Joina Canyet va presentar en format de quartet el seu nou projecte musical al Centre Artesà Tradicionarius de Barcelona. Era el primer cop que la banda tocava en directe, però no va ser cap limitació per aconseguir i demostrar un alt nivell musical i interpretatiu. Si més no, JOINA compta amb la jove promesa Abril Sauri a la bateria, PAD i cors; en Kevin Díaz als teclats i sintetitzadors i en Sebastià Gris a la guitarra elèctrica.
Durant el concert vam poder escoltar temes de l’àlbum Companyes, com Dóna Llum i El món és seu, on la Joina mostra la seva part més reivindicativa, feminista i crítica sobre experiències pròpies viscudes al llarg de la seva joventut. Aquest disc va servir de punt de partida on l’artista va començar a escriure poesia en forma de rap i que ara amb l’àlbum Òrbita 9.18 (Microscopi, 2021) consolida amb una fusió de gèneres difícils de catalogar. Rap, funk, electrònica, clàssica, R&B… JOINA ens presenta el seu nou treball mostrant la seva part més personal, «la cerca del meu propi refugi» tal com diu ella. Un repte personal i musical, que deixa la porta oberta a la vulnerabilitat, el dubte i la incertesa.
La posada en escena, la il·luminació, el vestuari treballats a la perfecció, reflectien la identitat i la personalitat de la banda. A més, la poesia va ser el fil conductor de tot el concert. Entre cançó i cançó la Joina ens recitava alguns versos de l’Ana Sánchez Palomo, poeta amb la qual comparteix experiències i inquietuds similars.
La manera en què JOINA entén i expressa la poesia en forma de música, l’ha convertit en una de les principals figures emergents de l’escena del rap català. La seva capacitat d’escriure i cantar en prosa és envejable i el seu ampli bagatge musical li ha permès crear una sonoritat única i personal tan difícil d’aconseguir en l’ampli panorama musical actual.
Tot i que el concert girava entorn de la veu i al teclat de la Joina, Kevin Díaz i Sebastià Gris van poder lluir-se amb els seus instruments en alguns temes aportant molta musicalitat i personalitat al projecte de l’artista. Joina, nerviosa i contenta per estrenar disc, tot i alguns petits problemes tècnics al llarg del concert va saber defensar i posar en escena Órbita 9.18 demostrant un alt nivell musical i maduresa davant l’escenari.
Un treball únic i personal exposat en tres capítols sobre el passat, present i futur que pretén, tal com diu l’artista, arribar més enllà de les seves pròpies inquietuds i transmetre’ns «el seu refugi» en aquests moments d’incertesa general.





Autores de este artículo

Ivette Amargós Galicia

Aitor Rodero
Antes era actor, me subía a un escenario, actuaba y, de vez en cuando, me hacían fotos. Un día decidí bajarme, coger una cámara, girar 180º y convertirme en la persona que fotografiaba a los que estaban encima del escenario.