A El Cuartelillo –una antiga caserna de la Guàrdia Civil d’Espolla– és on La Ludwig Band s’ha anat forjant des del 2017. El grup va rememorar els seus inicis tocant alguns temes del seu EP La Ludwig Band (Autoeditat, 2018) i va presentar el seu primer àlbum d’estudi, Al límit de la tonalitat (The Indian Runners, 2020). No hi ha dubte, que en escoltar-los ens traslladem a la sonoritat d’en Pau Riba o Pi De La Serra passant per contemporanis com Manel. La Ludwig beu d’aquestes influències movent-se entre el folk i el pop rock en un directe proper i informal carregat de bons missatges.
En tonalitats majors
En Quim Carandell –l’alma mater del grup– s’encarregava de fer-nos riure i de presentar els temes juntament amb la seva tonalitat. A la Salamandra vam entrar de ple en les tonalitats majors, aquelles que associem a sentiments de felicitat i alegria i si més no, és el que transmet la banda dalt de l’escenari.
La Ludwig Band és capaç de cantar sobre la mort omplint de vida la seva música. Ho vam poder constatar en exclusiva al tema S’ha mort l’home més vell d’Espolla, en Do Major. La cançó rendeix homenatge a aquest senyor estimat pel poble i ens convida a veure el costat positiu de la mort. “Hem de recordar el que ens va ensenyar i l’hem de portar sempre dins del cor”, diu la lletra. Com a sorpresa, va pujar a l’escenari el tècnic de so Pau Esteve per solejar amb l’harmònica. La banda va deixar un missatge ben clar: ningú sap qui serà el següent i per tant, motiu suficient per viure el moment al màxim.
En La Major, Val a dir, un tema que ens parla d’un noi que es va enamorar d’una noia i el va portar pel camí de l’amargura. A Fòssil, en Fa Major, a ritme lent ens parlen de quan estàs buscant una cosa i trobes exactament la contrària. Pau Lanzetta omplia el tema d’harmonies amb el piano i Gabriel Bosch improvisava a la guitarra elèctrica un solo ben melòdic. No va ser l’únic solo que vam poder escoltar, La Ludwig Band va tocar el blues Jerusalem, ja que tal com ells deien no poden acabar un concert sense haver-ne tocat un. Va ser el moment idoni per escoltar el talent de la banda solejant amb els seus instruments, destacant l’extravertit Lluc Valverde al clarinet.
Sis músics, sis veus
Quim Carandell és la veu principal amb un registre i estil que ens recorda a Bob Dylan. L’acompanyen també a la veu els altres cinc músics definint un clar caràcter vocal que determina el seu últim treball. Bones harmonies i bona afinació, gens fàcil d’aconseguir en un directe i menys amb sis veus. La Ludwig apunta maneres.
En Re Major sonaven en format de medley Avui he anat a Cal Coix i Marta, acompanyades d’un potent joc de llums. A Marta ressaltava la presència del baix d’Andreu Galofré i la culminació del tema a cappella amb la guitarra acústica d’en Quim. Vam escoltar una nova versió d’El fill del rei, un dels pocs temes que van sonar en tonalitat menor. Els riffs melòdics del clarinet d’en Lluc aportaven més dinamisme i una nova sonoritat al tema. Seguidament sonava Cançó núm. 8 “Te’n recordes?” dels temes més corals de l’àlbum.
El líder del grup és qui escriu les lletres que ens parlen d’històries que es mouen entre la narració i la poesia. Judes és probablement la culminació d’aquest estil i personalment el tema més carregat de bons missatges. Ens parla de l’amor, l’alegria i sobre les bones accions per viure en harmonia. “Per ser bona persona, l’univers t’atorga per continuar viu”.
La banda té personalitat pròpia i la sap transmetre a través de la seva música. Joventut, talent i senzillesa, La Ludwig Band té tot el necessari per enlairar la seva carrera musical.
Autores de este artículo
Ivette Amargós Galicia
Víctor Parreño
Me levanto, bebo café, trabajo haciendo fotos (en eventos corporativos, de producto... depende del día), me echo una siesta, trabajo haciendo fotos (en conciertos, en festivales... depende de la noche), duermo. Repeat. Me gustan los loops.
