Este 2024 nos ha recordado por qué los álbumes, como obras completas, siguen siendo un formato que emociona, intriga y trasciende. En un mundo donde las playlists dominan, cada disco que destacamos aquí ha demostrado que sigue existiendo magia en el arte de contar historias a través de un conjunto cohesivo de canciones. Un año más, te traemos nuestra selección de los mejores 40 discos del año.
Desde los paisajes futuristas y atrevidos de Imaginal Disk de Magdalena Bay hasta el regreso de gigantes como The Cure con Songs of a Lost World, cada obra ha añadido su propia voz al relato de este año. La nueva generación también ha traído sorpresas: debuts como el de The Last Dinner Party o el frescor de artistas como Doechii han dado mucho que hablar, mientras que nombres consagrados como Nick Cave y Tyler, the Creator han entregado trabajos que consolidan su legado sin dejar de sorprender.
En nuestra tierra, artistas como Ferran Palau, Maria Jaume y Tarta Relena han demostrado que la creatividad local está más viva que nunca, ofreciendo álbumes que se sienten como un abrazo cercano y una conexión con nuestras raíces.
Cada uno de los 40 discos que forman esta lista no solo refleja el talento detrás de su creación, sino también el momento que vivimos colectivamente este 2024. Es música que nos invita a reflexionar, bailar, cantar o simplemente acompañarnos en el día a día.
Y si os ha sabido a poco nuestra lista de los mejores discos de 2024 y queréis recordar años anteriores, podéis explorar nuestras listas del 2023, 2022 y 2021.
40.
CONFIDENCE MAN – 3 AM (LA LA LA) (Universal Music, 2024)
Amb influències del eurodance i el trance dels 90 i principis dels 2000, l’àlbum aconsegueix recrear aquella època daurada, però amb un toc modern i fresc que evita que soni antiquada. Sugar Bones pren el protagonisme vocal a Sicko, un tema de big beat àcid amb vibres Madchester. Entre breakbeats, acid house i moments de progressive house, 3AM (LA LA LA) no només ret homenatge a l’escena electrònica del passat, sinó que reafirma el duo com una de les formacions més captivadores del panorama actual.
39.
RACHEL CHINOURIRI – What A Devastating Turn Of Events (Parlophone Records, 2024)
La febre Y2K ha vingut per a quedar-se, i What A Devastating Turn Of Events és la barreja perfecta entre el rock alternatiu del britpop i el pop desvergonyit dels girl groups de la dècada dels 2000. És el disc debut de la cantautora britànica Rachel Chinouriri, tot i que a més de set anys que publica les seves cançons a internet, i és un autèntic viatge d’autodescobriment. L’artista de 25 anys narra mitjançant una veu suau i melosa les seves experiències amb el desamor, el trauma generacional i l’acceptació d’una mateixa.
38.
ROYEL OTIS – PRATTS & PAIN (OURNESS PTY, 2024)
En este álbum diverso encontramos una potente sensación de nostalgia que navega entre temas de indie rock alternativo dosmileros que consiguen atraparte desde la primera escucha. Iniciando con Adored y sus gritos ligeramente distorsionados, siguiendo con la psicodélica Foam, pasando por la más popera Heading For The Door, la onírica Sofa King, la oscura Always Always y acabando con la intrigante y también distorsionada Big Ciggie. El resultado es un proyecto sólido y cohesivo repleto de himnos indie ideales para gritar en cualquier festival este verano.
37.
ARIANA GRANDE – Eternal Sunshine (Universal Music, 2024)
Ariana Grande torna després de quatre anys amb Eternal Sunshine. L’àlbum ens trasllada a un viatge emocional passant pels moments foscos de la relació i posterior divorci de l’artista amb Dalton Gomez, el lent procés de sanació i l’inici d’un nou amor. Eternal Sunshine inicia amb Intro (End of the World), on Ariana es qüestiona: “How can I tell if I’m in the right relationship?”, una pregunta a la que respondrà la seva àvia a ordinary things, la cançó final. 13 cançons que ens mostren la part més vulnerable de l’artista amb una bona dosi de R&B, pop i dance.
36.
TARTA RELENA – És pregunta (Latency, 2024)
El duet català Tarta Relena, format per Marta Torrella i Helena Ros, torna amb És pregunta, un disc que aprofundeix en la seva exploració de la tradició mediterrània a través d’un prisma contemporani. Amb una sonoritat despullada però plena de matisos, les seves veus sostenen una narrativa que combina polifonies medievals amb tocs electrònics subtils. Temes com Beata Viscera, amb la seva interpretació d’un text llatí del segle XII, exemplifiquen la força de la simplicitat vocal i la capacitat de transmetre emoció a través d’arranjaments mínims.
35.
JUDELINE – Bodhiria (Interscope Records, 2024)
Con un estilo inigualable, el cual han llegado a comparar con la mismísima Rosalía, trae su primer álbum, Bodhiria, en el cual incluye éxitos como mangata, Inri o Zarcillos de Plata, que ya había estrenado antes de la salida del trabajo completo. En cuanto al álbum, hay que destacar la capacidad de Judeline para envolver a los oyentes en una historia que se va entendiendo cuánto más se consume el disco, cosa que suele ser escasa en la actualidad.
34.
KOKO-JEAN & THE TONICS – Love Child (Buenritmo, 2024)
Koko Jean & The Tonics tienen una nueva criatura y se llama Love Child. Un trabajo en el que han que han apostado por cambiar de productor (el francés Arnaud Fradin está ahora a los mandos) y remodelan, un tanto, el estilo, respecto al anterior Shaken & Stirred. En esta nueva aventura conviven doce temas que funcionan como una historia que empieza a lo grande, con el título que da nombre al disco, continúa con una amalgama de ritmos cambiantes (a cual mejor), concluyendo con To Good To Be True, colofón perfecto. Violines, vientos y coros dan lustre a esta especie de musical adictivo, dónde destacan Hey You, The Spin, la comprometida canción de denuncia social Frank’s Zone y ese dueto mágico compuesto por I Can’t Stand You y Never Ever (Koko en el mejor momento vocal de su carrera).
33.
TAYLOR SWIFT – The Tortured Poets Department: The Anthology (Taylor Swift, 2024)
La producción, a cargo de Jack Antonoff y Aaron Dessner, es notable por su uso de melodías que evocan otras canciones de Swift, creando una sensación de continuidad en las historias que narra. Canciones como I Can Do It With a Broken Heart destacan por su brillante producción, que combina la narrativa de Swift sobre cómo enfrentarse a momentos difíciles con el sonido de un concierto en vivo, capturando tanto su sentir como su vivencia.
32.
SABRINA CARPENTER – Short n’ Sweet (Island Records, 2024)
El disc, com el seu nom indica i fa referència al físic de la cantant, és breu però impactant, mostrant l’habilitat de Carpenter per combinar lletres enginyoses amb una producció polida. Les melodies són contagioses, amb un ritme que et queda gravat, mentre que les lletres, fidels a la línia sassy que caracteritza l’artista, aborden la fugacitat de la vida, l’amor i el desamor amb una barreja de lleugeresa i actitud.
31.
THE LEMON TWIGS – A Dream Is All We Know (Captured Tracks, 2024)
Els germans D’Addario, amb tan sols 26 i 24 anys, es consoliden com mestres en l’art de rescatar l’essència dels seixanta al seu cinquè àlbum, A Dream Is All We Know. Si Everything Harmony va mostrar el costat més melancòlic i introspectiu de The Lemon Twigs, aquest nou treball es presenta com un triomf del pop radiant, barrejat amb harmonies a l’estil Beach Boys, influències Merseybeat i un encant bubblegum que remet al millor del pop clàssic.
30.
VIVA BELGRADO – Cancionero de los Cielos (Fueled by Salmorejo, 2024)
Arriesgan con la certeza de tener la victoria asegurada, tirándose sin red al pop-rock melódico para dar un cierre brutal al disco o evolucionando la rama lo-fi hasta llevarla casi a lo ambiental. Su clásico contraste entre la calma y la furia se ofrece en píldoras explosivas que, bajo un manto de innumerables referencias religioso-celestiales, alzan a nuevos horizontes la emoción hardcore de los cordobeses. Un trabajo que ya está dando mucho que hablar y que puede hacer atravesar sus propias fronteras a una banda forjada en el más puro DIY. Parece que este cancionero ha movido algo.
29.
BEABADOOBEE – This Is How Tomorrow Moves (Dirty Hit, 2024)
A This Is How Tomorrow Moves, l’artista repassa el seu passat, passant d’una vida fosca i ennuvolada a Londres a les càlides i daurades sorres de Malibú, on s’endinsa en un viatge d’autoexploració i acceptació. Mantenint aquesta estètica indie dels anys 90, trobem joies com la insinuant i coqueta Real Man o la bossa nova de Cruel Affair, passant per les emotives Girl Song o Tie My Shoes, una bella exploració dels sentiments no resolts de la tensa relació amb el seu pare, fins a This Is How It Went, la cançó que tanca l’àlbum on menciona a una de les seves influències més grans, Elliott Smith.
28.
IDLES – TANGK (Partisan Records, 2024)
La banda britànica Idles es conocida por desafiar las expectativas del género post-punk sin temer a experimentar con nuevos sonidos y estilos. Esa experimentación, mezclada con un positivismo y alegría que mostraron en CRAWLER (2021), continúa en TANGK. Un disco compuesto exclusivamente por canciones de amor que no necesariamente tiene que tratarse sólo del romántico. Estamos hablando del amor fraternal, a la vida, al mundo en el que vivimos o incluso hacia personas desconocidas, como es el caso del tema de dance rock POP POP POP y su lema “Freudenfreude”, lo opuesto a schadenfreude: sentir alegría por la alegría de los demás.
27.
Linkin Park – From Zero (Warner Records, 2024)
Temes com The Emptiness Machine i Casualty evoquen l’agressivitat de la seva etapa més nu-metal, mentre que cançons com Over Each Other exploren textures més melòdiques. A més, Overflow introdueix elements dub i groove, un gir inesperat que demostra la seva voluntat d’innovar. La química entre Armstrong i Mike Shinoda és innegable, destacant en temes com Good Things Go, que tanca l’àlbum amb un missatge contundent: el creixement sovint arriba després de la pèrdua. Amb un equilibri entre nostàlgia i exploració, From Zero no busca recrear el passat, sinó construir un futur per una banda que continua sent referent.
26.
GORKA URBIZU– Hasiera Bat (Only in Dreams, 2024)
Lo componen diez temas íntimos tanto en lo lírico como en lo musical, apenas los cuatro instrumentos básicos del rock grabados en un ocho pistas analógico, casi sin efectos o distorsión. Unas composiciones exquisitas, de estribillos bellos y arreglos medidos e impecables (arte que ha ido puliendo hasta la maestría desde que Berri Txarrak se reconvirtiera en trío), con las que demuestra una vez más que todo aquello que toca es oro: desde la impecable discografía de Berri hasta las exitosas colaboraciones con La M.O.D.A. o Cala Vento y, ahora, en esta nueva andadura en solitario.
25.
THE MARÍAS – Submarine (Nice Life / Atlantic Records, 2024)
The Marías ens submergeixen en un paisatge sonor tan captivador com melancòlic, on cada cançó és un nou capítol d’una història que combina l’intimisme de les relacions humanes amb una producció meticulosament detallada. L’àlbum, el segon de la banda liderada per María Zardoya, navega entre el dream pop, el jazz, i influències de bossa nova amb una cohesió extraordinària. Des del suggerent inici amb Ride, que evoca una odissea cinematogràfica, fins a la clausura etèria amb Sienna, el disc flueix com un corrent marí suau però constant.
24.
CAROLINA DURANTE – Elige Tu Propia Aventura (Universal Music, 2024)
En su tercer álbum, Elige Tu Propia Aventura, Carolina Durante se recrea en las sombras de la adultez, explorando con ironía ácida los recovecos de una madurez que nadie pidió. Durante sus 13 nuevos temas, los madrileños juegan con la resignación y el desencanto, desplegando ante nosotros un recorrido introspectivo que roza lo incómodo y deja traslucir una conformidad honesta y liberadora de la experiencia propia. Sin perder su característico sonido crudo, la banda introduce nuevos instrumentos y texturas que enriquecen su propuesta, pero sin abandonar la esencia descarada y atrevida que los define.
23.
ADRIANNE LENKER – Bright Future (4AD, 2024)
Tenemos una grandísima suerte, los que escuchamos música y en ocasiones escribimos sobre ella, de vivir en el mismo momento que una cantautora tan brillante, infalible y generosa como Adrianne Lenker, ya sea a través del folk rock expansivo de su banda Big Thief o a del continuo goteo de álbumes en solitario entre los descansos de esta. Bright Future es otra vuelta a una versión más despojada de su música, acompañada de poco más que guitarra acústica y piano en la mayoría de sus temas.
22.
MARIA JAUME – Nostàlgia Airlines (Bankrobber, 2024)
Malgrat aquesta similitud musical amb tot el que s’està fent ara, la mallorquina conserva aquella essència que ens va captivar des del primer moment. Segueix tractant temes relacionats amb la seva terra i la melancolia. Amb aquest últim treball, on explora des dels amors passats i els crushes d’estiu fins a les ressaques a la platja, Maria Jaume aconsegueix definir una energia per a cada cançó que permet diferenciar-la de la resta. Nostàlgia Airlines és un àlbum que fa ballar, somriure i sentir que estem en aquella època tan apreciada per tothom: l’estiu.
21.
ST. VINCENT – All Born Screaming (Total Pleasure, 2024)
Íntegrament auto produït i amb la participació de músics com ara David Grohl i Cate Le Bon, entre altres, que l’assisteixen en la instrumentació d’algunes de les cançons, All Born Screaming és un retrat sorprenentment romàntic de la vida, la mort i el desig que requereix múltiples escoltes per a poder apreciar tots els seus matisos complet. L’artista reflexa acuradament aquest dolor inequívocament humà que tots coneixem, que tot i ser devastador és la prova definitiva que estem vius, que existim.
20.
DOECHII – Alligator Bites Never Heal (Top Dawg / Universal Music, 2024)
Amb una durada de menys de 50 minuts i 19 talls, Alligator Bites Never Heal és una obra més madura, però també més lliure en la seva forma. No busquen la perfecció, sinó que deixen que l’autenticitat de Doechii parli per si mateixa. La mixtape no té la cohesió d’un àlbum, però cada tema serveix per reafirmar que aquesta jove promesa continua evolucionant, trencant els esquemes del que es pot esperar d’una artista emergent.
19.
KALI UCHIS – Orquídeas (Geffen Records, 2024)
La orquídea es la flor emblemática de Colombia, una flor que a la vez representa la belleza y diversidad de este disco. En su segundo álbum en español, Kali Uchis vuelve a sus raíces latinas y rinde homenaje a la música que ha escuchaba cuando era niña. Orquídeas es una muestra de versatilidad en su máxima expresión: merengue, house, R&B, dembow, pop, reggaetón y latin disco. Un cóctel de estilos que conviven en perfecta armonía. Este proyecto también es una celebración de la feminidad y lanza mensajes importantes para las mujeres jóvenes, abrazando el concepto de princess treatment. La protagonista sabe lo que ella vale y pone el amor y el alma por encima del dinero, la fama y lo material, por eso siempre consigue lo que quiere.
18.
MAESTRO ESPADA – Maestro Espada (Sony Music, 2024)
Produït per Raül Refree, el projecte beu d’un imaginari familiar: les cançons que el seu pare composava als anys setanta han servit com a inspiració per a un so on s’entrellacen castañetes, distorsions, i paisatges electrònics intricats. Aquesta proposta no només revisita la música popular murciana, sinó que la projecta cap al futur amb una identitat pròpia.
17.
FERRAN PALAU – Plora Aquí (Hidden Track, 2024)
Ferran Palau torna amb Plora Aquí, un disc molt cinematogràfic que marca un allunyament del seu so habitual i l’endinsa a nous territoris sonors. Influenciat per l’estètica de les pel·lícules de monstres dels 80 i 90, l’àlbum presenta 13 cançons curtes i concises, amb melodies enganxoses i lletres evocadores que ens transporta a un món imaginari amb uns personatges singulars, Sniff (tendre i curiós) i Smosly (esquerp i recelós). Palau ha deixat enrere la complexitat dels seus treballs anteriors per abraçar un so més cru i directe, en què la seva veu cobra més protagonisme que mai i juga amb el toc urbà que li aporta la fantàstica producció del Sr. Chen.
16.
JAMIE XX – In Waves (Young, 2024)
In Waves destaca per la seva capacitat de combinar estils com house, hip-hop i disco, tot i que en alguns moments la seva estructura resulta més aviat com una col·lecció de cançons individuals que no pas una obra cohesiva. Tot i això, el disc manté un alt nivell de qualitat musical i emocional, amb una gran atenció als detalls, des de mostres vocals fins a les influències subtils de clàssics del passat. En general, In Waves és una celebració del poder de la música de club i de l’impacte emocional que pot tenir en els seus oients.
15.
KENDRICK LAMAR – GNX (Interscope, 2024)
14.
BETH GIBBONS – Lives Outgrown (Domino Recording, 2024)
Realizado en estrecha colaboración con James Ford (productor y arreglista de Arctic Monkeys) y Lee Harris (percusionista ex-Talk Talk), Lives Outgrown es un disco en el que Gibbons mantiene como foco central el tiempo que nunca deja de agotarse, la vejez, las relaciones, la memoria; todo aquello que va cambiando lo que somos un poco a cada día. Más cerca del folk-rock de cámara de Out of Season (Go! Beat, 1997), el otro esfuerzo en solitario de Gibbons, que de cualquier tipo de trip hop recuerde a su antigua, Lives Outgrown es una obra densa y llena de detalles y timbres que se cuelan en el espacio entre unas canciones que solo pueden nacer de un largo periodo de tiempo en construcción hasta ver la luz.
13.
BEYONCÉ – Cowboy Carter (Parkwood / Columbia Records, 2024)
Arribats a aquest punt, ha quedat més que demostrat que Beyoncé és capaç de fer el que vulgui. El seu vuitè àlbum, Cowboy Carter, marca un abans i un després a la història musical. Des del country clàssic fins al R&B, passant pel hip-hop i el pop, Beyoncé explora la seva identitat artística com mai abans. Però més enllà de la barreja de gèneres, Cowboy Carter és una declaració poderosa sobre la inclusió i la diversitat en la música country. L’artista reivindica l’espai dels negres en un gènere que històricament ha estat excloent.
12.
GUILLEM GISBERT – Balla la masurca! (Ceràmiques Guzmán, 2024)
Desvinculat de Manel, Guillem Gisbert emprèn un viatge musical ambiciós i personal amb Balla la masurca!. Gisbert ens ofereix un treball madur i valent, que marca un punt d’inflexió en la seva carrera i obre noves portes en la música catalana. Aquest disc, lluny del pop immediat, presenta un so més complex i experimental, amb cançons extenses i narratives riques. No és un àlbum per a qui busca hits immediats, sinó per a aquells que gaudeixen d’una música més elaborada i introspectiva.
11.
VAMPIRE WEEKEND – Only God Was Above Us (Columbia Records / Spring Snow, 2024)
Un bon exemple de la mestria de Vampire Weekend en la creació de melodies màgiques que trobem en aquest disc és Prep-School Gangsters, amb una outro instrumental perfecta a base de violins i una trompa final, els solos de guitarra a The Surfer o la fusió de piano amb la producció distorsionada i cordes d’orquestra a Connect. També amb la magnífica Mary Boone, una cançó preciosa amb cors i pinzellades de R&B. Ezra Koenig es llueix amb els seus exercicis vocals a Pravda, un tema ple d’al·lusions a la vida a Manhattan i a la cultura russa, on s’explora el sentiment de nostàlgia i un desig gairebé desesperat de marxar.
10.
BILLIE EILISH – HIT ME HARD AND SOFT (Darkroom / Interscope, 2024)
HIT ME HARD AND SOFT és una gran caixa de sorpreses que recull tots aquells elements que han convertit a Billie en l’estrella que és ara, però alhora explorant nous universos sonors que el fan encara més interessant. 10 cançons que majoritàriament sobrepassen els 4 minuts i que presenten canvis inesperats i jocs sonors que et tenen enganxat als auriculars des del principi fins al final. Començant per la infecciosa LUNCH, passant per la melodia pop una mica esgarrifosa de THE DINER, el gran canvi de l’indie lent a l’electropop a L’AMOUR DE MA VIE o THE GREATEST amb una primera meitat de combustió lenta que s’escala fins a un clímax rimbombant, on Billie es llueix vocalment com mai.
9.
THE CURE – Songs of a Lost World (Lost Music / Universal Music, 2024)
Songs Of A Lost World podria considerar-se una resposta reflexiva i madura al caos del món actual, una obra que només The Cure, amb dècades d’experiència i influència, podria oferir. No és només un àlbum; és un recordatori de com la música pot ser un refugi, una meditació sobre el temps i l’existència. Smith i la seva banda han creat un testament que ressona com una de les seves millors obres recents, capturant el moment amb gràcia i intensitat.
8.
NICK CAVE & THE BAD SEEDS – Wild God (Play It Again Sam, 2024)
“We’ve all had too much sorrow, now is the time for joy” (Ja hem patit tots prou pena, ara és el moment de gaudir), li canta a Nick Cave un jove fantasma rialler que vesteix unes grans sabatilles esportives durant la cançó Joy. El cantautor australià es refereix al seu fill adolescent Arthur, que va morir en un tràgic accident el 2015. Com no podia ser d’una altra manera, aquest fet traumàtic n’ha marcat la trajectòria artística en els darrers anys. De fet, Cave ha canalitzat el procés de dol a través de l’art, parlant-ne amb total sinceritat, transparència i franquesa. El colpidor Skeleton Tree (2016), enregistrat mesos després de la tragèdia, i l’introspectiu Ghosteen (2019), en són bons exemples. . Així doncs, Wild God és un pas més en aquesta exposició pública del dol. Concretament, de la fase d’acceptació. Després de discos foscos i introspectius, Cave reivindica la vida com quelcom preciós, que val la pena experimentar i que és capaç de proporcionar moments de satisfacció i felicitat fins i tot després d’haver patit traumes que poden semblar insuperables.
7.
THE LAST DINNER PARTY – Prelude To Ecstasy (Universal Music, 2024)
Abans d’haver fet cap llançament, The Last Dinner Party ja estava en boca de tothom. Les cinc integrants, que ronden la vintena, van formar el grup fa tan sols tres anys i, ràpidament, van generar ressò en l’escena indie britànica. La pressió de cara a aquest àlbum debut era, doncs, immensa, però el grup londinenc no ha decebut. Obren el disc amb una peça orquestral, marcant el to per a allò que segueix: onze cançons sorprenents, que no tenen por als excessos o a les floritures. Nothing Matters i Sinner van ser els detonants de la seva carrera musical, i no estranya. Eclèctiques, encomanadisses i carregades de solos de guitarra, els singles destacats de l’àlbum ens recorden que la música pot ser gran, ostentosa.
6.
THE SMILE – Wall of Eyes (XL Recordings, 2024)
Si bien es cierto que ni Yorke ni Greenwood parecen esforzarse demasiado en construir un sonido o una narrativa independiente a las de su proyecto insignia, es, din duda, el trabajo de Skinner el que realmente le otorga un alma propia a The Smile, a través del uso del contratiempo. Un buen ejemplo de ello lo tenemos en Wall of Eyes, canción que abre y da nombre al disco, que esconde un agradable ritmo de Bossa nova detrás de una letra distópica e inquietante marca de la casa de Yorke. Ahora bien, si el debut del trío británico, A Light for Attracting Attention (Self Help Tapes, 2022), estaba marcado por su crudeza, este segundo LP tiene un enfoque mucho más cerebral y por momentos denso, apoyado en una producción más ambiciosa.
5.
CHARLI XCX – BRAT (Atlantic Recording, 2024)
Más allá de la fiesta, BRAT también explora las emociones más profundas de Charli XCX. En I Might Say Something Stupid, la artista se abre en una balada conmovedora sobre la vulnerabilidad y el miedo al rechazo. Talk Talk y Everything is Romantic son reflexiones sobre el amor y las relaciones, mientras que B2B y Mean Girls exploran la nostalgia y la toxicidad de las amistades. BRAT es un disco hecho a medida para la era digital. Con su corta duración (41 minutos) y su formato de canciones pegadizas y fáciles de digerir, es perfecto para escuchar en streaming o en redes sociales. Sin embargo, no por eso deja de ser un disco profundo y reflexivo.
4.
CLAIRO – Charm (Clairo Records LLC, 2024)
Claire Cottrill torna amb el seu tercer àlbum, Charm. Als seus 26 anys, Clairo s’ha convertit en una lluminària de l’escena indie pop. En aquest disc, l’artista amplia els horitzons del seu bedroom pop característic amb un soft rock sofisticat i groovy, que de vegades sembla tret directament dels anys 70, ple de matisos de jazz i soul i acompanyat per una producció exuberant. Musicalment, Charm se sent com una invitació íntima al món del desig de Clairo. És encantador, càlid i atemporal, amb melodies captivadores formades per la combinació de flautes, guitarres, piano i bateria que creen un espai acollidor i vellutat on et pots arraulir i pensar també en el que desitges.
3.
TYLER, THE CREATOR – CHROMAKOPIA (Sony Music, 2024)
CHROMAKOPIA aprofundeix en la lluita de Tyler amb les màscares que tots portem, tant per amagar-se de la seva fama com per defugir d’aspectes de la seva pròpia identitat. Al llarg del disc, també s’inclouen col·laboracions amb artistes com Doechii, Sexyy Red i Childish Gambino, que aporten noves tonalitats a un àlbum ja de per si divers. Amb aquest projecte, Tyler ha creat una obra d’art que se sent innovadora però connectada a les seves arrels i que es consolida com una peça essencial en la seva trajectòria, en una evolució sonora que combina moments suaus amb altres de cruesa i intensitat emocional.
2.
FONTAINES D.C. – Romance (XL Recordings, 2024)
Sigui per mèrits propis o per manca de competència, Fontaines D.C. s’ha erigit en els darrers anys com un dels principals grups emergents de l’escena rock. Primer amb el punk renovat del seu debut Dogrel (Partisan Records, 2019) i després amb el post-punk desacomplexat de A Hero’s Death (Partisan Records, 2020) i Skinty Fia (Partisan Records, 2022); el quintet de Dublin ha construït una sòlida carrera i s’ha convertit en el màxim exponent de la nova onada del rock irlandès. En aquest quart disc, la banda s’ha posat en mans del prestigiós productor James Ford, col·laborador habitual dels Arctic Monkeys i que darrerament ha treballat també amb grups com Depeche Mode o Blur. El britànic ha aportat el seu particular so cinemàtic i colorit, vestit a base d’arranjaments de cordes i sintetitzadors estridents, en un àlbum que beu molt del rock dels 90.
1.
MAGDALENA BAY – Imaginal Disk (Mom+Pop, 2024)
Amb Imaginal Disk, Magdalena Bay ha creat un àlbum que sona com un viatge interdimensional al futur, ple de nostàlgia i energia, barrejant elements de qualsevol gènere que puguis somiar, des del rock psicodèlic fins al synth-pop, la indietronica i altres gèneres dels 80. Tant Matthew Lewin com Mica Tenenbaum, que formen el duet, s’han superat amb la producció psicodèlica, exuberant i extremadament ben texturada en aquest treball. Cada tema té alguna cosa especial, amb arranjaments complexos i transicions fluïdes que creen una experiència sonora cohesionada.
Autores de este artículo
