Per a la majoria d’artistes rebre un Grammy és sinònim d’èxit i reconeixement d’un treball ben fet que els catapultarà dins la indústria musical. Així i tot, els Grammys són sinònim d’èxit? La categoria ‘Millor Artista Novell’ és un clar exemple que els premis més exclusius i desitjats de la música no sempre són el que semblen. Corre el rumor que aquesta categoria acaba amb la carrera dels artistes i que, un cop guanyada, mai més tornen a tenir l’èxit que tenien abans de ser premiats. Aquest any la guanyadora ha estat Samara Joy, una artista de la qual ja en vaticinàvem un gran futur el passat mes d’octubre, i que esperem que no sigui víctima d’aquesta maledicció.
Es creu que tot va començà quan guanyen Starland Vocal Band (1977) i tot d’una desapareixen del mapa musical per sempre, després de que el seu single Afternoon Delight (1976) aconseguís el número 1. El grup denominà el premi “El petó de la mort” i es compadien dels següents que el guanyessin.
La maledicció no sempre es compleix, només cal mencionar el grup que va guanyar el 1965 per refutar aquest rumor: The Beatles. A part, aquests són alguns dels artistes que l’han aconseguit: Mariah Carey (1991), Christina Aguilera (2000), Maroon 5 (2005), Carrie Underwood (2007), Amy Winehouse (2008) o Adele (2009).
Però altres artistes han fet d’aquesta maledicció una realitat com Millie Vanillie (1990) que poc després de guanyar van ser desmantellats per fer playback i els van retirar el Grammy; Lauryn Lee (1999), que guanyà a les Dixie Chicks o Backstreet Boys i és considerada la pionera del rap femení, no va tornar a treure més música i l’any 2013 la van condemnar tres mesos de presó i tres d’arrest domiciliari; Evanescence (2004) que tal i com diu el seu nom, van ser efímers; Debby Boone (1978) o Shelby Lynne (2001) mai més van tocar l’èxit ni remuntar el que tenien abans del Grammy. Fins i tot s’ha arribat a relacionar la mort d’Amy Winehouse al 2011 amb la seva victoria al ‘Millor Artista Novell’. Les bandes de música i duets no es van salvar de la catástrofe: Fun. (2013) va guanyar davant del grup The Lumineers i Macklemore & Ryan Lewis (2014) per sobre de Ed Sheeran o Kendrick Lamar. Jack Antonoff, integrant de Fun., volia fer música sense pressió i en solitari i Macklemore & Ryan Lewis van decidir dissoldre el duet després del fracàs del segon àlbum d’estudi.
Si mirem les llistes dels no premiats trobem grans artistes històrics que han canviat la indústria i s’han convertit en llegenda com ara Elton John (1971), Robin Williams (1980), Shania Twain (1996), Backstreet Boys i les Dixie Chicks (1999), Britney Spears (2000), Avril Lavigne (2003), Taylor Swift (2008) o Drake i Justin Bieber (2011).
En aquest punt ens podem preguntar si la maledicció existeix de veritat o és una de les moltes supersticions que envolten els premis. Què ha passat amb les artistes premiades dels últims 10 anys?
Els casos més clars han estat el de Fun. o Macklemore & Ryan Lewis, però un cantant que sembla resistir-se a la suposada maledicció és l’anglès Sam Smith (2015), però només se salva gràcies a un èxit moderat de hits esporàdics com la cançó Unholy (2022) amb Kim Petras que els feia guanyar el Grammy a la ‘Millor actuació’ o ‘Grup Pop’ (2023).
La cantant Alessia Cara sembla que serà una altra de les afectades per la maledicció, perquè ha estat relegada del centre de l’huracà mediàtic a pesar que el 2018 guanyava a cantants com Julia Michaels, Khalid o SZA de qui el passat gener en destacàvem el seu últim àlbum com un dels millors discs del desembre de 2022.
Ara bé, l’any 2019 Dua Lipa s’alçava guanyadora sense que la maledicció l’hagi afectat, ja que ha sabut consagrar-se dins la indústria amb el seu segon àlbum, Future Nostalgia (2020), el qual va aconseguir el Grammy a millor àlbum de pop vocal. tanmateix, la maledicció no perdona i Billie Eilish en podría ser una altra víctima, ja que al 2020 va arrasar els premis recaptant 5 dels 6 Grammys als que optava, però aquest èxit no l’acompanyà, perquè l’any 2022 no aconseguí cap de les 7 nominacions que li valgué l’àlbum Happier Than Ever (2021).
Quins factors s’imposen a l’hora de determinar si la maledicció és real o no? L’èxit dels artistes en l’àmbit internacional? La capacitat d’omplir estadis sencers? O la sort de fer de la música el seu motor de vida? El què nosaltres tenim clar és que la guanyadora d’enguany, Samara Joy, no necessita omplir estadis per atrapar-te amb la seva veu. La seva capacitat per narrar històries mentre canta mostra el seu talent genuí del qual només podem esperar l’èxit més brillant.
Autoras de este artículo
Txell Peña García
Aina Pedemonte
Em prenc la música i els llibres com a motor de vida. Mediterrània. Visc en la convicció que hem de treballar per una societat equitativa, justa i plena de coses ben parides.
