A vegades el millor és parar-se en sec i escoltar. Per això de tant en tant demanem als músics que s’expressin i que ens expliquin la seva història per ells mateixos. Sense guió, sense preguntes. Simplement els donem espai i ells parlen. Aquesta vegada és Alanaire, un quartet d’origen Mallorquí, qui ens parlen dels seus orígens i de com els seus camins es van creuar a Londres.
La nostra història és tan sols la condició necessària per ser, avui, el que som, un grup musical de Mallorca, que surt de la necessitat de quatre joves de crear les seves pròpies cançons. Alanaire no som tan sols quatre músics, som un equip que fa possible el resultat que poc a poc anirem publicant. Aquest equip està format, a més dels quatre integrants, per Dominic Massó i Joan Miquel Oliver, els quals han produït i mesclat, respectivament. Per Natxo Bassols, qui ens presenta al món tal com som a través de la transparència de la seva imatge, per Bernat Muntaner, el nostre mànager, i per Promo Arts Music, la discogràfica.
En la música que fem es pot sentir la nostàlgia dels dies grisos i freds d’Anglaterra, on va començar el projecte, combinada amb l’alegria mallorquina dels dies de camisetes de màniga curta. El contrast més gran que defineix la banda és probablement el que existeix entre cadascun dels seus integrants, amb recorreguts molt diversos però amb un punt de fuga comú, que és la nostra illa.
N’Eirian i na Laura estudiaren música clàssica al Royal College de Londres, on es conegueren. En Pau passà a ser baixista de The Prussians i The Wheels; i en Joan anà a estudiar percussió clàssica a l’ESMUC (Bcn) i posteriorment composició jazz a Berna. En paral·lel a Alanaire, na Laura té un projecte a duet amb flauta (Músiques d’elles), en Joan ha publicat l’àlbum Blau Salvatge amb el seu octet de jazz i n’Eirian està engegant el seu propi estudi (Terra Records), d’on sortirà el seu primer EP en solitari.
Alanaire, doncs, és la nostra necessitat de fer un projecte personal i íntim, una forma d’expressar temes que ens toquen molt d’aprop. La millor manera de fer-nos entendre és a través de cançons.
El nom, fruit d’un error, està basat en el poble d’Alenària, de la novel·la de Guillem Frontera La Mort i la Pluja. A causa de l’erosió a què es veu sotmesa la memòria amb el pas del temps i no tenint ja el llibre a mà, en Pau, va errar en el lletreig del nom, resultant aquest ALANAIRE. Quan ens n’adonàrem de l’error vam trobar que era simpàtic, i la sonoritat de la paraula ens agradava tant que decidírem deixar-lo així.
Per últim, però no menys important, l’univers musical d’Alanaire, on també es pot veure reflectida la diversitat i l’evolució dels integrants del grup. Alanaire parteix del rock més tradicional en català i anglès, amb músics com The Beatles, els Guns ‘n Roses o Antònia Font, passant pel folk amb Mumford and Sons i Alabama Shakes, pel pop indie i jazz electrònic com Jacob Collier, Jordan Rakei, Tom Misch, Ferran Palau, Radiohead i Silvia Pérez Cruz i acabant amb compositors clàssics com Ravel, Debussy, Stravinsky, Brahms i Prokofiev, entre d’altres.
Estem emocionats d’ensenyar la nostra música al món, una música que s’ha tractat amb molta paciència i cura i és ara, que està llesta per ser escoltada allà on pugui arribar.
Imagen de portada © Natxo Bassols
Autores de este artículo
