Ja hem arribat al final d’aquest repàs del millor d’aquesta meitat del 2024, i acabem amb el plat fort: els discos. Sens dubte, fer aquesta selecció no ha sigut una feina gens fàcil, ja que aquests 6 mesos han estat plens de llançaments musicals d’un nivell altíssim i molt diversos, alguns fins i tot s’han convertit en el millor treball que han tret fins ara alguns dels artistes d’aquesta llista.
Des del gran retorn de Vampire Weekend amb Only God Was Above Us, passant pel “brat summer” que ens regala Charli XCX, el reivindicatiu Cowboy Carter de Beyoncé fins als projectes en solitari de Beth Gibbons amb Lives Outgrown o Guillem Gisbert a Balla la masurca!. Àlbums que mostren la part més fosca d’un mateix com a Dark Times de Vince Staples o que ens conviden a ballar en una d’aquestes nits d’estiu com TIMELESS de Kaytranada, o àlbums debuts sorprenents com són els de The Last Dinner Party amb Prelude To Ecstasy o Rachel Chinouriri amb What A Devastating Turn Of Events. I no ens oblidem de joies nacionals com Nostàlgia Airlines de Maria Jaume o Plora Aquí de Ferran Palau.
VAMPIRE WEEKEND – Only God Was Above Us (Columbia Records / Spring Snow, 2024)
Un bon exemple de la mestria de Vampire Weekend en la creació de melodies màgiques que trobem en aquest disc és Prep-School Gangsters, amb una outro instrumental perfecta a base de violins i una trompa final, els solos de guitarra a The Surfer o la fusió de piano amb la producció distorsionada i cordes d’orquestra a Connect. També amb la magnífica Mary Boone, una cançó preciosa amb cors i pinzellades de R&B. Ezra Koenig es llueix amb els seus exercicis vocals a Pravda, un tema ple d’al·lusions a la vida a Manhattan i a la cultura russa, on s’explora el sentiment de nostàlgia i un desig gairebé desesperat de marxar.
BILLIE EILISH – HIT ME HARD AND SOFT (Darkroom / Interscope, 2024)
L’estratègia de no estrenar cap avançament previ a l’àlbum pot ser bona sempre i quan aconsegueixis estar a l’altura de les expectatives generades. En aquest cas, Billie Eilish les ha superat completament, oferint l’obra més madura i autèntica de la seva carrera. HIT ME HARD AND SOFT és una gran caixa de sorpreses que recull tots aquells elements que han convertit a Billie en l’estrella que és ara, però alhora explorant nous universos sonors que el fan encara més interessant. 10 cançons que majoritàriament sobrepassen els 4 minuts i que presenten canvis inesperats i jocs sonors que et tenen enganxat als auriculars des del principi fins al final.
CHARLI XCX – BRAT (Atlantic Recording, 2024)
Desde el tema inicial, 360, la fiesta está en marcha. Charli XCX nos invita a una pista de baile sin reglas, donde la experimentación sonora es la protagonista. Canciones como Club Classics y Sympathy is a Knife son un torbellino de beats contagiosos, sintetizadores futuristas y letras que celebran el individualismo y la libertad de expresión.Más allá de la fiesta, BRAT también explora las emociones más profundas de Charli XCX. En I Might Say Something Stupid, la artista se abre en una balada conmovedora sobre la vulnerabilidad y el miedo al rechazo. Talk Talk y Everything is Romantic son reflexiones sobre el amor y las relaciones, mientras que B2B y Mean Girls exploran la nostalgia y la toxicidad de las amistades.
BEYONCÉ – Cowboy Carter (Parkwood / Columbia Records, 2024)
L’artista reivindica l’espai dels negres en un gènere que històricament ha estat excloent. Col·laboracions amb llegendes com Willie Nelson, Linda Martell i Dolly Parton, juntament amb talents emergents com Tanner Adell, consoliden aquest missatge. És un àlbum força llarg, però la producció, el ritme i la narració aconsegueixen mantenir-te expectant durant l’hora i pico. El resultat, una obra mestre d’àlbum conceptual format per 27 temes van des de la balada operística DAUGHTER fins a la magnífica col·laboració amb Miley Cyrus a II MOST WANTED, descendent directe de Landslide de Fleetwood Mac.
THE SMILE – Wall of Eyes (XL Recordings, 2024)
En total, ocho canciones con una duración media superior a los cinco minutos que se pierden y se encuentran entre nebulosas de guitarras, sintetizadores expansivos y baterías sinuosas. A pesar de la aparente pretenciosidad de la propuesta, Wall of Eyes acaba funcionando gracias a la emotividad que transmiten cortes como la progresiva Bending Hectic o la solemne Teleharmonic, que ya pudimos disfrutar parcialmente en el cierre de Peaky Blinders. Por otro lado, los afilados riffs de guitarra de Read the Room y Under Your Pillow ofrecen un contrapunto más temperamental y abrasivo.
FERRAN PALAU – Plora Aquí (Hidden Track Records, 2024)
Ferran Palau ha deixat enrere la complexitat dels seus treballs anteriors per abraçar un so més cru i directe, en què la seva veu cobra més protagonisme que mai i juga amb el toc urbà que li aporta la fantàstica producció del Sr. Chen. Plora Aquí és un racó on vols anar per amagar-te del món real, un espai segur on poder desconnectar i retrobar-te amb el teu nen interior.
THE LAST DINNER PARTY – Prelude To Ecstasy (Universal Music, 2024)
Abans d’haver fet cap llançament, The Last Dinner Party ja estava en boca de tothom. Les cinc integrants, que ronden la vintena, van formar el grup fa tan sols tres anys i, ràpidament, van generar ressò en l’escena indie britànica. La pressió de cara a aquest àlbum debut era, doncs, immensa, però el grup londinenc no ha decebut. Obren el disc amb una peça orquestral, marcant el to per a allò que segueix: onze cançons sorprenents, que no tenen por als excessos o a les floritures.
BETH GIBBONS – Lives Outgrown (Domino Recording, 2024)
Lives Outgrown es un disco en el que Gibbons mantiene como foco central el tiempo que nunca deja de agotarse, la vejez, las relaciones, la memoria; todo aquello que va cambiando lo que somos un poco a cada día. Más cerca del folk-rock de cámara de Out of Season (Go! Beat, 1997), el otro esfuerzo en solitario de Gibbons, que de cualquier tipo de trip hop recuerde a su antigua, Lives Outgrown es una obra densa y llena de detalles y timbres que se cuelan en el espacio entre unas canciones que solo pueden nacer de un largo periodo de tiempo en construcción hasta ver la luz.
BRITTANY HOWARD – What Now (Island Records, 2024)
El disc explora de manera sublim el jazz, dance, blues, funk i psicodèlia, convertint la seva escolta en tota una experiència vibrant i plena d’emocions que mereix ser gaudida en ordre. Brittany Howard ofereix un joc de contrastos que alhora connecten entre sí i et conviden a deixar-te portar en aquest intens viatge.
GUILLEM GISBERT – Balla la masurca! (Ceràmiques Guzmán, 2024)
Desvinculat de Manel, Guillem Gisbert emprèn un viatge musical ambiciós i personal amb Balla la masurca!. Gisbert ens ofereix un treball madur i valent, que marca un punt d’inflexió en la seva carrera i obre noves portes en la música catalana. Aquest disc, lluny del pop immediat, presenta un so més complex i experimental, amb cançons extenses i narratives riques. No és un àlbum per a qui busca hits immediats, sinó per a aquells que gaudeixen d’una música més elaborada i introspectiva.
KALI UCHIS – Orquídeas (Geffen Records, 2024)
Kali Uchis vuelve a sus raíces latinas y rinde homenaje a la música que ha escuchaba cuando era niña. Orquídeas es una muestra de versatilidad en su máxima expresión: merengue, house, R&B, dembow, pop, reggaetón y latin disco. Un cóctel de estilos que conviven en perfecta armonía. Este proyecto también es una celebración de la feminidad y lanza mensajes importantes para las mujeres jóvenes, abrazando el concepto de princess treatment.
RACHEL CHINOURIRI – What A Devastating Turn Of Events (Parlophone Records, 2024)
L’artista de 25 anys narra mitjançant una veu suau i melosa les seves experiències amb el desamor, el trauma generacional i l’acceptació d’una mateixa. Un dels temes més durs del disc és el que li dona el nom, What A Devastating Turn Of Events, que explica la història d’una de les cosines de la cantant: una jove de Zimbabwe que es queda embarassada fora del matrimoni i, davant la humiliació pública que pateix i la incapacitat de veure un futur millor, es pren la vida. Chinouriri reflexiona sobre la diferència entre les vides d’ambdues, tot i compartir sang i tenir una edat similar, condicionada per l’emigració dels seus pares a Londres abans del seu naixement.
ST. VINCENT – All Born Screaming (Total Pleasure, 2024)
Íntegrament auto produït i amb la participació de músics com ara David Grohl i Cate Le Bon, entre altres, que l’assisteixen en la instrumentació d’algunes de les cançons, el disc és un retrat sorprenentment romàntic de la vida, la mort i el desig que requereix múltiples escoltes per a poder apreciar tots els seus matisos complet. L’artista reflexa acuradament aquest dolor inequívocament humà que tots coneixem, que tot i ser devastador és la prova definitiva que estem vius, que existim.
ADRIANNE LENKER – Bright Future (4AD, 2024)
Bright Future es otra vuelta a una versión más despojada de su música, acompañada de poco más que guitarra acústica y piano en la mayoría de sus temas. Las canciones a piano de Evol o Donut Seam, las armonías vocales de marcado toque country de Free Treasure o el folk libre y psicodélico de Fool quedan enmarcadas por las dos piezas ambientales que cierran del álbum, Real House y Ruined: la primera, una narrativa sin estribillo en la que rememora fragmentos de su infancia y habla a su madre; la segunda, una balada rota, llena de incertidumbre. Las dos, como todo el álbum, hablan de la necesidad de necesitar a alguien y de la alegría y dolor que eso trae.
MARIA JAUME – Nostàlgia Airlines (Bankrobber, 2024)
Malgrat aquesta similitud musical amb tot el que s’està fent ara, la mallorquina conserva aquella essència que ens va captivar des del primer moment. Segueix tractant temes relacionats amb la seva terra i la melancolia. Amb aquest últim treball, on explora des dels amors passats i els crushes d’estiu fins a les ressaques a la platja, Maria Jaume aconsegueix definir una energia per a cada cançó que permet diferenciar-la de la resta. ‘Nostàlgia Airlines’ és un àlbum que fa ballar, somriure i sentir que estem en aquella època tan apreciada per tothom: l’estiu.
GORKA URBIZU – Hasiera Bat (Only in Dreams, 2024)
Con nocturnidad y alevosía – precisamente en la medianoche del pasado blue monday –, Gorka Urbizu publicaba sin previo aviso el disco que pone fin a cuatro años de silencio desde que disolviera la banda de su vida, Berri Txarrak. Nadie sabía exactamente que esperar del de Lekunberri y, finalmente, el minimalismo y el pop alternativo, por los que ya mostraba interés en los últimos tiempos, han sido los encargados de hacer brotar el primer trabajo firmado con su nombre y apellido. Lo componen diez temas íntimos tanto en lo lírico como en lo musical, apenas los cuatro instrumentos básicos del rock grabados en un ocho pistas analógico, casi sin efectos o distorsión.
IDLES – TANGK (Partisan Records, 2024)
La banda britànica Idles es conocida por desafiar las expectativas del género post-punk sin temer a experimentar con nuevos sonidos y estilos. Esa experimentación, mezclada con un positivismo y alegría que mostraron en CRAWLER (2021), continúa en TANGK. Un disco compuesto exclusivamente por canciones de amor que no necesariamente tiene que tratarse sólo del romántico. Estamos hablando del amor fraternal, a la vida, al mundo en el que vivimos o incluso hacia personas desconocidas, como es el caso del tema de dance rock POP POP POP y su lema “Freudenfreude”.
VIVA BELGRADO – Cancionero de los Sueños (Fueled by Salmorejo, 2024)
No acabé de ver claro el rumbo que Viva Belgrado habían decidido tomar, ni si iba a cumplir las (altísimas) expectativas que me genera cualquier movimiento suyo. Decidí dejar de lado los singles para esperar al álbum completo y… en la primera escucha completa lo comprendí todo. Cancionero es la heterogeneidad que forma el todo; una obra increíblemente osada, a la par que reconocible, que culmina el proceso de maduración de una banda sin techo. Haciendo uso de tópicos, pero es que es así. Arriesgan con la certeza de tener la victoria asegurada, tirándose sin red al pop-rock melódico para dar un cierre brutal al disco o evolucionando la rama lo-fi hasta llevarla casi a lo ambiental.
VINCE STAPLES – Dark Times (Def Jam / Universal Music, 2024)
Alguns dels ganxos estel·lars es troben en peces com Étouffée o Black&Blue. També destaca “Radio”, on Vince aborda la misogínia generalitzada present al llarg de la història del rap, o la ballable Little Homies amb ritmes house que podria definir perfectament la direcció d’aquest disc: “Life hard but I go harder”. Dark Times és un triomf per a Vince Staples, una culminació madura i creativa de tot el que ha sumat la seva carrera.
KAYTRANADA – TIMELESS (RCA Records, 2024)
Busques un disc lleuger, desenfadat i funky per animar-te aquest estiu? Doncs aquest TIMELESS de Kaytranada és just el que necessites. És el tercer àlbum del DJ, productor i raper canadenc, i sembla que mai és capaç de fallar. La producció i els ritmes són sòlids i enganxosos, i és evident que la seva intenció principal és oferir un disc molt suau i relaxat per aquest estiu, per animar a la gent a passar-ho bé i despreocupar-se. De fet, aquest és l’objectiu de gairebé tots els seus treballs: fer gaudir l’oient i que pugui relaxar-se durant una tarda assolellada o una sessió nocturna.
Autores d'aquest article
