Carlota Flâneur: “A la indústria musical et sents molt sola”

Pere Millan entrevista a Carlota Flâneur sobre el seu primer LPl ‘Uncertainty’, editat pel segell independent Hidden Track Records. La cantant catalana, amb només 24 anys d’edat, ha aconseguit guanyar-se un lloc al panorama musical català. Aquest cop, però, de la mà del músic Ferran Palau.
Compartir en facebook
Compartir en twitter
Compartir en email
Compartir en whatsapp
Kae Tempest. Houston Party

PUBLICIDAD

Carlota Cerrillo (Barcelona, 1997), més coneguda pel gran públic com a Carlota Flâneur, ha estat una de les aparicions més destacades de la música en català en els últims mesos. Després de més d’un any de feina, presenta el seu primer LP Uncertainty (Hidden Track Records, 2022). Fent honor al nom del seu podcast, la barcelonina es presenta a la redacció de Qualsevol Nit amb una bossa de croissants per a esmorzar.

Fa escassament dues setmanes que vas publicar el teu primer LP Uncertainty. Quin feedback que estàs rebent?

Just ara començo a ser conscient que el disc ha sortit, perquè fins ara no he parat. Després de tants mesos preparant-ho tot, mha costat assimilar que l’àlbum ja està fora. Ho he viscut com amb moltes ganes de celebrar-ho, gaudir de lestrena i del fet d’haver tret un disc, que era una cosa que sempre havia volgut fer.

En quin moment vas adonar-te que la cosa va de debò després de tants mesos treballant-hi?

Vaig tenir una sensació molt més impactant i profunda quan vam acabar de gravar ara ja fa més d’un any, que no pas ara en l’estrena. En aquest aspecte, mhe armat de paciència i no mha importat esperar-me tots aquests mesos. Tampoc no he tingut gaire temps per menjar-me el cap, perquè havia d’afrontar tota la preparació de lart i del directe. Confio que l’àlbum arribi a totes les orelles on hi hagi darribar.

Entrevista a Carlota Flâneur. Foto © Víctor Parreño
Carlota Flâneur | © Víctor Parreño

Ferran Palau ha produït l’àlbum, com ha estat treballar amb una artista que ja compta amb una trajectòria tan dilatada?

Ha estat molt guai. Molt millor que amb el meu primer EP, Brains (Hidden Track, 2020), que també me’l va produir ell. En aquell moment, no ens coneixíem gaire i a mi se’m va fer una miqueta dur perquè costa assumir que una persona que no coneixes, de sobte, foti la mà a les teves cançons…

Jo aspiro a poder-me dedicar a això i, si vull vendre discos, he de fer que els discos siguin atractius, no?

Cal generar un clima de confiança.

Exacte. En la gravació de l’Uncertainty ja ens coneixíem i ja havíem treballat juntes. Potser per això va ser un procés molt més agraït, que vam compartir també amb l’Ildefons Alonso. També penso que en Ferran amb el temps també ha anat agafant experiència com a producció. Ha estat un procés molt guapo i estic molt agraïda.

En una entrevista a La Vanguardia, comentaves que el teu equip de management testava ajudant a convertir-te en un producte. A què et refereixes?

Quina frase tant xunga dita així! (rialles). Al final, jo aspiro a poder-me dedicar a això i, si vull vendre discos, he de fer que els discos siguin atractius, no? Hi ha hagut tot un procés de conformar la meva imatge com a artista, de buscar el que jo vull transmetre. No ha estat un procés incòmode, a l’inrevés, ha estat molt guai. Confesso que ha estat una cosa que no hagués sabut fer, perquè no tinc prou neurones. Jo sé fer cançons, però tot el procés que comporta la publicació d’un disc que se m’escapen.

Per això és important tenir a gent de confiança a prop?

Sí. Magrada molt deixar-me assessorar. La gent del meu equip mhan ajudat molt a conformar la meva imatge, a treballar les xarxes, a donar-me a conèixer… Però abans dentrar al segell, ja tenia una imatge. A l’hora de fer un concert, em vestia duna determinada manera, les fotos que publicava a Instagram tenien una determinada línia artística… En aquell moment no majudava ningú, ho feia pel meu compte. No demanava ajuda perquè no tenia la infraestructura i el meu projecte encara no havia esclatat.

I fins a quin punt és important que aquesta figura pública que projecta l’artista es correspongui amb la realitat?

És clau. La imatge d’una artista no hauria de ser mai impostada. En el fons tots tenim una imatge. Tothom té una personalitat que desemboca en un imaginari. Llavors, es tracta d’agafar l’imaginari de cada persona i explotar-lo.

Entrevista a Carlota Flâneur. Foto © Víctor Parreño
Carlota Flâneur | © Víctor Parreño

És molt guai poder comparar trajectòries o maneres d'escriure cançons. El podcast m’ha ajudat a no sentir-me tan sola i a adonar-me que cadascú té els seus processos.

Coneixem la teva faceta com a artista, però també t’has endinsat en el món de la comunicació. Col·labores amb l’emissora de ràdio musical iCat i tens un podcast dentrevistes juntament amb el Marc Ferrer que es diu ‘L’Esmorzar’. Creus que d’alguna manera el programa testà servint per a nodrir-te de l’experiència d’altres músics.

No pretenia ser influencer ni comunicadora. Soc una persona curiosa i amb la música més. Sempre tinc moltes preguntes i costa trobar l’espai on fer-les. Majuda molt compartir vivències amb altres artistes. Crec que en el món de la creació i a la indústria musical et sents molt sola. Has de prendre constantment decisions i no les parles amb altres artistes.

No hi ha la figura de la companya o company de classe…

Exacte. Cadascú va fent la seva carrera com pot. No és habitual tenir algú amb qui comentar, algú que estigui en la mateixa situació que tu o semblant. És molt guai poder comparar trajectòries o maneres d’escriure cançons. El podcast mha ajudat a no sentir-me tan sola i a adonar-me que cadascú té els seus processos.

I d’aquí sorgeix la idea de ‘L’Esmorzar’?

Sentia curiositat, però sola no m’hauria atrevit a engegar un projecte així. Va ser el Marc Ferrer qui em va escriure i m’ho va proposar. La primera temporada la vam gravar a la botiga de discos Ultra Local i ara ens han fitxat a Ràdio Primavera Sound.

Bussejant en el teu passat, he descobert que vas començar en el món de la cançó tocant versions. A més, fa uns mesos ens vas sorprendre amb la teva particular interpretació del tema See you again de Tyler, the Creator. Què és el que més t’agrada d’interpretar a la teva manera cançons d’altres artistes?

Qui no ha començat fent versions? Jo vaig començar així i no me n’avergonyeixo. Versionar sempre m’ha agradat molt. Laltre dia vaig tocar Dreams de Fleetwood Mac en un concert. M’encanta investigar cançons i portar-les al meu terreny. En el fons, per a crear les teves pròpies cançons, et bases inevitablement en les coses que tagraden daltres persones.

I et molaria que la teva versió del See you again li arribés al Tyler?

Sí, el meu pare és superpesat amb això. Sempre em diu que l’he d’etiquetar o he de demanar el seu e-mail… Jo crec que és impossible. El meu pare és molt somiador i això m’agrada molt dell.

Si haguessis d’escollir un artista que versionés una de les teves cançons, qui seria?

(Dubta) No ho sé! Una versió ha de ser zero impostada. Si algú té moltes ganes de versionar-me, que ho faci, però no li demanaria mai a ningú. No em ve al cap a qui podrien quedar-li bé les meves cançons.

Em ve al cap en Ferran Palau potser, però seria una mica trampa…

Això sí que magradaria veure-ho! M’encantaria veure al Ferran cantant en anglès.

Doncs Ferran, si estàs llegint, practica l’anglès perquè…

Versiona’m, si us plau!

Entrevista a Carlota Flâneur. Foto © Víctor Parreño
Carlota Flâneur | © Víctor Parreño

Parlant de l’anglès, d’on ve aquesta familiaritat amb l’idioma?

És curiós. Laltre dia vaig anar a BTV i em van projectar ‘High School Musical’, perquè jo en una entrevista vaig dir que m’havia marcat moltíssim.

Com a tantes catalanes i catalans.

Recordo haver vist les pel·lícules moltes vegades, on hi ha ‘temazos’ pop que avui en dia em continuen encantant! Quan era petita no entenia les lletres i les cantava com podia… Va ser llavors, amb 8 o 10 anys, quan vaig adonar-me que necessitava aprendre anglès per a poder cantar i entendre aquelles cançons. Anys després, ja em vaig apuntar en una acadèmia. Aprendre anglès forma part de la meva infància i adolescència.

Escoltaves molta música en anglès en aquella època?

Gairebé tota. Als 14 o 15 anys, van començar-me a agradar molt els Red Hot Chilli Peppers, Nirvana, Green Day, Tame Impala, Arctic Monkeys… vaig tenir la meva època rockera. Quan vaig començar a escriure les meves primeres cançons em sortien en anglès. I sempre ha estat així. La música és una manera dexpressar. Intento no exercir cap mena de control, escric cançons quan em ve de gust, sobre el que em ve de gust i em surt de dins. No hi ha un procediment racional al darrere,. I sempre m’ha sortit expressar-me en anglès.

Et veus component i cantant en català en un futur?

Jo també sento curiositat per saber-ho. “Doesn’t make the pint, la veritat (rialles). Fins ara, no n’he tingut mai ganes.

Els que no siguin bilingües, que sàpiguen que has dit que “no fa pinta”.

No en fa. Ara mateix, no em ve gens de gust, però mai se sap. Quan vaig començar a escoltar música que sestava fent aquí, endevina a quins discos men vaig anar: Núria Graham, Pavvla, Marta Knight… Recordo que estudiava Biologia Humana i anava a concerts de la Núria Graham. Em posava a plorar pensant que el que feia ella era el que volia fer jo, en comptes de passar-me tantes hores a la biblioteca estudiant una carrera que no m’agradava. Això em va encoratjar a tirar endavant una carrera en solitari.

Després de la publicació de l’LP debut, què tens al cap per a aquests pròxims mesos?

Ens hem currat molt el directe i tenim moltes ganes de tocar. Vull poder dedicar-me a  la música en exclusiva, que em proporcioni un sou íntegre. Quan estic tocant és quan soc feliç. Però tampoc grans tinc expectatives, perquè tinc clar que la indústria és complicada. Vull gaudir del que vingui i, sobretot, estar molt orgullosa del que ja he fet. Treure un disc és una cosa que mai hauria pensat que em passaria. Intento anar fent, aprofitar les oportunitats que em sorgeixen i disfrutar-les molt.

Autores de este artículo

Víctor Parreño

Víctor Parreño

Me levanto, bebo café, trabajo haciendo fotos (en eventos corporativos, de producto... depende del día), me echo una siesta, trabajo haciendo fotos (en conciertos, en festivales... depende de la noche), duermo. Repeat. Me gustan los loops.

Charco Banner_Oct-Nov 22

PUBLICIDAD

¿Te ha gustado? ¡Compártelo!

Compartir en facebook
Compartir en twitter
Compartir en email
Compartir en whatsapp

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que nos proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para gestionar los comentarios que realizas en este blog. La legitimación se produce con el consentimiento del interesado. Como usuario e interesado te informo que los datos que me facilitas estarán ubicados en los servidores de  (proveedor de hosting de Qualsevol Nit) dentro de la UE. Ver política de privacidad del proveedor de hosting. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no atender pueda tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en info@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Fes-te subscriptor/a i ajuda’ns a seguir compromesos amb el so de la nostra ciutat

SUSCRIPCIÓ ANUAL + WELCOME PACK 

60€

pagament anual (5€ al mes)

SUSCRIPCIÓ MENSUAL

6€

pagament mensual (72€ a l’any)

Si ho prefereixes, pots fer una aportació voluntària seleccionant tu mateix la quantitat que desitgis donar

MAVICA

Mavica: El contexto como punto de partida

Berlín pareció ser la candidata perfecta para Marta Casanova, aka Mavica, pero justo cuando llevaba cinco meses viviendo en la capital alemana una mala experiencia la llevó a componer ‘Fire’, el single por excelencia de su EP debut: ‘Gone’ (Hidden Track Records, 2019).

Flavio Bánterla - foto de Juan Carlos Unsain

Flavio Bánterla nos enseña que lo único importante es el ahora

A veces lo mejor es pararse en seco y escuchar. Por eso de vez en cuando pedimos a lxs músicxs que se expresen y que cuenten su historia por ellxs mismxs. Flavio Bánterla nos insta a tomarnos un momento, a dejar todas las preocupaciones a un lado y a disfrutar del ahora. Para él, lo único importante.

Musicalment al dia amb Qualsevol Nit

¿Quieres recibir las novedades musicales de Barcelona? Apúntate a nuestra newsletter. Te enviaremos cada semana nuestros mejores contenidos de autor. En primicia. Mola, ¿eh?

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que me proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para enviarte nuestras publicaciones, promociones de productos y/o servicios y recursos exclusivos. La legitimación se realiza a través del consentimiento del interesado. Te informamos que los datos que nos facilitas estarán ubicados en los servidores de MailChimp (proveedor de email marketing), a través de la empresa The Rocket Science Group LLC, ubicada en EEUU y acogida al EU-US Privacy Shield. Ver la política de privacidad de The Rocket Science Group LLC. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no podamos atender tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en hola@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Fes-te subscriptor/a

Emporta't un Welcome pack

i ajuda'ns a seguir compromesos amb el so de la nostra ciutat