Ibeyi, la banda integrada per les germanes bessones, Lisa-Kaindé Díaz i Naomi Díaz, de mare francoveneçolana i pare cubà, va actuar a la 2 d’Apolo per presentar el repertori del seu tercer àlbum d’estudi, Spell 31, que mostraren al món el 6 de maig del 2022. La cita que tenien amb Barcelona es troba dins de la seva gira europea que finalitza a principis de febrer a París i continua als Estats Units.
Ambdues asseguren que la creativitat les ha alliberat i que la formació d’Ibeyi les ha ajudat a connectar i a celebrar el seu amor fraternal. A vegades canten en ioruba – aquest s’endinsà a Cuba a través dels vaixells d’esclaus procedents de Nigèria i Benín –, d’altres ho fan en francès, en anglès o en espanyol, cosa que remarca els seus orígens multiculturals. Des dels 14 anys que la mare les va portar a una coral que corejava en ioruba i fou allà on aprengueren els cants africans tradicionals. Partint d’aquests varen decidir treballar en una fusió experimental amb música electrònica sense deixar de banda les seves arrels, essencials per reafirmar la identitat de les artistes. Precisament això fou el que incità a Beyoncé a comptar amb el duo dinàmic pel seu videoclip d’All Night, emmarcat en el disc visual de Lemonade.
Hipnòtiques i potents, fent honor al cantautor Pablo Milanés
Fa cosa d’una setmana que Ibeyi, des del seu compte d’Instagram, anunciava als seus seguidors que Made Of Gold complia un any. Pels qui l’han escoltat de dalt a baix, Made Of Gold és una cançó que de seguida t’atrapa pel seu component hipnòtic, i encara més en un directe. Doncs així van iniciar la vetllada, la qual destacà per les transicions musicals introduïdes de manera orgànica entre un tema i un altre. Aquestes, juntament amb la il·luminació i els efectes visuals plasmats a la pantalla, aportaven al show una espectacularitat fins a tal punt que l’elevaven i l’omplien de potència.
Me Voy, col·laboració amb la Mala Rodríguez que va convidar als espectadors a deixar-se anar i a ballar, fou el següent èxit que cantaren les bessones. Dels ritmes àrabs i caribenys passaren a l’emotiu Rise Up Wise Up Eyes Up, la melodia i les harmonies del qual recorden a la banda sonora de El Rey León.
Finalment, Lisa-Kaindé va agafar el micròfon per conversar amb el públic i rebre’l amb escalf. “Li dediquem aquest concert al Pablo Milanés, que morí la matinada del 22 de novembre, perquè era un geni, un poeta…”, digué, afegint que a Barcelona se sentien com a casa, donat que el seu pare, Miguel Angá Díaz –percussionista cubà que introduí la conga al jazz, al reggae, al funk i al hip-hop i tocà amb grups de gran renom com ara el Buena Vista Social Club i l’Afro-Cuban All Stars, així com amb músics internacionals com Steve Coleman, Ry Cooder i John Patitucci– va viure allà els seus últims dies.
Espiritualisme i sensualitat
La segona etapa de l’espectacle començà amb Lavender & Red Roses, “interpretada i creada a l’estudi amb la nostra amiga, Jorja Smith”, van anunciar. Després d’aquest featuring amb una estrella de la música tan cèlebre a escala internacional com ho és Smith, Ibeyi va fer un salt al seu disc debut amb Ghosts. Al mateix temps, les germanes agraïren als fans el suport per haver recorregut amb elles gairebé 10 anys de carrera musical, la qual cosa ha estat la benedicció de les seves vides. El piano de la balada es va acabar fusionant, al compàs de la salsa, amb un cant en ioruba antic.
La intimista Creature (Perfect) donà pas al seu recent single Juice of Mandarins que gira entorn de l’amor i la sensualitat. A continuació, Naomi Díaz, enmig d’un silenci sepulcral, va brillar a l’hora d’entonar l’espiritual, Waves. El fruit que sortia de la unió d’ambdues veus resultà ser pura màgia.
Les llàgrimes com a medicina: el cant fet protesta
Oya, sota el meu criteri, fou el tema més immersiu de tot el repertori pel seu contingut i sonoritat ancestrals. Aquest va concordar a la perfecció amb This Is Not America, una peça reivindicativa en què Residente recita el rap i Ibeyi, damunt de l’escenari, cantà la tornada amb una força vocal i interpretativa descomunal, acompanyada d’uns llums que actuaven com llampecs i consolidaven la imponent posada en escena. Resseguint el camí de l’activisme i la protesta, el duo va recuperar No Man Is Big Enough For My Arms. L’himne feminista, que repetia constantment “The measure of any society is how it treats its women and girls” (“Qualsevol societat es mesura per com tracta les dones i les nenes que en formen part”), recull part d’un discurs de Michelle Obama –aconseguiren els drets per reproduir-lo gràcies a l’amic d’un amic que tenia relació amb la família de l’expresident–.
També van enllaçar Rise Above –hi denuncien entre línies l’abús i el racisme policial i institucional, en tant que citen l’assassinat de George Floyd– amb una versió rock de Deathless que provocà, a l’audiència, una reacció enèrgica i avivadora fins arribar a pensar que realment eren immortals.
La festa no podia acabar d’una altra forma que no fos celebrant el que mai havien celebrat abans, el fet que són germanes bessones i van néixer juntes, de la mà de Sister 2 Sister i amb un piano que es desfeia de l’electrònica a canvi d’injectar dosis de R&B.
El públic, però, no en tingué prou i Ibeyi els regalà, un cop més, un moment íntim i sense artificis amb Tears Are Our Medicine. Lisa-Kaindé va pronunciar aquestes paraules: “La meva medicina és plorar; la de la meva germana, en canvi, és ballar reggaeton a les 4 del matí. Per altres persones pot ser fer una escapada a la natura o passar estones amb els amics”. Si més no, el que ens uneix a tots és que l’antídot universal, la música, ens salva davant dels entrebancs i cura les nostres ferides.
Autores de este artículo
Raquel Ashby
Víctor Parreño
Me levanto, bebo café, trabajo haciendo fotos (en eventos corporativos, de producto... depende del día), me echo una siesta, trabajo haciendo fotos (en conciertos, en festivales... depende de la noche), duermo. Repeat. Me gustan los loops.
