Ya llega final de mes y, con él, una larga lista de álbumes publicados durante los últimos días. En Qualsevol Nit sabemos que es prácticamente imposible estar al día de todos los discos que salen, a excepción de los de tus artistas favoritos. Aunque siendo sinceros, no nos engañemos; a veces, ni eso. Pero no os preocupéis, nosotros nos hemos encargado de hacer el trabajo por vosotros. Aquí podéis encontrar una amplia lista de artistas internacionales, nacionales y locales, a la par que emergentes. ¡Y de todos los colores y estilos!
Es probable que no los escuchéis todos. No hace falta tampoco. Podéis pinchar en el preview de Spotify para ver un poco de qué va el rollo, leer su reseña y descubrir cosas nuevas. ¿Quién sabe? Quizá así a lo tonto descubrís vuestro nuevo grupo favorito o, simplemente, un sonido que os encanta y que no habríais imaginado jamás. No nos enrollamos más: ¡Dadle al play y disfrutad de las novedades musicales del momento!
THE CURE – Songs Of A Lost World (Lost Music / Universal, 2024)
Reflexions fosques i eternes
La trajectòria de The Cure es defineix per un equilibri entre la foscor lírica i l’atracció emocional, i Songs Of A Lost World ho reafirma. Aquest nou àlbum, profundament arrelat en les temàtiques de la mortalitat i la pèrdua, sembla un reflex dels moments personals més difícils de Robert Smith, incloent la mort del seu germà. Amb el primer tema, Alone, Smith declara des del principi: “This is the end of every song we sing, alone” —un preludi que marca perfectament el to del disc. Altres talls com I Can Never Say Goodbye capturen la devastació de la pèrdua amb una profunditat emocional que connecta amb el millor de Disintegration. Mentrestant, Warsong i Drone:Nodrone evoquen la grandesa dels anys vuitanta amb l’hipnòtic baix de Simon Gallup i arranjaments que desafien la immediatesa digital d’avui dia. Songs Of A Lost World podria considerar-se una resposta reflexiva i madura al caos del món actual, una obra que només The Cure, amb dècades d’experiència i influència, podria oferir. No és només un àlbum; és un recordatori de com la música pot ser un refugi, una meditació sobre el temps i l’existència. Smith i la seva banda han creat un testament que ressona com una de les seves millors obres recents, capturant el moment amb gràcia i intensitat.
Per Aïna López.
KENDRICK LAMAR – GNX (Interscope Records, 2024)
K-Dot’s back!
Amb GNX, Kendrick Lamar demostra una vegada més per què és considerat un dels millors narradors de la seva generació. Aquest àlbum arriba després d’anys de silenci des de Mr. Morale & The Big Steppers i comporta una visió encara més madura i experimental. A GNX, Lamar aborda temes com la identitat, el trauma i les estructures socials amb una cruesa que impacta, però que també convida a la reflexió. Musicalment, l’àlbum s’endinsa en terrenys poc explorats, fusionant el rap amb el jazz experimental, el soul electrònic i fins i tot pinzellades d’afrofuturisme. Cada pista està construïda meticulosament, amb lletres complexes que exigeixen atenció i produeixen ecos que ressonen molt després d’escoltar-les. Kendrick no només llança un àlbum, sinó un manifest que desafia les normes del gènere, consolidant el seu estatus com un artista imprescindible a la música contemporània.
Per Judith Melián.
FATHER JOHN MISTY – Mahashmashana (Joshua Tillman / Bella Union, 2024)
El funeral irònic d’un romàntic
Father John Misty ha tornat amb un àlbum que és, a parts iguals, una broma privada i una confessió pública. Mahashmashana, títol extret de la filosofia hindú, sembla burlar-se de la idea mateixa de transcendència mentre n’és un intent seriós. El disc mostra el sarcasme, la fragilitat i l’egocentrisme que han definit Josh Tillman, però amb la serenitat d’algú que ha deixat de lluitar contra el seu propi reflex. Aquest treball està impregnat de moments autobiogràfics subtils, com a Josh Tillman and the Accidental Dose, una peça que reflexiona sobre un episodi del seu passat marcat per l’excés, i que suggereix que el procés de curació pot ser incomplet. O la peça central de l’àlbum, Mahashmashana, una epopeia de nou minuts que es mou entre el còsmic, el polític i l’interpersonal, concloent amb una observació amarga sobre la permanència de la mentida enfront de la veritat. A través de línies que combinen humor negre i espiritualitat, Tillman teixeix un discurs que és tan ric en contradiccions com ho és la vida mateixa. Misty no busca agradar, sinó incomodar, i potser per això aquest disc se sent tan necessari.
Per Aïna López.
LINKIN PARK – From Zero (Warner Records, 2024)
Tornar a començar
“From zero? Like… from nothing?” Així comença From Zero, un àlbum que simbolitza molt més que un nou disc: és una declaració de resiliència, renovació i continuïtat per una banda que ha redefinit el rock alternatiu durant més de dues dècades. Aquest treball marca l’inici d’una nova era, amb Emily Armstrong (Dead Sara) com a vocalista, un relleu que, sense voler substituir Chester Bennington, aporta una energia renovada al so de Linkin Park. El disc manté l’essència que va catapultar-los a la fama, amb una mescla de sons metàl·lics, electrònics i emocionals. Temes com The Emptiness Machine i Casualty evoquen l’agressivitat de la seva etapa més nu-metal, mentre que cançons com Over Each Other exploren textures més melòdiques. A més, Overflow introdueix elements dub i groove, un gir inesperat que demostra la seva voluntat d’innovar. La química entre Armstrong i Mike Shinoda és innegable, destacant en temes com Good Things Go, que tanca l’àlbum amb un missatge contundent: el creixement sovint arriba després de la pèrdua. Amb un equilibri entre nostàlgia i exploració, From Zero no busca recrear el passat, sinó construir un futur per una banda que continua sent referent.
Per Aïna López.
CARIÑO – TANTO POR HACER (Sonido Muchacho / Universal Music, 2024)
Un disc molt pop
TANTO POR HACER és el tercer àlbum d’estudi de Cariño on el grup madrileny ha consolidat el seu so i ha elevat el pop què les caracteritza. El trio conformat per Paola Rivero, Alicia Ros i María Talaverano s’alimenten d’estils nous per perfeccionar el seu so distintiu, en cançons com B2B en la que el K-Pop acaba marcant el ritme. Ara bé, el sentiment que impera en les dotze cançons del disc és una nostàlgia introspectiva com la que mostren en No Quería Escribir De Amor. Els sentiments estan a flor de pell i els expressen d’una forma calmada, però precisa, construint una narrativa musical sòlida coherent entre música i lletres. En Lo Noto, les Cariño estableixen el to del sic, un pop marcat per les guitarres i la rapidesa que les caracteritzava en els seus treballs anteriors que es pregunta per com fer funcionar una relació. Però el to despreocupat i divertit no es perd, simplement madura, ja que es mostren més sarcàstiques i vulnerables.
Per Aina Pedemonte i Nualart.
POPPY – Negative Spaces (Sumerian Records, 2024)
Reinventar-se des de l’abisme
Des dels seus inicis com una enigmàtica figura de pop experimental fins a la seva evolució cap a un so més fosc i contundent, Poppy ens presenta Negative Spaces, una nova mostra de la seva capacitat de transgressió i reinvenció. Produït per Jordan Fish (Bring Me The Horizon), el disc explora el pes emocional dels espais entre la destrucció i la reconstrucció personal. Temes com have you had enough? obren el disc amb una energia aclaparadora, mentre que cançons com crystallized i vital combinen elements de synthpop i rock alternatiu amb lletres introspectives que ressonen amb qualsevol que hagi experimentat la lluita interna per trobar sentit al caos. Moments com nothing aprofundeixen encara més en la seva honestedat brutal, explorant la inèrcia emocional i l’autodescobriment. En aquest àlbum, Poppy no només experimenta amb sons més pesants i corals que podrien omplir estadis, sinó que ho fa sense perdre la seva essència. Cada cançó sembla una peça d’un relat més gran que aborda la lluita amb el passat, la resistència al canvi i la recerca de la motivació en els espais buits de la vida.
Per Aïna López.
JÚLIA COLLADO RIU – Z nombre complex (Hidden Track Records, 2024)
Íntim i visceral
Amb Z nombre complex, Júlia Collado Riu no només despulla el seu art, sinó també la seva identitat. Aquest segon àlbum, marcat per una aposta valenta pel pop experimental, neix d’un viatge profund d’autodescobriment que abandona les tonalitats més amables del seu debut com Iris Deco per endinsar-se en un univers sonor agosarat i imprevisible. L’artista explora el contrast entre la foscor i la llum amb una producció que sorprèn tant per la seva dinàmica com per la sofisticació dels seus detalls. Les peces com Crisàlide i Pèrfida exemplifiquen aquesta evolució: estructures que desafien els estàndards del pop, ritmes fragmentats i beats plens de textura. És música que no demana permís, sinó que exigeix una escolta activa. Amb aquest projecte, Collado no només es reafirma com una de les veus més singulars del panorama actual, sinó que fa una crida a explorar territoris nous, tant dins de la música com en les emocions que evoca. Una obra que demana ser escoltada amb el cor obert i la ment desperta.
Per Aïna López.
SHAWN MENDES – Shawn (Island Records / Universal Music, 2024)
Un Shawn introspectiu
Després d’una espera de quatre anys, Shawn Mendes torna amb Shawn, un àlbum introspectiu que mostra la seva evolució tant musical com a personal. Aquest treball no només reflecteix el creixement de l’artista des del seu darrer disc, sinó també la seva lluita i relació amb la salut mental. un tema que aborda amb honestedat en cançons carregades de vulnerabilitat. Mendes experimenta amb nous gèneres i sons, allunyant-se del seu característic pop melòdic per explorar el folk, el R&B i tocs electrònics que amplien el seu horitzó artístic. Aquest canvi, lluny de sentir-se forçat, es percep com una cerca autèntica per redefinir la identitat musical i connectar amb noves emocions. Amb lletres profundes i una producció acurada, Shawn aconsegueix equilibrar moments íntims amb peces més atrevides, desafiant les expectatives dels que el coneixien només pels seus hits radials. Aquest àlbum és una declaració de llibertat creativa i un recordatori que fins i tot els artistes més establerts estan en constant transformació. Mendes demostra que no tem arriscar-se, oferint als seus fans no només música, sinó un trosdet de la seva ànima.
Per Judith Melián.
SARA ROY – ALTER EGO (Halley Records, 2024)
Reflexos d’una nova maduresa
Després del seu debut amb A(Mar), Sara Roy torna amb ALTER EGO, un àlbum que representa una evolució sonora i conceptual per a l’artista manresana. Aquest segon treball consolida el seu estil, basculant entre el pop electrònic i les seves arrels acústiques, amb una producció a càrrec de Jordi Pinyot i noms destacats com Genís Trani, Pep Saula i Sr. Chen. El disc obre amb la peça que li dona nom, un homenatge a les icones pop que van marcar la seva infància, com Madonna i les Spice Girls. Amb aquesta inspiració, Roy explora temes d’identitat i amor propi a cançons com JA NO M’IMPORTA i JO SOC COM TU, alhora que juga amb reinterpretacions més lleugeres com BALLANT SOTA LA LLUNA. L’àlbum equilibra moments íntims, com la balada COR DE CENDRA, dedicada al seu avi, amb passatges més enèrgics com ALTA VELOCITAT. Amb ALTER EGO, Sara Roy es mostra més madura, reivindicant una veu pròpia dins del panorama del pop d’autor català. Un treball que combina reflexió i celebració, consolidant la seva trajectòria ascendent.
Per Aïna López
Autores de este artículo
