Els Da Souza, ara ja una banda consagrada en el panorama independent català, han experimentat una gran evolució i exploració amb cada àlbum que han publicat, des de Flors i violència (Famèlic, 2013) –de tendència més rockera– i Futbol d’avantguarda (Famèlic, 2018) –guanyador del Premi Ciutat de Palma de música–. Ara la banda culmina el seu últim treball Salsa Agredolça amb un estil més fresc i lluminós, que s’apropa més al pop, però que manté les arrels mediterrànies i l’esperit rocker dels seus orígens.
Estil i banda
Tal com diu Lluís Cabot –guitarra, veu principal i cors– l’estil del seu últim treball ha estat premeditat i treballat des del principi. El caràcter coral era un propòsit a aconseguir amb Salsa Agredolça i ha quedat més que consolidat amb la participació com a segones veus principal d’en Xavier Hernández (guitarra i teclat) i Àngel Garau (percussió i cors). Al llarg del concert vam poder escoltar en Xavier cantant alguns temes del set list, com Geometria damunt esferes, cançó de l’àlbum Futbol d’avantguarda, o les balades Aeròlits i Un punt blau demostrant el seu alt potencial i versatilitat. L’Àngel culmina aquesta obertura vocal i compositiva del disc amb el tema Tira-tira, necessari toc d’alerta a la velocitat vital en la que ens veiem tots immersos. A Fabra i Coats també i va cantar Diarro, del seu projecte en solitari Suenyos Garau, fruit del confinament i adaptada més tard pel grup.
Per acabar de completar la banda, al baix i cors Biel Stela i Guillem Portell percussió i samplers. El combo illenc ens va avançar que aviat podrem escoltar la segona part de La faula del falcó en una sorprenent col·laboració amb en Tomeu Penya, o “Déu mostro senyor” com deia l’Àngel. Aquesta primera tracta sobre l’absentisme escolar i tenen la intenció de seguir relatant la vida del falcó quan es va fent gran.
A Salsa agredolça i Pedres i pals els sintes i els teclats van ser els protagonistes, apropant-nos a les sonoritats metafísiques que de ben segur en Jordi Matas ha incorporat en la producció del darrer treball. En conjunt, el disc té un toc minimalista, però que a la vegada busca un so molt treballat i delicat.
Missatge
Salsa Agredolça també es caracteritza per un conjunt de lletres honestes, iròniques, somiadores, amargues i màgiques que aporten a l’àlbum aquest toc agredolç, mai més ben dit. El resultat és el reflex de la manera d’entendre i apreciar moments quotidians com la floració d’una planta en el cas d’Aeròlits, aprofundint en les idees o reflexionant sobre el nostre ritme de vida a Metres per segon. Lluís Cabot canta també sobre derrotes quotidianes a He sortit de casa i ens inspirava tendresa interpretant el tema Qui sap. Cançons que et recorden un fracàs, però que també et fan mirar més enllà amb un somriure.
Influències
Da Souza, ha aconseguit al llarg dels anys una sonoritat pròpia influenciada clarament per altres artistes pop referents del nostre país com en Ferran Palau, o els omnipresents Antònia Font, però on també hi apreciem pinzellades d’artistes internacionals com poden ser els lluminosos Belle and Sebastian o el surf rock californià dels Beach Boys.
Amb tot, el quintet mallorquí es consolida com un dels grans talents de l’actualitat. Amb una excentricitat i humor incorruptible es presenta amb una proposta musical única que val la pena gaudir en èpoques pandèmiques i difícil com aquesta, per sortir del concert amb un somriure als llavis.
Autores de este artículo
Ivette Amargós Galicia
Víctor Parreño
Me levanto, bebo café, trabajo haciendo fotos (en eventos corporativos, de producto... depende del día), me echo una siesta, trabajo haciendo fotos (en conciertos, en festivales... depende de la noche), duermo. Repeat. Me gustan los loops.
