Quan pensem en artistes internacionals del món del pop un dels noms que ens ve a la ment és Taylor Swift. Tots coneixem temes pop seus com Bad Blood o Shake it Off, però no sempre ha fet música d’aquest gènere ni se la pot definir només per aquestes cançons. Aquesta artista porta fent música des dels 16 anys, però ha anat evolucionant a cada àlbum i això ha comportat un so musical, una temàtica, una imatge, uns símbols i una estètica diferent que creen una atmosfera única per cada etapa de la seva carrera. De fet, tots els “Swifties” tenen una versió de la Taylor preferida, i et justificaran per què els agrada tant.
Si una cosa ha demostrat és que és versàtil: va començar fent country tendre adolescent, ha sigut una icona del pop i també ha provat amb l’indie folk als seus últims àlbums Folklore i Evermore.
Avui, 21 d’octubre, l’artista ha publicat el seu desè àlbum Midnights i per celebrar-ho, farem un repàs de totes les etapes que ha tingut Taylor Swift i d’alguns dels temacles que més la caracteritzen.
Taylor Swift (2006): Yeehaw Taylor
Country Taylor, o com als fans els agrada dir, yeehaw taylor! 🤠 Aquesta era va ser la seva carta de presentació al món de la música: una noia jove amb una guitarra (i un banjo a vegades) i unes botes vaqueres que cantava sobre les seves experiències personals, sobretot, de la seva vida amorosa. Trobem cançons tendres i adolescents com Tim McGraw, on espera que la seva parella del moment se’n recordi d’ella quan escolti una cançó d’aquell artista, i d’altres més enfadades com Should’ve said No o Picture to Burn.
Fearless (2008): Una princesa del country
Aquest disc country-pop parla sobretot de la seva vida amorosa des d’una perspectiva adolescent, però aquest cop afegint un imaginari romàntic de vestits llargs i amplis, i històries romàntiques com Romeu i Julieta. Durant aquesta etapa va començar a dibuixar-se cors a la mà i també el seu número de la sort, el 13.
Algunes cançons icòniques d’aquest disc són You Belong With Me i Love Story. De fet, molta gent va començar a escoltar-la arran d’aquestes i va ser l’artista més jove en guanyar un Grammy a millor àlbum de l’any.
Speak Now (2010): Un conte de fades
El 2010 va publicar Speak Now, el primer àlbum que va escriure tot sencer ella sola. Aquest disc és de transició; les lletres de les cançons són més madures i el seu so, tot i que sona pop, manté molt el country. Té cançons com Enchanted o Sparks Fly que és com ser a un conte de fades, i és que l’estética d’aquesta era és exactament això: un tour que ben bé semblava una obra de teatre, amb vestits brillants, disfresses i posades en escena com a un castell. En definitiva, una era màgica.
Red (2012): Una Taylor més madura i vulnerable
Si hem dit que l’anterior àlbum era de transició, en aquest podem entendre per què. Si Swift venia d’uns àlbums amb lletres adolescents i una estètica més màgica, a Red veiem una estètica més vintage, pantalons alts i curts i samarretes encara més curtes. A més de deixar enrere el seu cabell arrissat i, evidentment, utilitzar el color vermell com a definitori de l’era, com amb el pintallavis vermell que portava sempre.
Quant a l’àlbum com a tal, ella diu que el veu com l’àlbum d’una persona que té el cor trencat: “Era un mosaic trencat de sentiments que al final encaixaven tots. Feliç, lliure, confós, solitari, devastat, eufòric, salvatge i torturat pels records del passat”.
La cançó més representativa de tot plegat és, sense dubte, All Too Well. Una cançó que, originalment, durava 10 minuts, però va retallar per l’àlbum. Fa poc va treure la versió original amb un curtmetratge.
1989 (2014): Ha nascut una icona del pop
A partir del 2014, sigui voluntària o involuntàriament, tothom coneix a Taylor Swift. La noia que feia country adolescent ara sonava a la ràdio mainstream amb temes purament pop i era coneguda mundialment. Aquest disc està inspirat en el so dels 80 i té temes coneguts com Style o Blank Space.
L’estètica canvia completament, ara opta per roba acolorida curta com tops, faldilles o vestits brillants. I sobretot el canvi de cabell: llis i curt.
Reputation (2017): Un comeback fort i fosc
Després del seu èxit amb 1989, Swift estava en el seu millor moment. Això acaba amb un drama que va tenir amb Kanye West i Kim Kardashian. A conseqüència d’això, tots els mitjans es van posar en contra d’ella, i el públic també, dient-li que era una serp. El 2017 Swift va tornar més forta, agafant aquests insults de l’opinió pública i creant una etapa sencera al voltant d’això. És una era completament diferent, ja ho diu ella mateixa a Look What You Made Me Do, el seu primer single, que “The old Taylor is dead”.
És una era fosca, més badass, amb una roba majoritàriament negra, estreta i botes altes.
Lover (2019): Un Arc de Sant Martí després de la tempesta
Després d’una etapa fosca com va ser Reputation, arriba una era més lluminosa i acolorida (sobretot el rosa) i lletres de persona enamorada, tot inspirat en la seva parella actual, Joe Alwyn, que també la va acompanyar en els seus pitjors moments quan l’opinió pública es va posar en contra seva.
Amb aquesta era ens mostra que la antiga Taylor no és morta com deia a Look What You Made Me Do, sinó que estava en pausa. En aquest àlbum trobem com parla des d’una posició optimista, i com ha canviat la seva percepció de l’amor des de Red: “I once believed love would be burning red, but it’s golden like daylight”.
Folklore & Evermore (2020): Històries indie de quarantena
Després de la quarantena per la Covid-19, Taylor Swift va sorprendre els seus fans amb el seu vuitè àlbum anomenat Folklore. “Agafar un bolígraf durant l’aïllament va ser la meva manera d’escapar a la fantasia, la història i la memòria” va dir sobre el procés de fer aquest disc.
Uns mesos després anuncia que Folklore té una germana, Evermore, que va sortir al desembre: “Per dir-ho clarament, no podíem deixar d’escriure cançons. […] sembla que estàvem a la vora d’un bosc folklòric i teníem dues opcions: girar i tornar enrere o viatjar més endins al bosc d’aquesta música”.
A aquests dos àlbums veiem una Taylor Swift més indie-folk, amb una estètica més cottagecore, és a dir, com una vida al camp idealitzada, bucòlica. Porta roba acollidora, com dessuadores i evidentment, un càrdigan! Fent referència a la seva cançó a Folklore.
Després d’aquest repàs podem veure que Taylor Swift ha demostrat a cada era la seva versatilitat i la seva capacitat d’experimentar nous gèneres sense perdre la seva essència. A partir d’avui comença la era de Midnights, que segur ens portarà més cançons icòniques i una estètica única un cop més.
Autora de este artículo
