De les memòries de Kurt Cobain en van crear un documental el 2015, Montage of Hech, el director del qual fou Brett Morgen. L’amor destructiu que unia a Courtney Love i a Cobain sembla que va trobar la reconciliació amb el fet que ella volgués proporcionar a Morgen, gairebé de forma cega, arxius –diaris, obres artístiques, pel·lícules, àudios– per humanitzar el personatge després del circ que es va muntar al voltant del seu suïcidi i de la seves addicions, especialment a l’heroïna vertiginosa.
Rere una imatge distorsionada de Cobain i de les teories conspiratives que culpen a Courtney Love d’haver-lo matat, la seva filla Frances Bean i la mateixa Love van voler fer-li justícia i mostrar-lo al món, de manera que el públic el veiés com un home complex, amb els seus dimonis, i amb una sensibilitat que no el va permetre seguir cavalcant.
Ara sí, emprenem el pas amb 4 hits de Nirvana que van capgirar l’univers musical i cultural de l’època i possibiliten que avui celebrem el llegat d’en Kurt Cobain.
1. Smells Like Teen Spirit (Nevermind, 1991)
L’anècdota rere aquest himne generacional que va introduir el grunge al mainstream –fins i tot a Holy Grail, la col·laboració del Jay-Z amb el Justin Timberlake, s’hi insereix un sample d’una part de la tornada del tema– no deixa de ser curiosa. La idea conceptual va sorgir gràcies al fet que la novia d’aleshores d’en Kurt Cobein, Tobi Vail, i una companya de la banda Bikini Kill que es deia Kathleen Hanna, mentre passejaven pels passadissos d’un supermercat d’Olympia (Washington), a l’agost dels anys 90, van topar-se amb un desodorant anomenat Teen Spirit.
Totes dues van trobar ridícul que a algú se li hagués pogut acudir batejar el producte d’aquella manera. Quan arribà la nit, després d’unes quantes begudes de més, la Kathleen va començar a marcar les parets del pis de Cobain amb l’eslògan: “En Kurt fa olor de Teen Spirit”. Es veu que el solista no va saber que era una referència a l’esprai al cap de mesos d’haver tret el single. Més aviat pensava que l’havien definit així com a figura cabdal de la revolució adolescent.
La ruptura de Cobain amb Vail va inspirar el que esdevindria el primer hit del grup. A l’escolta original, Nirvana valorava Smells Like Teen Spirit com a poc arriscada. Una curiositat és que no anava a tenir aquest títol, sinó que el proposat per la peça era Anthem, però Tobi els va fer frenar el carro perquè elles havien escrit una creació amb el mateix nom. Contra tot pronòstic –ells no hi estaven entusiasmats, en tant que haguessin preferit In Bloom com a single principal de l’àlbum, i certs sectors de la seva discogràfica, GDC Records, apostaven per Come as You Are–, la cançó ho va petar amb la sortida del videoclip a MTV i, el 92, Nevermind va arribar a desplaçar Dangerous de Michael Jackson a la llista Billboard 200.
2. Lithium (Nevermind, 1991)
Lithium és un fàrmac que es recepta per tractar el trastorn bipolar. No resulta casualitat que el cantant fos diagnosticat amb aquesta malaltia mental. Segons el que declarà la seva cosina sanitària, a en Kurt li costava complir i mantenir-se perseverant amb el tractament.
La lletra està basada en ficció i, alhora, en experiències personals de Cobain que el van fer sentir una solitud colpidora i un buit existencial després de trencaments abruptes en l’amor. El nus de la història es teixeix des de l’instant en el qual la xicota del protagonista es mor i ell troba en la religió un refugi i una raó de ser, un motor per viure, que l’ajuda a no consumir-se per la devastació i la nostàlgia. Al cap i a la fi, l’espiritualitat el salva davant de l’alternativa: la mort i, afinant-hi més, el suïcidi.
Kurt Cobain, potser al contrari del que s’imaginaria l’opinió pública, respectava que una persona recorregués a la religió com a mètode terapèutic i de sanejament emocional. En aquest sentit, una familiar seva amb qui s’emmirallava, perquè es dedicava a l’artesania de la música, es va desil·lusionar amb la vida i des que es transformà en una “Born Again Christian” va recuperar el seu propòsit. Pel que fa al Kurt, allò que li va brindar la vinculació amb l’església local fou el baixista de Nirvana, Krist Novoselic.
3. Come As You Are (Nevermind, 1991)
Come As You Are va ser el segon single del disc exitós, Nevermind. DGC Records el va llençar després que Smells Like Teen Spirit acaparés l’atenció mediàtica. Tant el mànager de Nirvana, Danny Goldberg, com els socis de la discogràfica es van emportar una sorpresa perquè pensaven que l’altre tema els garantiria una victòria –que va succeir així, però no va aconseguir el grau de repercussió de Teen Spirit–. La inspiració del tros de la guitarra va néixer d’Eighties, una peça popular dels Killing Joke, que van pensar de denunciar-los a causa de les similituds en la melodia, però bloquejaren la seva intenció un cop Cobain va morir.
La composició es caracteritza per ser contradictòria (“Come as you are, as you were / As I want you to be / As a friend, as a friend / As an old enemy”, “Take your time, hurry up”), ja que a les estrofes inicials utilitza adjectius oposats. Això serveix per reafirmar el caràcter impredictible de la veu del narrador. Aquest, d’alguna manera, encoratja el jovent per tal que no interpretin cap paper que els és donat per la societat, en tant que els tornarà bojos i acabaran enfonsats –i ofegats– en una crisi d’identitat.
4. All Apologies (In Utero, 1993)
All Apologies és una dedicatòria sarcàstica enfront de la fama amb un punt de claustrofòbia que va esquitxar a Nirvana, i en primer lloc, a Cobain. El nivell de vigilància i d’exposició al qual estava sotmès sol ser contemplat com el que va conduir a la seva mort prematura.
Gravada a Music Source Studios (Seattle, Washington) l’1 de gener del 1991, inclús abans que l’estrella i Courtney Love es casessin i el grup publiqués Nevermind, a la lletra ja hi figuraven, a mode premonitori, pinzellades de la seva fama impetuosa i no desitjada, i del seu amor temerari i convuls amb Love.
La cançó configura un manifest, que amaga un perdó irònic, dirigit a tota la gent que, sense conèixer-lo, havia construït falses expectatives i una percepció tramposa al voltant de la seva personalitat. Així doncs, el to és provocatiu, al mateix temps que l’artista es pregunta què hauria de ser o què més hauria de dir, un vers que acaba rimant amb “Tothom és gai”.
Kurt interpreta i compon aquesta lletra per provocar una reacció o fer pensar als puritans que el criticaven per la seva rebel·lió i semblaven ofendre’s pel seu discurs transgressor i sense pèls a la llengua. Al marge del braç que doblega per fer trontollar l’establishment, All Apologies va dedicar-li a Courtney Love i a la seva filla Frances. Molts ho entenen com una carta en què s’acomiada i en la qual canvia el proverbi budista “All in all is all we are” per “All alone is all we are”, cosa que mostra que per ell la seva existència era insignificant.
A banda de la seva obra trencadora i avantguardista, el recordarem per haver escrit que és millor espurnejar que desaparèixer.
Autora de este artículo
