Cinc anys donen temps per a molt. I si no, que li diguin al segell Hidden Track Records. Des de la seva fundació el 2017, aquesta petita però valenta discogràfica ha editat més de 300 discos, ha publicat més de 4.000 cançons, ha treballat amb més de 40 artistes i ha estat present en més de 850 concerts. Dissabte, Hidden va celebrar en una sala Paral·lel 62 plena a vessar el seu cinquè aniversari amb un concert de Ferran Palau ple de sorpreses.
“No tan solo somos sello, también somos psicólogas y nuestras artistas lo son con nosotras, porque no hay día que pase sin que alguna me pregunte por Whatsapp como estoy o si estoy animada. Esta sensación de conexión con tus artistas, de que nos necesitemos los unos con los otros, es lo que queríamos crear. Yo me tengo que llevar bien con los grupos, si no la cosa no puede funcionar”, explicava la fundadora de Hidden Track Records, Louise Sansom, en el monogràfic de segells independents de Barcelona de Qualsevol Nit. I és que aquesta voluntat de ser una espècie de ‘segell mare’ és la gran senya d’identitat del projecte.
Com ja passa amb la gran majoria d’empreses discogràfiques modernes, Hidden Track Records no es limita només a publicar discos. La Louise Sansom i la resta del seu equip integrat únicament per dones s’ocupen també de la resta d’elements que un artista necessita, com són la part editorial (la gestió dels drets de les cançons), el booking (la recerca de concerts) o la promoció. Tot plegat, sempre mantenint un esperit independent, humà i familiar cada vegada menys habitual en un sector envaït per les grans corporacions internacionals.
Ferran Palau posa la música
No hi pot haver festa d’aniversari sense música. En aquest cas, l’encarregat d’amenitzar la nit va ser Ferran Palau, una de les cares més conegudes del segell i també parella sentimental de la fundadora. La vetllada també era especial per al cantautor, ja que tancava gira i s’acomiadava temporalment dels escenaris. Juntament amb els ‘Kevins’ (la seva banda formada per Jordi Matas, Dani Comas i Joan Pons), l’artista nascut a Esparraguera va repassar el més destacat de la seva trajectòria, envoltat d’amics i col·laboradors.
El bloc inicial va estar dedicat a l’àlbum Kevin (Hidden Track Records, 2019), interpretant de manera consecutiva la cançó homònima, Estrany i Què serà de mi?. Tot plegat, amb la banda envoltada per un dens fum colorit pels focus. A la Paral·lel 62 s’hi respirava ambient de nit especial i en Ferran Palau ho confirmava des de l’escenari. “Estic nerviós i no m’agraden els comiats. Per tant, doblement nerviós”, assegurava des del centre de l’escenari entre temes.
La primera sorpresa de la nit va arribar quan sobre l’escenari van aparèixer els b1n0, o com el mateix Ferran Palau els va anomenar en to de broma, els ‘Kevins Júnior’. Amb Emili Bosch al teclat i Malcus Codolà a la bateria, el cantautor català va tocar dues de les més destacades del Parc (Hidden Track Records, 2021) com són Perfecte i Amor, a més d’Aurora, una picada d’ullet als inicis de Palau en solitari.
En la part final va arribar el moment de la segona sorpresa de la nit. Les ‘Joies’, o el que és el mateix, Anna Andreu, Carlota Flâneur, Maria Hein, Iris Deco, TWIN i Yudi Saint X; van pujar a l’escenari per a acompanyar a Ferran Palau en la interpretació del seu últim àlbum col·laboratiu Joia (Hidden Track Records, 2021). La breu Fotos, la intimista Soledat i la contundent Trenca’m van ser alguna de les peces més destacades de la vetllada.
La part final del concert va estar marcada per la germanor. Ferran Palau va demanar als tècnics de so i llums que pugessin a l’escenari, així com a la resta d’artistes que havien participat en la festa. Juntament amb la matriarca Louise Sansom, tots plegats van ser sobre l’escenari per a tancar la nit en una imatge perfecta per a simbolitzar la família que formen tots els integrants del segell en el dia de l’aniversari. I que duri per molts anys!
Autores de este artículo
Pere Millan Roca
Miguel López Mallach
De la Generación X, también fui a EGB. Me ha tocado vivir la llegada del Walkman, CD, PC de sobremesa, entre otras cosas.
Perfeccionista, pero sobre todo, observador. Intentando buscar la creatividad y las emociones en cada encuadre.
