La setmana passada, l’exèrcit de fans de Rosalía a les xarxes va esclatar en contra de les nominacions als premis Grammy 2023, que van col·locar a l’artista de Sant Esteve Sesrovires com a finalista en les categories de ‘Millor vídeo musical de llarg format’ i de ‘Millor àlbum llatí rock o alternatiu’. És a dir, tot i la gran recepció de crítica i públic, ni rastre de Motomami ni a ‘Millor àlbum de l’any’ ni a ‘Millor Gravació de l’any’.
En canvi, dies després d’haver-se anunciat aquestes nominacions, la mateixa Rosalia va arrasar en els Latin Grammy, enduent-se 4 guardons, entre ells, el d’‘Àlbum de l’any’, i protagonitzant dues actuacions que han fet la volta al món.
Per què ha succeït això? Val la pena enfadar-se amb l’Acadèmia? La primera resposta no la podem saber, mentre que la segona és un clar i inequívoc no. A l’hora de valorar els veredictes de premis com els Grammy, els Oscar o els Emmy; cal tenir en compte que els guardons no tenen únicament una motivació artística, sinó que responen també a criteris comercials.
Al cap i a la fi, l’Acadèmia Nacional d’Arts i Ciències de la Gravació no escull el millor disc de l’any, que és un concepte eminentment relatiu, sinó que escull associar la seva marca a un determinat artista o àlbum que projecta uns valors concrets. Per tant, l’obtenció d’un Grammy s’ha de llegir des d’un punt de vista més de projecció i relacions públiques, que no des del fet d’aconseguir algun tipus de validació artística.
Tenint això en compte, és natural que els Grammy facin les seves seleccions pensant en un públic eminentment estatunidenc i, sobretot, angloparlant. De fet, l’Acadèmia utilitza aquests premis com a plataforma per a projectar els valors, les tendències i fins i tot les estètiques que li interessa més a la indústria discogràfica dels Estats Units.
A l’hora de concedir un Grammy, es tenen en compte elements com la rotació, la capacitat del públic objectiu que l’Acadèmia consideri d’identificar-se amb el o l’artista premiat, o la projecció d’una certa escala de valors que l’organisme creu que és important, entre molts altres d’índole directament comercial.
Finalment, un altre dels propòsits que persegueixen aquests premis és la formació de narratives. Contingut atractiu i, per què no dir-ho sovint polèmic, que té la finalitat de generar interès en els espectadors perquè aquests mirin la gala. El que tota la vida se n’ha dit escalfar els ànims per a després arribar una resolució inesperada en la gala final.
Per tant, no és ni molt menys descartable que, en els pròxims anys, la mateixa Rosalía visqui una ‘nit de redempció’ als mateixos Grammy. Estarem atents.
Imagen de portada © Rodrigo Varela / Latin Grammy / Getty Images
Autor de este artículo
