Una muntanya d’artistes locals va anar cap al profeta de la música galàctica. “Si el Sisa no el presenta, ho haurem de fer nosaltres“, van dir a un dinar informal una colla de músics i amics de Jaume Sisa. Vam pensar que no podia ocórrer que el seu últim disc mai sigui presentant en directe. Almenys una vegada s’ha de fer. I amb aquesta idea va sorgir Malalts del cel · SISA, un concert què és més que un concert. És la presentació (i potser l’únic cop que podem escoltar aquestes cançons en directe) del disc Malalts del cel (Satélite K, 2016), però alhora també és un homenatge a la seva figura i la celebració del seu univers musical.
Aquests malalts del cel que reinterpretaran les cançons del disc són un reclam en si mateix. Noms molt coneguts de l’escena actual com Maria Arnal, Guillem Gisbert – Manel-, David Carabén – Mishima-, gent de la seva quinta com Julio Bustamente i còmplices habituals com Quimi Portet, però també gent molt jove com Queralt Lahoz, Tarta Relena o La Ludwig Band, entre d’altres. Tots ells han elaborat un espectacle en el qual no ha participat el mateix Sisa per la qual cosa encara s’accentua més la intenció de mostrar sota l’escenari les diferents maneres de viure la seva música. I, també molt curiós i interessant, com les seves cançons han influenciat en les diferents generacions.
Així, els joves talents d’aquesta ciutat pujaran a l’escenari per retre homenatge al mestre al concert Malalts del cel el 20 de juliol dins de la programació del festival Grec (per ser lector/a de Qualsevol Nit tens un descompte exclusiu). Més proves de que Sisa està molt present: Rigoberta Bandini fa una versió de Qualsevol nit pot sortir el sol als seus concerts segons va comentar Pere Millan a la crònica del VIDA de l’any passat; i, sense anar més lluny, nosaltres mateixos ens diem Qualsevol Nit amb el seu permís, tal com vam plasmar en aquesta conversa als inicis de la revista, una de les poques entrevistes que va concedir als mitjans en els darrers anys. Què tindrà Sisa que, al contrari que altres noms de la seva quinta, continua atrapant als joves i sent un referent que cal reivindicar?
Jaume Sisa, guanyador del I Premi TresC
Com a avantsala al concert Malalts del cel · SISA, ahir es va lliurar a l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm el I Premi TresC a Jaume Sisa, en un acte al qual estava convocada la comunitat d’aquest club cultural. Després de la presentació a càrrec del seu director, Pepe Zapata; els dos periodistes musicals i experts en la trajectòria de l’artista, Jordi Bianciotto i Donat Putx, van introduir i aportar un marc teòric per entendre millor la seva figura.
Nascut l’any 1948 al barri del Poble Sec, jove revolucionari al maig del 68. Al 73 va obrir Zeleste (actual Razzmatazz), cosa que va permetre una certa indústria musical a Barcelona. Dos anys després publica Qualsevol nit pot sortir el sol, que va sonar bastant a les ràdios del moment. Després seria el torn del disc Galeta galàctica (que ja és casualitat perquè els dos periodistes van descobrir que aquest va ser el primer disc que es van comprar a la vida), molt més experimental.
Amb aquests i més discos va revolucionar els sons locals de manera “excèntrica”, en tots els sentits de la paraula, apel·lant tant a la seva curiosa personalitat sinó també al fet que va estar sempre fora del centre, als marges. Potser aquesta excentricitat que el fa tan únic, barrejat amb certa idiosincràsia infantiloide però amb una profunditat en els seus continguts a la qual només els savis poden arribar, és el que atrapa a tanta gent.
Prova d’això va ser l’acte d’ahir, que va finalitzar amb una actuació del Coral Sis Punts de l’ONCE Catalunya. Prèviament, el Consell de Públics del TresC en representació de tots els socis, segon ells mateixos, fent justícia a l’afirmació que eren “apassionats per la cultura“, li van entregar el premi i li van recitar una glossa molt emotiva, sent alhora una reflexió personal, un resum de la seva vida i un poema inspirat en el seu imaginari. Molt agraït, el músic va correspondre a la seva amabilitat recitant un reguitzell de simpàtiques històries dels objectes que té a casa seva a una estanteria especial on, des d’ahir, també figurarà aquest guardó.
“Un disc esplèndid“, segons Putx. “Reflex dels seus gustos musicals”, va afegir Bianciotto. Amb influències que van des de Bob Dyaln fins a Antonio Machin, Malalts del cel és el primer disc del Sisa en 8 anys, el primer de la seva carrera que va produir ell i amb la característica que és un àlbum que mai es va presentar en directe. Fins ara.
* Si vols gaudir d’un descompte exclusiu per ser lector/a de Qualsevol Nit, apunta’t aquí i rebràs tota la informació del concert així com el codi de descompte per mail.
Autores de este artículo
