Després de la nostra última trobada a l’aniversari de Qualsevol Nit a Sidecar, on ell i el seu equip es van encarregar de posar banda sonora a la festa, ens tornem a veure amb la nova promesa del trap català, Subliminal. Quatre mesos després del llançament del seu primer àlbum, El Presumit, i la seva recent actuació a la sala Razzmatazz telonejant a Rayden, ens citem amb el que ja considerem amic nostre, per parlar sobre el passat, també sobre el present del seu projecte artístic, però sobretot del que li depara el futur (amb regal de reis inclòs 😉).
El Presumit ha sigut el teu primer disc, però realment el personatge del “presumit” fa molt més temps és viu. Quan i com l’artista Subliminal es va convertir en el presumit?
Tot i que sí que és cert que vaig escriure la cançó abans de l’abril, la data en la qual Subliminal i El Presumit es fusionen va ser el 9 d’abril de 2021, quan va sortir el videoclip. Va ser el primer contacte amb ràdios i revistes grans. En aquell moment tot el projecte fa una volta i vaig dir: “ara sí, vaig a dedicar-me a la música professional”.
Estem acostumats a escoltar-te cantar en català, i en el teu últim llançament, Para la foto, ens has sorprès cantant en castellà. Es tracta només d’aquest single, o els propers també seran en aquest idioma?
No tinc una fórmula, sinó que va una mica depenent de les ganes que tingui i de com senti aquella cançó. Al final hi ha projectes que els sento en català, i altres en castellà. El Presumit tenia clar que havia de ser en català perquè la meva essència a l’escriure i el meu pensament era en català. Para la foto el volia fer en castellà perquè em va sortir així, no per cap estratègia de màrqueting ni res; de fet, en aquestes coses sempre em centro en la meva part artística i en el que em ve de gust fer. Però el següent serà en català. Tenim una petita demo i sona molt bé, i crec que pot trobar el seu forat perquè ningú ho ha fet (en català) en aquest estil.
Intentant lligar el presumit i la nova etapa, creus que el personatge encara tindrà més recorregut al nou projecte que ara t’endinses?
Sí, ja que al final ens hem casat amb una sèrie d’elements on jo m’he sentit còmode i orgullós d’ensenyar-los. Ja sigui amb els tons de veu, els tipus d’instruments que utilitzem, els ritmes, la intenció… però el presumit encara serà viu molt de temps. És un projecte que, per la grandària que ha tingut, forma part de nosaltres i encara que no vulguem treure’l a destacar, està allà. Així que sí, el presumit continua. Potser d’una altra manera, canviant els colors o els tons.
Al següent àlbum potser acabi organitzant un concert que s'ajunti amb una desfilada
Llarga vida al presumit.
(Riuen)
Parlem-ne del teu equip. Gala i Flavo, els teus productors, ja són una part fonamental del teu projecte (i fins i tot apareixen a la portada del teu àlbum). A què es deu aquesta inclusió al teu projecte artístic? Ja que la resta de projectes musicals no fan aquesta inclusió…
Principalment, és perquè jo soc de reconèixer tota la gent que ha estat allà i tota la feina que fan. I tant Gala com Flavo han estat des del dia 1, quan els vaig dir que volia fer música a escala professional i no hi havia un mànager ni una distribuïdora al darrere, ells van veure la sortida i van voler donar suport a el projecte. Llavors crec que aquest reconeixement mínim en el primer àlbum l’havien de tenir 100%, ja que són pilars fonamentals del projecte. I després es van sumar altres pilars com el mànager, El Científico Loco des de Colombia, que ens ha fet totes les mescles i els màsters dels temes, així com tota la família que hi ha al darrere recolzant.
Veiem que la moda, per tu, és una peça fonamental. De la mateixa forma que la mostres a les XXSS, també ho fas a sobre de l’escenari . A què es deu aquesta passió?
Crec que tot va començar quan una amiga meva em va convidar a la seva desfilada de Fi de Grau del IED. Aquest treball final era com una desfilada, i jo allà se’m van obrir els ulls i vaig dir: “què guapo seria vincular això amb música”. Jo realment no en tenia ni idea de moda, però sabia que era quelcom que m’agradava, m’atreia molt i havia d’estar al meu projecte. Així que em vaig ocupar de ajuntar-me amb gent com Javier Aceituno, estilista, o The Artelier, dissenyadora del vestit del Presumit i demanar-los consells per aconseguir que el projecte estigués supervinculat amb la moda. I això és una cosa que vull seguir explotant, i l’objectiu final és que al següent àlbum potser acabi organitzant un concert que s’ajunti amb una desfilada.
Parlant de posada en escena i d’escenaris… què se sent a l’omplir un Razzmatazz talonejant a Rayden? Tindrem algun concert més de Subli aviat?
Estic súper agraït a què Rayden ens convidés, i que la gent del Cruïlla comptés amb nosaltres per ser els teloners d’una persona que jo he escoltat des de petit, molt abans del seu hit Matemáticas de la carne. Rayden havia estat un referent per mi i ja no només el fet d’omplir el Razz sinó poder ser el teloner… és una cosa que t’explota el cap. I a l’arribar allà i veure tantíssima gent… Va ser un públic meravellós que no parava d’aplaudir, de saltar, de ballar… va ser quelcom espectacular. Crec que és una de les meves 3 experiències més top en el què porto d’any i mig de carrera musical.
Estic molt obsessionat amb dos temes últimament que m'estan influint clarament: un és Nieve de Feid i l'altra és LACONE, el nou de Quevedo amb Mora i Polimá Westcoast
Quines són aquestes 3 experiències?
Número 1: el primer concert que vam fer com a Subliminal al Sidecar, on vam fer sold out… Allò va ser increible, veure a tantissima gent cantant totes les cançons (que jo no podia ni cantar), va ser espectacular. Número 2 et diria al Primavera Pop potser… Bueno no, ara número 2 Razzmatazz. I el número 3 o el Primavera Pop, pel que va significar, però també m’ho vaig passar molt bé al concert que vam fer a la Fàbrica Estrella Damm. Va ser molt senzillet, però va ser molt guai en 20 minuts… Jo crec que al top 3 hi ha molts bolos empatats.
I ja per acabar… quant haurem d’esperar per descobrir aquesta nova etapa en la qual t’endinses? Tens alguna pista que ens puguis donar?
Hmm.. Quina pista podria donar… Estic molt obsessionat amb dos temes últimament que m’estan influint clarament: un és Nieve de Feid i l’altra és LACONE, el nou de Quevedo amb Mora i Polimá Westcoast. És un tipus de gènere que crec que en català quedaria molt bé, aquesta és la meva pista. Y hasta ahí puedo leer. (riu)
I quant temps haurem d’esperar per descobrir aquesta nova música amb aquestes influències
Jo crec que a principis o meitats de gener tindrem nova música.
O sigui, els reis potser es porten bé?
Sí sí, es portaran bé. Es venen temazos heavys.
Autora de este artículo
