Desprès d’una edició passada per aigua el 2023, aquest any ja tocava que sortís el sol i que tinguéssim una inauguració de la temporada de festivals com déu mana a l’Embassa’t. Un festival que va néixer el 2009 i que ha anat creixent fins a consolidar-se com un dels referents del panorama musical català.
A l’Embassa’t no trobaràs cap de les coses que més et poden molestar d’un festival: els solapaments entre artistes del cartell, les aglomeracions, les cues interminables o haver de córrer per reservar-te un bon lloc i poder veure mínimament bé qualsevol actuació. L’espai és ideal per poder gaudir tranquil·lament de tot el que vulguis des de qualsevol punt.
Entre el públic podíem veure a joves i no tan joves, famílies amb nens petits (sempre ben protegits amb auriculars amb cancel·lació de soroll), i, sobretot, molts modernets amb mullet. L’amor, ja sigui entre amics, parelles o familiars, es respirava a l’aire durant tot el cap de setmana. Tampoc era estrany trobar-te amb actors i cantants famosos, periodistes reconeguts i influencers. Era com si estiguessis en un Coachella en versió catalana.
Divendres 17: Per a tots els gustos i colors
El primer dia de festival veníem disposats a deixar-nos portar per tots els gèneres i universos musicals que passarien pels escenaris durant tota la jornada. Començant per Ciutat, la banda barcelonina de que a través de ritmes finalment van acabar guanyant-se al públic tímid que li costava apropar-se a la primera fila.
A l’escenari principal, Marala, formada per Sandra Monfort, Selma Bruna i Clara Fiol, van presentar el seu segon àlbum, Jota de morir. Un treball que combina la música tradicional amb la electrònica i que està dedicat a la mort. La voluntat de les artistes d’abordar aquest tema sense por ni tabús, abraçant-la com una part natural de la vida, es va reflectir a la seva vestimenta blanca amb corsets i encaix, allunyant-se de la visió tradicional de foscor i dolor cap a una perspectiva més lluminosa i esperançadora. Van estar esplèndides, amb una presència escènica potent i trencadora. Nueve Desconocidos van portar la seva proposta tecno-pop/dark wave dels vuitanta a l’escenari Yeearphone. El so obscur ballable i la veu esmolada d’Ares van calar entre el públic des del minut 1.
L’absurdesa de la proposta de Rusowsky és el que més t’atrau a ella. Entre les llums estroboscòpiques i les projeccions de fons de qualsevol xorrada esbojarrada que se’t pugui acudir, no pots apartar la mirada cap a l’escenari ni un sol moment. El públic només necessitava escoltar uns segons cada cançó per reconèixer-la i corejar-la. Els hits So So, mwah :3 i l’aparició de Ralphie Choo era el que calia per deslligar l’eufòria. El moment íntim i emotiu amb LOTO, un altre dels més destacats del concert del madrileny.
Qualsevol paraula que utilitzi per descriure l’actuació de Samantha Hudson a l’escenari principal es quedaria curta. La celebritat, cantant, actriu i activista del col·lectiu LGBTIQ+ va ser el principal highlight d’aquest primer dia de festival, oferint un show ple de extravagància, potència i missatges reivindicatius. Poc importa si va haver d’actuar des d’una cadira de rodes a causa d’una lesió, ella va saber treure profit i donar-ho tot sobre l’escenari, igual que les ballarines. Sabadell va acabar revolucionadíssim.
Dissabte 18: Els plats forts
L’encarregada d’obrir l’escenari principal va ser la mallorquina Maria Hein, acompanyada de les seves dues ballarines. L’artista presentava TOT ALLÒ QUE NO SAP NINGÚ, un primer disc delicat publicat el 2023 on barreja folk i pop, i l’estètica del qual ha anat aconseguint traslladar a l’escenari, demostrant cada cop una actuació més polida i amb la qual aconsegueix connectar amb el seu públic. No ens podíem imaginar una millor manera de començar la tarda. Guillem Gisbert tornava a l’Embassa’t per quart any, però aquest cop ho feia en solitari. Presentava el seu nou projecte, Balla la masurca!. Una estrena de directe, cançons i banda realment de luxe.
D’una escenari a l’altre anàvem atrets per la música com arnes a la llum. Tiburona, la banda de retro rock formada per Laura, Supercarmen i Rita, van pujar a l’escenari, vestides de vellut d’un blau elèctric, i ni tan sols els raigs del sol a la cara les van fer desistir d’oferir una actuació impecable. Van presentar el seu darrer àlbum, Nos extinguimos, ple de cançons gamberres amb lletres divertides i ritmes frenètics com Relación abierta, Pensando en ti o Que mueras bien. Destacar Cartel precioso, la cançó amb la que carreguen contra els macrofestivals que semblen més un parc d’atraccions que un festival de música. El sol tampoc va aturar a la Clara Aguilar, que ens va deixar en estat de trànsit amb el seu univers sonor i visual.
L’actuació de María José Llergo va ser simplement sublim. Ja no només per la potència de la seva veu, sinó també per la seva presència escènica i la màgia que desprèn La cantant, que no va el públic es va formar musicalment durant sis anys a Barcelona i sentia que li havia d’agrair tot el que li va donar. “Us estimo”, no parava de recordar al públic. Van sonar les cançons del seu darrer treball, ULTRABELLEZA, entre les quals està JURAMENTO, el tema que va escriure imaginant-se a 50 Cent caminant per l’Alhambra amb la seva noia, fent-li una promesa d’amor etern. Va tenir a tot l’Embassa’t al palmell de la mà durant tot el concert.
Teníem moltes ganes de veure a Ralphie Choo, l’artista madrileny que l’any passat va publicar el seu àlbum debut SUPERNOVA, on fusiona sons tradicionals combinats amb rap i ritmes flamencs. El disc va ser aclamat per la crítica i va aparèixer en Tant Rusowsky com Ralphie Choo, dos artistes emergents que estan escalant a grans passos, van ser uns fitxatges més que encertats pel festival, ha estat més que encertada. Tots dos van actuar recentment a sales de Barcelona amb les entrades esgotades per a les múltiples dates anunciades. Aquesta demanda explicaria el fet de notar com l’escenari Yeearphone se li quedava petit. Rusowsky va aparèixer per interpretar, per segon cop, les tres cançons en les que col·laboren: GATA, Dolores i VALENTINO. Cantar i ballar al ritme WHIPCREAM, MÁQUINA CULONA o emocionar-nos amb TOTAL90NOSTALGIA o VOY CON TODO, una experiència a repetir. Vam acabar la nit amb Nerve Agent i el seu punk electrònic gamberro que cada cop atrau a més gent, la qual cosa vam poder comprovar de primera mà.
Diumenge 19: La traca final
Arribant a Sabadell enseguida podies veure cap a on es dirigia tothom. Avui tocava la Mushkaa i es notava. “Porten des de les 9h del matí esperant”, ens comentaven des de l’organització del festival. S’ensumava un èxit absolut, similar al de The Tyets a la passada edició.
Després de l’actuació de Flashy Ice Cream, una prèvia aparició de la Irma i els DJ sets d’Anna Gisbert, era el torn de la gran traca final de l’Embassa’t. Començava a sonar SexySensible (Intro) i els crits augmentaven. Amb tan sols 20 anys, Mushkaa ha aconseguit posicionar-se al capdamunt de l’escena urbana catalana, amb un disc gairebé acabat de treure del forn ple de temacles que tothom coreja com si els coneguessin de tota la vida. És el cas de habibi, El Disfraz, Turra Malvada o la més recent SexeSexy amb la seva germana Bad Gyal. Irma Farelo va posar la cirereta al pastís per tancar una edició de l’Embassa’t molt especial.
Autors d'aquest article
Aïna López García
Aitor Rodero
Antes era actor, me subía a un escenario, actuaba y, de vez en cuando, me hacían fotos. Un día decidí bajarme, coger una cámara, girar 180º y convertirme en la persona que fotografiaba a los que estaban encima del escenario.
