M Clan, en actiu des dels anys 90, és reconeguda com una de les bandes més rellevants del rock espanyol. Ara el duo ofereix una gira per rememorar totes aquelles cançons que els han acompanyat al llarg de la seva carrera. Vam escoltar els hits amb una nova sonoritat en acústic amb tocs d’harmònica, percussió i amb la veu de Carlos Tarque omplint la sala BARTS. El concert el sostenia l’implacable Ricardo Ruipérez a la guitarra, no va caldre res més per reviure i cantar els temes a ple pulmó.
El somni americà
El 2016 el duo va viatjar a Nashville –la seu del country– per gravar Delta (Warner, 2016) el seu últim àlbum d’estudi. Un àlbum que ens sorprèn, ja que trenca amb la tessitura musical habitual. Ens vam endinsar de ple en el folk i country americà amb la balada California, un tema melancòlic i reflexiu que fa referència a un somni americà perdut. Abans d’escoltar-la, però, Ricardo Ruipérez recordava amb nostàlgia els inicis musicals de la banda i dedicava la cançó a Barcelona “la ciudad que tanto nos ha dado”. També vam poder escoltar Concierto salvaje, d’estil folk rock on Tarque s’afegia a la guitarra i demostrava les seves noves habilitats a les sis cordes.
Collage d’estils
A més del country, la banda també opta per sonoritats més comercials com per exemple al tema Llamando a la Tierra (Warner, 1999). La versió de Serenade de Steve Miller Band va ser el primer hit de la banda. Com deia Ruipérez, és una composició que els hi va canviar la forma de veure les coses, “estamos muy agradecidos”. Aquest cop escoltàvem cantar a Carlos Tarque acompanyat del cajón que aportava molt més dinamisme i potència al directe.
En una línia més soul vam escoltar Para no ver el final (Warner, 2010). El cantant treia la seva millor veu per parlar-nos del desamor igual que a Maggie despierta (DRO East West, 2000), versió de Maggie May de Rod Stewart. La cançó ens parla sobre un noi que queda destrossat per la ruptura amorosa amb Maggie, però ell la segueix estimant igual. El duo explicava que Stewart ha sigut sempre un referent musical i van fer aquesta versió per assemblar-se una mica a ell.
Rememorant els clàssics
M Clan van continuar amb el seu hit Miedo (DRO East West, 2004) que van dedicar als sanitaris pel seu esforç i van denunciar el poc agraïment que reben. El duo assegurava haver passat més por que mai durant aquesta època pandèmica.
El concert no podia haver acabat sense Perdido en la ciudad (Warner, 1995). Aquest tema –dedicat a tots els fans que segueixen al grup des del principi– forma part de l’àlbum debut gravat a Memphis on es deixa entreveure la clara influència del rock americà. És dels temes on més vam trobar a faltar la banda al complet o poder escoltar algun solo d’en Ruipérez.
Els anys passen, però el tema Carolina (DRO East West, 2000) segueix sent un dels hits més reconeguts de la banda.“Carolina ya tiene edad para hacer el amor…”. Qui no ha cantat aquesta cançó una nit d’estiu amb amics? Vam poder escoltar una versió diferent amb Carlos Tarque a l’harmònica solejant entre estrofes. A la BARTS vam viure un d’aquells concerts que desitges que no acabi mai. Els M Clan són un clàssic que mai falla.
Autores de este artículo
Ivette Amargós Galicia
Miguel López Mallach
De la Generación X, también fui a EGB. Me ha tocado vivir la llegada del Walkman, CD, PC de sobremesa, entre otras cosas.
Perfeccionista, pero sobre todo, observador. Intentando buscar la creatividad y las emociones en cada encuadre.
