El 2013, el cantautor català Joan Pons, conegut pel nom artístic d’El Petit de Cal Eril, va publicar el seu tercer àlbum, La figura del buit. Ara, 10 anys després, aquesta obra mestra de la música catalana continua sent un referent del pop metafísic.
La figura del buit és un àlbum profund i introspectiu que combina lletres poètiques amb melodies evocadores, una fusió de folk, rock i psicodèlia. Els temes de l’àlbum van des de la relació humana amb la natura fins a les reflexions sobre la vida i la mort. A través d’una combinació d’instruments acústics i electrònics, El Petit de Cal Eril crea un so únic que és alhora suau i poderós, amb una marca d’autor inconfusible.
En La figura del buit ens endinsem en un univers ple d’històries i personatges ben curiosos com R. Lee o el farmacèutic de Lleida. De fet, la pròpia coberta ja ens desperta curiositat: nou vinyetes a l’estil de 13 Rue del Percebe, on apareixen en les balconades una sèrie de persones realitzant activitats, algunes bastant estranyes, i fins i tot hi podem trobar un fantasma. Com una obra d’art, resulta una coberta que et pots passar mirant durant una bona estona intentant buscar cada significat i missatge ocult, mentre escoltes tranquil·lament els 17 temes del disc.
L’origen del pop metafísic
En realitat, no hi ha una definició clara del pop metafísic. De fet és una etiqueta que paradoxalment va néixer per evitar classificar-se, i és un moviment que ha guanyat popularitat en els últims anys a Catalunya. Es tracta d’un discurs musical que combina melodies suaus i introspectives amb lletres poètiques que reflexionen sobre temes filosòfics i existencials, donant molt poca informació i ple d’hipòtesis. Tal i com va dir en Joan Pons, el pop metafísic és un punt de trobada, una comunitat.
Tot va començar quan en Jaume Sisa va definir a la música de El Petit de Cal Eril com a folk metafísic. Entre bromes, Joan Pons i Ferran Palau, ho van reanomenar pop metafísic. Aprofitant que aquell mateix any els dos artistes treien àlbums alhora, van escriure l’anomenat manifest del pop metafísic, el qual incloïa certs conceptes que lligaven amb aquest nou moviment.
De la mà de Jordi Matas, productor de Ferran Palau i El Petit de Cal Eril, el pop metafísic s’ha anat impulsant any rere any. El 2019, va tenir lloc la primera edició del Festival del Pop Metafísic, on van compartir escenari amb Marialluïsa, Germà Aire o Núria Graham. Es tractava d’un festival totalment autogestionat, sense marques, on els artistes i la música eren la prioritat.
Un descans ben merescut
Al setembre del 2022, El Petit de Cal Eril va anunciar un descans llarg després de sis anys de gira ininterrompuda i cinc àlbums seguits. Un total de 260 concerts encadenats, majoritàriament a Catalunya però també passant per ciutats internacionals com Brussel·les, Munic o Nova York.
El mateix any, Ferran Palau va celebrar els 10 anys de trajectòria en solitari, i també va anunciar un descans temporal dels escenaris. Cinc anys sense parar, empalmant concerts i sis àlbums seguits.
Després d’aquesta intensa activitat, resultava necessari prendre’s un descans per recarregar bateries i replantejar les seves direccions, sense perdre la essència. Resulta una aturada en el camí del pop metafísic, però no és un adéu. Suposa un final d’una etapa i estem segurs de que tornaran amb més força que mai.
El llegat de La figura del buit
Durant aquesta pausa temporal dels dos grans exponents del pop metafísic, ens trobem amb una nova onada d’artistes emergents que estan guanyant reconeixement i popularitat en els últims anys, i que incorporen certs elements del pop metafísic a la seva obra.
Núria Graham, Anna Andreu, b1n0, Tarta Relena, Carlota Flâneur, Iris Deco i MTINES són alguns exemples d’artistes que estan seguint la influència d’aquest moviment, sigui directe o indirectament. Un concepte que va sorgir sense massa serietat, cada cop ha anat agafant més pes i els artistes han ajudat a donar forma a aquest moviment, convertint-lo en el que és actualment: un “anti-estil” que seguirà evolucionant amb el pas del temps.
Autora de este artículo