sensibilitat i tendresa a cançons com Soledat, Fotos o Casa’t amb mi, la qual li va dedicar a la seva dona, la Louise, i va recordar l’anècdota que va viure quan li va cantar per primer cop, on ella va contestar amb un ‘ostras, por fin me lo pides’. Semblant un cor d’esglèsia, van deixar l’escenari emportant-se amb elles el cor de cada un dels assistents.
10 anys de carrera
Aquest concert podria haver sigut un concert en homenatge al seu primer disc L’aigua del rierol, que compleix 10 anys aquest 2022. Però no. Com bé ens va dir, si tenia música nova, per què havia de cantar cançons antigues?
Encara amb això, ens va portar a 2018 amb cançons com Serà un abisme o Tornar a començar i va acabar amb una cançó que segur que els que porten anys rere seu van gaudir més que ningú, perquè els va portar al passat, a 2015, amb El meu lament. Una carrera que va anar construint amb músics que alhora també formen part de la seva banda com el seu company metafísic Joan Pons (El Petit de Cal Eril) i el productor Jordi Matas, entre tants i tants noms… Una gran família. He estat a molts concerts, he sentit emoció, però la sensació que vaig sentir quan va acabar l’espectacle, em va deixar sense paraules. A l’acabar l’última cançó, el Palau sencer es va aixecar del seu seient i amb el mític Forever young de fons, el van omplir forts aplaudiments durant més d’un minut.
Aquesta va ser l’inaguruació del Guitar BCN, que amb noms com Arnau Griso (13 i 15 de febrer), Carlos Sadness (18 de març), Judit Neddermann (27 de març) i Andrea Motis (5 de maig), omplirà Barcelona de música fins a novembre.
Autores de este artículo
Andie Contreras
Víctor Parreño
Me levanto, bebo café, trabajo haciendo fotos (en eventos corporativos, de producto... depende del día), me echo una siesta, trabajo haciendo fotos (en conciertos, en festivales... depende de la noche), duermo. Repeat. Me gustan los loops.
