Las mejores canciones de 2023

Las mejores canciones de 2023

Pocs dies abans d’acabar aquest any i començar un 2024 carregat de nova música, tothom comenta quines han sigut les millors cançons durant els darrers dotze mesos. Des de Qualsevol Nit no ens hem volgut quedar enrere, i després de donar una ullada a Spotify, hem elaborat una playlist amb el nostre top 100 peces musicals de 2023. Podem trobar-hi de tot una mica: estrelles internacionals, artistes més emergents, pop alternatiu i icones del reggaeton. Estem segurs que no ens quedem curts, ja que es tracta d’un variat ventall de colors, estils i gèneres molt diferents entre ells.

Allò en què tots estem d’acord és que tot allò que ha sonat per TikTok, s’ha acabat convertint en un èxit internacional. Un clar exemple és Greedy de la canadenca Tate McRae, que va passar de ser un trend a un himne de self-love i superació. En la mateixa línia, trobem Boy’s a liar Pt.2, de PinkPantheress i Ice Spice, que parla sobre el patiment durant una relació passada. Si alguna cosa podem confirmar és que l’empoderament femení ha estat servit durant aquest any. I que me’n dieu del temazo My love is all mine de Mitski? El primer gran èxit de l’artista s’ha convertit en la banda sonora per a qualsevol contingut a TikTok, recopilant fins a 9.800 milions de visites a la plataforma.

No podem deixar de banda aquelles cançons que ens han fet ballar tant durant aquests últims mesos. Les cançons de l’EP de Rosalía i Rauw Alejandro ha estat sonant en repeat al cap de tots nosaltres. I és que a qui no li agrada un bon reggaeton acaramel·lat com el de Beso? El ‘conejo malo’ any rere any es guanya un lloc en les nostres llistes, i és que MONACO de Bad Bunny és tot allò que està bé. Tampoc podem oblidar el gran himne català per excel·lència en el que s’ha convertit Coti x Coti. Tots fem com si sabéssim ballar sardanes quan sona el gran èxit de The Tyets.

Des d’artistes més internacionals com Olivia Rodrigo, Kali Uchis o Tyler The Creator fins als de casa nostra com Julieta o Alizzz. En aquesta llista de les millors cançons de 2023 trobareu la clara definició de varietat. De dalt a baix, de baix a dalt, en l’ordre que vulgueu, disfruteu-la i guardeu-la, que potser d’aquí a uns mesos us poseu nostàlgics i voleu reviure aquests grans èxits.

1. My Love Mine All Mine – Mitski

De l’àlbum The land is inhospitable and so are we, destaquem aquesta meravella. Un tema de 2 minuts amb ecos de jazz i pop de càmera, amb levíssimes notes de piano, de guitarra country i de bateria.

2. A Child’s Quesion, August – PJ Harvey

Es tracta del primer single del darrer LP de l’artista britànica. Aquesta cançó explora la bellesa i el dolor de la natura i l’experiència humana, des del punt de vista dels canvis estacionals.

3. Welcome To My Island – Caroline Polachek

La tornada d’aquest single dona nom al darrer àlbum de l’artista estatunidenca, Desire, I wanna turn into you. 

4. Boy’s a Liar Pt. 2 – PinkPantheress, Ice Spice

La segona part de l’èxit de PinkPantheress s’ha convertit en tot un himne. Qualsevol que estigui en una relació en què no se’ls valora o escolta viu aquesta cançó en primera persona.

5. Champagne Shit – Janelle Monáe

L’animada cançó de la Janelle Monáe que només et dona ganes de tenir una vida com la seva. Festa, fama, despreocupacions econòmiques. Difícil identificar-se però molt bona opció per apujar-se l’ànim.

6. Co-Star – Amaarae

El single que porta el nom de l’omnipresent aplicació d’astrologia, ensuma les perspectives sexuals per signe. Les arpes celestes et transporten cap al cel entre les constel·lacions. 

7. COTI X COTI – The Tyets

Cançó ballada per absolutament tothom. La cançó en català de l’any sense dubte. No sabem si és per la reinterpretació de les sardanes o per l’argot de les seves lletres.

8. For Granted – Yaeji

L’artista americano-coreana va presentar-la com l’avançament del seu disc. Una melodia vocal càlida, detalls que recorden a R&B o l’efecte mantra són alguns dels detalls que més ens agraden.

9. vampire – Olivia Rodrigo

La cançó comença com una balada de piano, abans de créixer a un himne de pop més intens i ràpid. La lletra va dirigida a algú que compara amb un vampir que l’estava utilitzant i abusant de la seva relació amb ella.

10. I Wish You Roses – Kali Uchis

De l’àlbum Red moon in venus, recuperem aquest gran himne. Kali Uchis dona una lliçó sobre com dir adeu a una persona sense odi ni rancor, desitjant-li el millor.

Autores de este artículo

Los mejores discos de 2023

Los mejores discos de 2023

Con la llegada del Fin de Año, todos nos ponemos melancólicos y recordamos lo sucedido en los últimos 12 meses. Es hora de hacer un repaso de los lanzamientos musicales más destacados de este año. Aunque algunos nos consideran anticuados, un disco sigue siendo una obra valiosa para los amantes de la música. Por esta razón, te animamos a tomarte un momento de paz y te presentamos nuestra selección de los 40 mejores discos de 2023.

En un mundo completamente digital, Qualsevol Nit retorna a lo analógico, a lo tradicional, celebrando lo atemporal. Reconocemos que escuchar un álbum de principio a fin sigue siendo una experiencia mágica e incomparable, fundamental en nuestras vidas para evadirnos, bailar, cantar, llorar o reflexionar. El disco, para nosotros, sigue siendo la máxima expresión del arte musical. A pesar de las comodidades que ofrece Internet, creemos que cada vinilo y CD representan una hermosa manera de compartir nuestros pensamientos más íntimos con los demás. Este año, nuestra selección destaca las mejores producciones locales, nacionales e internacionales, celebrando la diversidad musical.

No podían faltar en nuestro ranking proyectos de artistas como Fever Ray, Lil Yachty o Sufjan Stevens. Un top 40 tampoco estaría completo sin trabajos tan variados como el de 100 Gecs, Marina Herlop o Victoria Monet, que nos han brindado momentos memorables. También valoramos el talento nacional de María José Llergo o Adriano Galante, quienes no deben quedar en el olvido. Todo esto, y mucho más, es lo que vais a poder encontrar en nuestra lista. Así que ya sabéis, si os genera curiosidad… ¡A leer!

Y si os ha sabido a poco nuestra lista de los mejores discos de 2023 y queréis recordar años anteriores, podéis explorar nuestras listas del 2022, 2021 y 2020.

_juno

40.

 _JUNO – _BCN747 (G.O.Z.Z. Records, 2023)

 

_BCN747 irradia sensibilidad, intimidad y verdad. Cuando te alejas del espejo público, de las listas musicales y las emisoras de radio, solo te queda _juno. Con su primer álbum nos abrían la mirilla de la habitación de un hotel para que viéramos qué pasaba en la vida de una pareja, en _BCN747 han decidido salir al mundo exterior, viajar, inconformarse con la sociedad a la que pertenecen y escribir música. Con notas inventadas, anécdotas inolvidables de viajes e historias que piden ser escuchadas, _juno se hace un hueco en la industria y sin exigir nada, solo con música genuina, con verdad y con mucha creatividad.

SEN SENRA – PO2054AZ

39.

 SEN SENRA – PO2054AZ (Vol.I) (Sonido Muchacho / Universal, 2023)

 

El último trabajo de Sen Senra es todo un viaje emocional en el que el artista gallego se abre en canal para mostrarnos su pasado, sus orígenes y quién es ahora, Iniciando con No Quiero Ser Un Cantante, ya nos marca el rumbo y deja claras sus intenciones: “No quiero un ser cantante, quiero ser algo mejor”. PO2054AZ es el proyecto más ambicioso de Sen Senra, y se nota cuando algo está hecho con cariño y desde el corazón.

Julieta - '5AM'

38.

 JULIETA – 5AM (Music Bus Records, 2023)

 

L’àlbum que Julieta ens ha presentat a poc a poc finalment el podem escoltar sencer. La catalana ha apostat per un disc ple de cançons d’amor i de melancolia que relaten una història, dividida en tres capítols, on predominen sons urbans i electrònics. 5AM és una muntanya russa d’emocions que experimenta la protagonista entre les 23h i les 5h on ens parla d’un enamorament idealitzat que no s’acaba de formalitzar. La història té lloc a diferents espais que queden molt marcats amb les lletres i sons de les cançons.

Johan Papaconstantino - 'Premier degré'

37.

JOHAN PAPACONSTANTINO – Premier degré
 (Animal63, 2023)

 

L’àlbum debut de Johan Papaconstantino, és un viatge envolvent que captura la imatge de postes de sol mediterrànies i l’energia vibrant de París fusionada amb l’encant relaxat de Marsella. Amb sons grecs, electrònics i un enfocament narratiu visual, l’àlbum ofereix un paisatge sonor transcendent. Les melodies bouzouki, orientals i electròniques, juntament amb l’ànima introspectiva de les lletres i la versatilitat vocal, mostren meticulositat en la producció.

Renaldo & Clara - 'La boca aigua'

36.

RENALDO & CLARA – La boca aigua (Primavera Labels, 2023)

 

La boca aigua és un àlbum pop que referma l’aposta pels sons electrònics de Renaldo & Clara. Després de tres anys amb gairebé cap novetat postpandèmica, el grup lleidatà abraça l’electrònica en un format més agosarat i carregat. El camí que es podia percebre en l’anterior àlbum d’una manera més tímida agafa embranzida amb més capes de so. Sens dubte es tracta del projecte més experimental i amb més personalitat que Renaldo & Clara ha publicat fins al moment. 

Arlo Parks - My Soft Machine

35.

ARLO PARKS – My Soft Machine (Transgressive Records, 2023)

 

Armada con singles de la potencia pop de Weightless o Impurities —así como una hermosa colaboración con Bridgers, titulada Pegasus—, Parks presta aquí especial atención a los procesos de reconstrucción personal que siguen a la caída —precedida, a su vez, por aquel meteórico ascenso—. De este modo, ya no solo la voluntad experimental se encuentra mucho más diluida, sino que las propias letras reflejan este proceso activo de escucha y autoconservación, honestas al enfrentarse a las fragilidades de la salud mental y al redirigir el foco hacia una aspiración mucho más humilde: la de encontrar en la música un espacio de tranquilidad familiar.

Corinne Bailey - 'Black rainbow'

34.

CORINNE BAILEY RAE – Black Rainbows (Thirty Tigers, 2023)

 

La cantautora britànica Corinne Bailey Rae presenta el seu últim àlbum, Black Rainbows, en una introspecció definida per les seves arrels que la porten a una discussió elevada entre el jazz, el rock, la música electrònica i el fervent afrofuturisme experimental que, si bé costa endinsar-s’hi, l’estil porta a una transcendència sensorial sense precedents en la trajectòria de l’artista.

Bar Italia The Twits

33.

BAR ITALIA – The Twits (Matador, 2023)

 

Las deudas musicales hacia los 90, al fin y al cabo era dorada de este estilo de música, son claras y, sin embargo, The Twits no se siente como el ejercicio de nostalgia o revivalism al que estamos acostumbrados por parte de otros artistas en ningún momento. Seguramente los orígenes del grupo, imbuidos en el lo-fi y la estética inclasificable de Dean Blunt y su sello World Music tengan bastante que ver.

La Ludwig Band - 'Gràcies per venir'

32.

LA LUDWIG BAND – Gràcies per venir (Indian Runners & Ceràmiques Guzmán, 2023)

 

Els treballs anteriors de La Ludwig Band van ajudar a la banda catalana a consolidar el seu gènere musical principal; el folk. Amb el nou disc dels espollencs, però, han mostrat una versió més rockera que fins ara no havien deixat entreveure gaire, i ha sorprès gratament a tots els seus públics. Gràcies per venir té teclats energètics, guitarres elèctriques i bateries com els principals instruments, que donen el toc distintiu a tots els anteriors treballs i que se separa del gènere que havien consolidat.

Shame - 'Food for Worms'

31.

SHAME – Food for Worms (Dead Oceans, 2023)

 

Tras deslumbrar con sus dos primeros LPs, regresan Shame, una de las bandas más prometedoras de Inglaterra, para bordarlo con este Food for Worms en el que confirman todo lo demostrado hasta ahora y elevan el listón unos centímetros más. Un trabajo ecléctico, dentro del espectro post-punk, en el que los problemas mentales y las relaciones personales siguen acaparando con sencillez los versos, y cuyo punto fuerte es precisamente la impecable habilidad camaleónica de los de South London.

Wilco - 'Cousin'

30.

WILCO – Cousin (dBpm Records, 2023)

 

Si el interminable Cruel Country (dBpm, 2022) significó un retorno al espíritu más country de los primeros años de Wilco, Cousin también tiene algo de regreso al pasado. Pero, en este caso, el disco nos traslada a principios de los 2000, cuando la banda se puso en las manos de Jim O’Rourke –con pasado en Sonic Youth– para engendrar Yankee Hotel Foxtrot (Nonesuch Records, 2002) y A Ghost Is Born (Nonsesuch Records, 2004), sus álbumes más experimentales y redondos, que catapultaron a los de Chicago a convertirse en uno de los máximos exponentes del rock alternativo estadounidense.

ZA! & LA TRANSMEGACOBLA – 'Za! & la TransMegaCobla'

29.

ZA! & LA TRANSMEGACOBLA – Za! & la TransMegaCobla (Gandula / Indian Runners, 2023)

 

La TransMegaCobla es la nueva aventura musical de Za!, el dúo formado por Pau Rodríguez y Edi Pou que mezcla distorsión, polirritmia, atonalidad entre otras cosas que escapan a cualquier género preestablecido. Yendo aún más a fondo en su espíritu y ganas de experimentación, el supergrupo coge sardana, folclore mediterráneo y coros en fenicio y lo añade a la mezcla de sonidos clásica de Za! (si es que hay algo remotamente clásico o convencional dentro de su música).

Marina Herlop - 'Nekkuja'

28.

MARINA HERLOP – Nekkuja (PAN, 2023)

 

Tot i la proximitat temporal entre Nekkuja i el seu antecessor Pripyat, llançat l’any passat, presenta notables diferències i matisos. Des de l’inici, es percep l’equilibri d’elements, desplegant un ventall d’emocions que contrasten amb la foscor de l’anterior projecte de la catalana. La incontinència artística de Marina Herlop es manifesta en set cançons que exploren dubtes i inseguretats, resultant en un àlbum que reflecteix la seva capacitat mostrar un costat més amable.

100 gecs - '10.000 gecs'

27.

100 GECS – 10,000 gecs (Dog Show / Atlantic, 2023)

 

Su plan de acción, como ya lo fue en su primer disco, ha sido volver a hacer lo que les diera la real gana. Haciendo contadas concesiones al sonido hyperpop (apenas presente en Dumbest Girl Alive y 757, primeros dos temas del álbum, y mememe, encargado de cerrarlo), 100 gecs prefieren tirar por otros derroteros, continuando su labor de escribir las mejores canciones posibles en los géneros más históricamente denostados, como la nu-metalera Billy Knows Jamie y, en esta ocasión, hasta ¡tres! canciones de ska.

King Krule - Space Heavy

26.

KING KRULE – Space Heavy (XL Recordings, 2023)

 

En cada uno de los álbumes que desde los 17 años lleva publicando bajo el nombre de King Krule, la guitarra permanentemente reverberada de Archy Marshall se ha convertido en su gran seña de identidad, atravesando y desvaneciéndose sobre en los paisajes nocturnos de sus canciones, intentando llenar el vacío en ellos. Esa idea, la de existir en un extenso vacío, conviviendo o luchando contra él, une toda su discografía y se percibe con mayor intensidad que nunca en Space Heavy, quizás su álbum más desolado hasta la fecha.

André 3000 New Blue Sun

25.

ANDRÉ 3000 – New Blue Sun (Epic Records, 2023)

 

New Blue Sun és el debut en solitari d’André 3000 del grup de rap d’Atlanta OutKast i ha estat tota una sorpresa que sens dubte ningú esperava. En el seu primer àlbum en gairebé dues dècades, el raper ressorgeix fent un gir de 180 graus amb una col·lecció de 8 cançons instrumentals impregnades de sons new-age. André 3000 ens dibuixa diferents paisatges sonors en els que es desenvolupen ritmes, textures, elements i melodies improvisades. 

BLUR - 'The Ballad of Darren'

24.

BLUR – The Ballad of Darren (Parlophone Records, 2023)

 

The Ballad of Darren (Parlophone, 2023) es un disco eminentemente melancólico, maduro y reflexivo, en el que la formación británica emplea con maestría el medio tiempo para ofrecernos su versión más ‘bowiesca’. Y es que la huella del duque blanco están presentes en casi todos los rincones del álbum: en las guitarras a lo Scary Monsters en St. Charles Square, en las inflexiones vocales de Damon Albarn en The Heights, y un largo etcétera que asoma a lo largo y ancho de las diez pildoritas que presenta el trabajo

Jungle - 'Volcano'

23.

JUNGLE – Volcano (AWAL, 2023)

 

Jungle ha encontrado su sonido distintivo, que se refleja perfectamente en este álbum de 44 minutos. Escucharlo es sentirse bien, bailar sin complejos y olvidarse de todo. Si bien algunos críticos lo consideran comercial, no hay nada de malo en eso. El arte no siempre debe ser complejo; puede ser placentero y enriquecedor a nivel personal. Volcano es un viaje musical que te hace disfrutar sin complicaciones.

Romy - 'Mid Air'

22.

ROMY – MID AIR (Young, 2023)

 

Romy, membre del mític grup The xx, ens presenta el seu àlbum debut en solitari. Els seus companys també estan treballant en projectes en solitari tot i no haver abandonat la banda. L’àlbum es defineix amb estils com el dance i l’electrònica, gènere que caracteritzava al trio britànic i en el que l’artista se sent bastant còmode. Les cançons del disc ens conviden a ballar mentre experimentem una història d’amor. Aquesta història d’amor LGTBIQ+ passa per un munt de fases, des de com dues noies no poden estar enamorades i només ser amigues fins que es fan mal i renuncien a aquest amor.

21.

VICTORIA MONÉT – JAGUAR II (Lovett Music, 2023)

 

JAGUAR es va considerar com el debut de Victoria Monét, un àlbum de curta durada (menys de 30 minuts) ple d’un R&B amb tints de funk i disco dels 70 que va despertar l’atenció de molts. I ara, 3 anys desprès, l’estatunidenca ens presenta la segona part d’aquest projecte: JAGUAR II. Seguint la línia de l’anterior àlbum, Victoria es llueix en tots els aspectes possibles: vocalment, líricament i estèticament.

Wednesday - 'Rat Saw God'

20.

WEDNESDAY – Rat Saw God (Dead Oceans, 2023)

 

Reivindicando las pesadas guitarras del rock ruidoso y ‘slacker’ de los 90, Wednesday lo convierten en el fondo sonoro perfecto para ilustrar sus historias de marginados en la América profunda, en la que no queda otra que matar el tiempo con lo que haya cerca. Temas como Quarry o Chosen to Believe, de hecho, los sitúan no muy lejos de un sonido country, sobra decirlo, muy alejado de Nashville y sus superestrellas, pero no por ello menos valido y, seguramente, más representativo de lo que es vivir en estas áreas en 2023.

Marco Mezquida - 'Tornado'

19.

 MARCO MEZQUIDA – Tornado (Autoeditado, 2023)

 

Tornado (Marco Mezquida, 2023) es una obra superlativa destinada a ser considerada un clásico, desde ya, y dónde habita una música tan excitante como bella, tan elegante como alternativa. En este fenómeno de la naturaleza sonora se reúnen doce piezas: diez compuestas por Mezquida, una por Prats (Taifü) y Bon ball tenim, colaboración de ambos intérpretes. Mezquida comenta que su obra es una tormenta estética, un viaje removedor; mejor no se puede describir.

Fatoumata Diawara - 'London Ko'

18.

FATOUMATA DIAWARA – London Ko (Wagram Music, 2023)

 

Amb dos àlbums centrats en les tradicions wassoulou de Mali i elements occidentals, la fusió continua a London Ko, coproduït amb Damon Albarn. El nou àlbum, amb sis dels 14 temes coescrits amb Albarn, destaca per la veu àgil de Fatouwmata Diawara i el suport a la causa feminista, amb cançons com Sete sobre la mutilació genital de les nenes a l’Àfrica.

Sílvia Pérez Cruz - 'Toda la vida, un día'

17.

SÍLVIA PÉREZ CRUZ – Toda la vida, un día (Sony Music, 2023)

 

Després d’un àlbum forjat en la versatilitat de les disciplines artístiques, Sílvia Pérez Cruz torna per la porta gran amb un àlbum treballat durant tres anys. L’artista de Palafrugell ens sorprèn amb el concepte de la circularitat de la vida dividit en cinc capítols diferenciats. Cada etapa conté un sentit que ret homenatge a imaginaris fantàstics, incerteses, comiats, finals i renaixements. La coherència lírica i musical de cada fragment permet una escolta dividida, però la totalitat del cicle correspon a l’àlbum sencer.

María José Llergo - 'Ultrabelleza'

16.

MARÍA JOSÉ LLERGO – ULTRABELLEZA (Sony Music, 2023)

 

María José Llergo, en ULTRABELLEZA, transita por el pop electrónico y experimental, pasando por el flamenco, hasta el hip hop y el R&B. El hecho de que cada canción evoque un género distinto al anterior responde al leitmotiv del álbum: la celebración de la diversidad ya no solo musical, sino en cuanto a la identidad de género, la orientación sexual, la raza y la etnia. La mayoría de las canciones están atravesadas por la espiritualidad.

James Blake - 'Playing Robots Into Heaven'

15.

JAMES BLAKE – Playing Robots Into Heaven (Polydor Records, 2023)

 

El músic James Blake ha tornat a demostrar la seva capacitat per crear una atmosfera màgica en el seu últim àlbum, Playing Robots Into Heaven, gràcies a la devoció pel bricolatge que recicla cadències de veu i beats propis de la música electrònica que et transporten a l’ambient místic dels clubs com passa en la cançó Tell Me on desplega el seu coneixement d’estils com el dubstep, el techno o el house tot embolicats per una melancolia ambiental que dibuixa la columna vertebral de l’àlbum.

Yves Tumor - 'Praise a lord who chews bu'

14.

YVES TUMOR – Praise a Lord Who Chews but Which Does Not Consume; (Or Simply, Hot Between Worlds) (Warp, 2023)

 

Con este Hot Between Worlds –hagamos caso a su creador y utilicemos su título simplificado–, tercer disco de Yves Tumor para Warp Records, tras Safe in the Hands of Love (2018) y Heaven to a Tortured Mind (2020), podríamos establecer una trilogía que marca su evolución del experimentalismo sonoro de primeros trabajos hacia un pop y rock elevados, de vanguardia. Siguiendo este hilo, Hot Between Worlds sería la transformación completa, la versión definitiva de lo que puede llegar hacer dentro de la música de guitarras y su álbum más exuberante hasta la fecha

13.

ANOHNI AND THE JOHNSONS – My Back Was a Bridge for You to Cross (Rough Trade, 2023)

 

My Back Was a Bridge for You to Cross es un disco lleno de lamento; lamento por la muerte de amigos y seres queridos, por un planeta Tierra herido más allá del punto de no retorno, por los constantes ataques a una comunidad queer utilizada constantemente como chivo expiatorío; es soul desgarrado utilizado como bálsamo y catarsis; es uno de los discos más cautivadores de este año.

Kali Uchis - 'Red Moon In Venus'

12.

KALI UCHIS – Red Moon In Venus (Geffen Records, 2023)

 

Como de costumbre, Kali Uchis nos vuelve a sorprender con un disco hipnotizante que representa en conjunto una historia de amor, pérdida, karma y felicidad. Lejos de la línea de su anterior álbum Sin miedo (del amor y otros demonios), el ritmo en este tercer trabajo es más relajado, predominando el R&B. Kali nos cuenta todo lo que siente sin ningún tipo de censura, con su ya característico spanglish y esa voz tan cautivadora con la que tiene la capacidad de cantar sobre cualquier cosa y que suene sensual y elegante.

Olivia Rodrigo - 'Guts'

11.

OLIVIA RODRIGO – Guts (Geffen Records, 2023)

 

Aquest cop, amb el segon àlbum publicat Guts, Olivia Rodrigo ha volgut ser més innovadora amb els estils de música, encara que persisteix en la temàtica de les cançons: el desamor d’una adolescent. A diferència del seu àlbum debut, Guts ofereix un major ús de guitarres i instruments de percussió portant el disc cap un terreny més rocker o punk, tot i que segueix la seva línia habitual popera.

Caroline Polachek – 'Desire, I Want to Turn into You'

10.

CAROLINE POLACHEK – Desire, I Want to Turn Into You (Perpetual Novice, 2023)

 

El trazado hasta Desire, I Want to Turn into You, su último álbum de estudio, ha sido pensado por su sello, Perpetual Novice, como el de una absoluta superestrella: Bunny is a Rider, el primer sencillo del disco, salió a la luz nada menos que en 2021, y desde entonces se ha ido cimentando una escalada hasta el lanzamiento en la que Polachek ha sabido —por descontado— mantenerse a la altura. El resultado final es un trabajo realmente divertido y también conmovedor, con una capacidad asombrosa para cambiar de registro y una voluntad genuina de probar nuevas formas.

Paramore - 'This is Why'

9.

PARAMORE – This Is Why (Atlantic Recording Group, 2023)

 

This Is Why es una clara representación de la evolución y crecimiento tanto musical como personal de sus tres integrantes Hayley Williams, Taylor York y Zac Farro. Un sólido álbum compuesto por 10 canciones que retratan una potente expresión de rabia, el miedo y ansiedad que provoca la exposición pública, la frustración de sentirse indefenso e inútil por lo que está pasando en el mundo, la sed de venganza, la vulnerabilidad y aceptación de una relación sana, y la nostalgia y romantización del pasado.

Adriano Galante - 'Toda una alegria'

8.

ADRIANO GALANTE – TODA UNA ALEGRÍA (Halley Records, 2023)

 

Aquest àlbum és el testimoni artístic d’Adriano Galante, on l’enfocament col·laboratiu brilla amb intensitat. Cada composició esborra els límits i fusiona el seu protagonisme amb els músics i artistes que l’acompanyen. Les peces, meticulosament polides, exhibeixen arranjaments vibrants, i Adriano, en agafar les regnes de guitarra, baix, teclats, bateries i efectes, ens atrapa amb la seva veu captivadora i lliure.

Kelela – 'Raven'

7.

KELELA – Raven (Warp, 2023)

 

Como Kelela nunca ha sido una artista con prisa, su segundo trabajo ha tardado nada menos que seis años en aterrizar ante nosotros. Lo ha hecho, eso sí, con la contundencia esperada: Raven es ya, ante todo, un ejercicio de control de los tiempos. La textura de sus sonidos, capaz de integrar el ánimo improvisador del jazz —cuya influencia ha sido siempre determinante en el trabajo de Kelela— con la batería de recursos y herramientas que extrae de la electrónica, llevando a espacios siempre nuevos la identidad de su soul itinerante.

Lana Del Rey - 'Did you know that there's a tunnel under Ocean Blvd'

6.

LANA DEL REY – Did You Know That There’s a Tunnel Under Ocean Blvd (Interscope / Polydor, 2023)

 

Did You Know That There’s a Tunnel Under Ocean Blvd es su álbum más colaborativo y tiene interludios cristianos, los cuales son, quizás, las piezas más aburridas y vacías. Aún así, suman a la experiencia de escuchar un álbum de Lana Del Rey por primera vez. La cantante aprovecha la vulnerabilidad que engloba su nueva música para hablar de la muerte de familiares como en Kintsugi o Fingertips y su turbulenta relación con su madre en A&W, también como todo el mundo comenta sobre su cuerpo y sobre la maternidad.

Sampha - Lahai

5.

SAMPHA – LAHAI (Young, 2023)

 

Seis años después de su notable debut Process (Young, 2017), el elusivo cantautor y productor británico Sampha reaparece con LAHAI (Young, 2023), su esperadísimo segundo álbum. Y cuando las expectativas están tan altas, siempre cuesta responder a ellas. Sin embargo, en este caso, Sampha supera el espinoso envite con nota, entregando un trabajo muy sólido, cohesionado y cuidadosamente producido por nuestro Pablo Díaz-Reixa, conocido en el mundo de la música como El Guincho.

boygenius – 'The Record'

4.

BOYGENIUS – the record (Interscope, 2023)

 

the record acoge tres personalidades bien diferenciadas y las empasta siempre de forma feliz: las baladas renegadas de sí de Phoebe Bridgers, los grandes himnos lo-fi de Lucy Dacus —colmados, más que nunca, de una cautivadora inocencia— y la enérgica sentimentalidad de Julien Baker construyen aquí un peculiar triángulo que golpea con la forma de una nana y la firmeza de un grito. En ningún caso hablamos de una colección de canciones reagrupadas: the record es todo un estado de la cuestión de la escena indie-rock estadounidense.

Lil Yachty - 'Lets Start Here'

3.

LIL YACHTY – Let’s Start Here (Motown Records / Quality Control Music, 2023)

 

Pocos se esperaban que un artista como Lil Yachty se sacara de la manga un álbum como este, siendo probablemente uno de los proyectos más ambiciosos y sólidos que hemos escuchado este año. En Let’s Start Here, El rapero de Atlanta ha optado por alejarse de sus raíces más traperas y tirar hacia una dirección de rock psicodélico con infusiones de soul, pop, rap, jazz, y fuertes influencias de Pink Floyd, especialmente en el tema de casi 7 minutos con el que abre el disco, the BLACK seminole. Este es Lil Yachty en su forma más refinada, experimental y aventurera.

Sufjan Stevens - 'Javelin'

2.

SUFJAN STEVENS – Javelin (Asthmatic Kitty Records, 2023)

 

Si alguien le sabe cantar a la pérdida y la melancolía es Sufjan Stevens. El compositor de Illinois ya lo hizo en el genial Carrie & Lowell (Asthmatic Kitty Records, 2015) a raíz del fallecimiento de su madre y ahora repite en Javelin, un disco que nos habla del final del amor y de la esperanza estéril de que las cosas vuelvan a ser como antes en algún momento. Para ello, Stevens se vuelve a poner la capa de cantautor folkie para combinar la crudeza y calidez de su voz y su ‘guitalin’ (la versión folk y hípster del laúd), con delicados arreglos orquestrales y corales que le otorgan todavía más fuerza expresiva a cortes como la experimental Goodbye Evergreen o la extensa Shit Talk. También brillan con luz propia temas redondos como la desgarrada Will Anybody Ever Love Me? y la versión del clásico de Neil Young There’s a World. En definitiva, un disco para curar heridas y que el propio artista le dedicó a su novio recientemente desaparecido Evans Richardson IV.

Fever Ray

1.

FEVER RAY – Radical Romantics (Rabid Records, 2023)

 

Después de seis años, Fever Ray vuelve con su tercer álbum que no se separa de esos ritmos oscuros y psicodélicos ya característicos de la artista sueca Karin Dreijer. Desde el primer momento de escucha, Radical Romantics nos transporta a un mundo fascinante de sonidos misteriosos y cautivadores, siendo todo un viaje emocional a través de distintas texturas sonoras. En la canción que nos introduce al álbum, What They Call Us, Fever Ray nos pide disculpas “First I’d like to say that I’m sorry”, y nos sirve de preparación para lo que se viene. En Shiver se intensifican esas percusiones con matices étnicos, captando esa tensión sexual y deseo que siente, junto con Kandy, y lo hace de una manera grotesca, encantadora y humorística. Este juego de sonidos entre lo oscuro y surrealista se acentúa en canciones como North, Tapping Fingers y Carbon Dioxide. El disco cierra con Bottom of the Ocean, todo un misterio que nos deja 7 minutos de instrumentales combinados con una vocalización de sonidos y entonaciones de la artista que convierten todavía más Radical Romantics en un álbum experimental. La composición de las canciones en este trabajo demuestra que Fever Ray no ha perdido nada de su poder hipnótico.

Autores de este artículo

8 llibres musicals ideals per regalar aquest Nadal

7 llibres per regalar aquest Nadal

Amb el Nadal la població es divideix, alguns es converteixen en el Grinch i d’altres es flipen adornant i comprant regals… Però ja siguis d’un team o de l’altre, et portem una bona recopilació de llibres per a amenitzar o complementar les festivitats. Perquè a qui no li ve de gust llegir un bon llibre amb una beguda calenta i una manta? Et proposem lectures variades però unides per una mateixa temàtica: la música. Així que si no tens ni idea de què regalar o et vols donar un capritx, prepara’t per a apuntar perquè hi ha calité. Els 8 millors llibres musicals del moment són:

the velvet underground, etc

The Velvet Undeground, etc – Rafael Cervera (TIMUN MAS, 2023)

The Velvet Underground, el futur cultural

Es tracta de la darrera biografia sobre la mítica banda The Velvet Underground. Des d’un punt de vista molt més profund, exposa com el grup va revolucionar els paràmetres de la música de forma definitiva. Narra una història desenvolupada als anys seixanta a Nova York, en la que apareix l’amistat, la gelosia, els jocs de poder, etc. També ens explica aportacions importants a la indústria musical com la seva participació en el feminisme, el trencament d’allò heteronormatiu o l’adaptació del rock als gèneres més avantguardistes de l’època.

un mundo en cada canción

Un mundo en cada canción – Jeff Tweedy (CONTRA, 2023)

La música que va canviar la seva vida

Jeff Tweedy ens presenta un llibre revelador sobre 50 les cançons que han transformat la seva vida, explorant memòries, música i inspiració. Després de ‘Cómo componer una canción’, el líder de Wilco comparteix experiències personals i reflexions sobre la connexió interna entre la música i la vida. L’autor destaca la importància de les cançons d’altres artistes, que li han permès pensar tant en ell mateix com en els altres. Sense cap mena de prejudici musical, Tweedy tracta cançons de diversos gèneres, des de The Replacements o ABBA fins a Billie Eilish o Rosalía.

letras paul mccartney

Letras – Paul McCartney (TIMUN MAS, 2023)

L’autobiografia definitiva

L’exmembre dels Beatles ens presenta una autobiografia mitjançant les seves 154 cançons més icòniques. L’emblemàtic compositor, considerat el millor de la música contemporània, narra les seves experiències i pensaments en relació amb la creació musical. En aquest llibre es recopilen reflexions i vivències durant seixanta anys de carrera artística. I es que Paul McCartney es considerat com una figura literària important per a la poesia anglesa. El llibre, basat en converses, proporciona una visió íntima i significativa del llegendari músic.

dorothy y el descubrimiento de américa

Dorothy y el descubrimiento de América – Elliot Murphy y Peter Redwhite (Almuzara, 2022)

Una comedia intel·ligent

L’emblemàtic roquer, Elliott Murphy, s’ajunta amb Peter Redwhite, una veu destacada en la narrativa hispana, per publicar una obra d’allò més divertida. Trobem la història del professor Luis Torres, qui busca descobrir Amèrica per poder materialitzar la seva teoria sobre la fusió de la història i la literatura. La trama fa un gir inesperat amb l’entrada de la Dorothy, una dona singular amb la pell tatuada, i l’Alice, una exactriu porno amb un màster en física quàntica. La comedia intel·ligent i surrealista explora la potent influència d’aquestes dues figures femenines en la vida del protagonista.

please, please tell me now

Please, please tell me now – Stephen Davis (TIMUN MAS, 2023)

La història de Duran Duran

L’últim llibre de Stephen Davis presenta la captivadora història de Duran Duran, ressaltant la seva imatge de “nens bons” que els va llançar a la fama, mentre la seva genialitat musical els va portar a múltiples èxits número 1.  Des de vendre 60 milions d’àlbums als 80 fins a superar els 100 milions avui, l’autor explora les arrels de la banda a la sobrietat britànica dels anys 70. Amb anècdotes glamuroses, com el seu lideratge al concert Live Aid i amistats amb Andy Warhol i la princesa Diana, el llibre revela l’essència de Duran Duran amb entrevistes exclusives i fotos inèdites.

SOLKNUS –  Diversos autors (Kasba Music, 2023)

Els nous camins del folk

Es tracta d’un llibre associat al nou àlbum del grup Nus, titulat Solk.  Aquest projecte conceptual està dividit en dues parts: “La llera dels dies”, una trilogia musical sobre la memoria que també inclou poemes i reflexions i “D’arrels i branques” que presenta composicions basades en la música tradicional, entre altres. Conté les lletres de les cançons del disc, acompanyades de textos de diversos autors com Josep Riera o Eva Máñez i fotografies d’artistes destacats. Es tracta del segon llibre-CD del grup, tot i que en aquest cas, el projecte transcendeix més enllà dels codis de les músiques d’arrel. 

the woman in me

The Woman In Me – Britney Spears (PLAZA & JAMES EDITORIES, 2023)

Per llegir tot d’una

The Woman In Me es una historia valenta i conmovedora que tracta temes com la llibertat, la fama, la supervivència o la maternitat. Després de la importància mediàtica que va tenir Britney Spears a mitjans del 2021, quan va compartir la seva veritat, aquest llibre desvela per primera vegada totes les seves vivències i la força interior d’una de les millors artistes de la història del pop. Memories, escrites obertament i amb humor, que et faran empatitzar amb l’artista

los beatles marcando el tiempo

1, 2, 3, 4: Los Beatles marcando el tiempo – Craig Brown (Contra, 2023)

Una història dels Beatles sense trossos avorrits

Aquest relat iliminador i eclèctic rastreja la barreja casual dels quatre elements essencials que constituïen els Beatles: foc (John Lennon), aigua (Paul McCartney), aire (George Harrison) i terra (Ringo Starr). Craig Brown explora les singulars i, sovint desafortunades, mitjançant diaris, autobiografies, entrevistes i anècdotes, que revelen l’enorme influència dels Beatles en el seu temps i en les generacions posteriors.

Autores de este artículo

Relats Musicals: ‘In Utero’, 30 anys del tercer i darrer àlbum de Nirvana

Relats Musicals 2x10 In Utero Nirvana

En el desè episodi de Relats Musicals, parlem d’In Utero, el tercer i darrer disc de la llegendària banda de Nirvana després de la mort del seu compositor. Encara i el breu període que van estar a la indústria, van aconseguir batejar-se com un dels grups més remarcables de la dècada dels 90.

Format per 12 cançons, l’àlbum dura uns 41 minuts on no deixen de sonar melodies que van donar vida  al gènere emergent del grunge. En el pòdcast d’avui se celebra el 30 aniversari d’una música crua, natural i aspre com la mateixa realitat, sense tabús. Aquest àlbum es considera la resposta de Kurt Cobain davant la creixent pressió mediàtica i social respecte al seu èxit, tractant temes polèmics com serien els traumes infantils, els abusos o l’explotació de la indústria musical. 

Tal vulnerabilitat va impactar i comprendre les problemàtiques de tota una generació de joves i que encara, a dia d’avui, continua guanyant-se l’estima d’innumerables fans. 

Durant aquesta segona temporada, descobreix les històries que s’amaguen darrere de les obres musicals que han marcat a diverses generacions i han canviat la nostra manera d’entendre la música.

L’objectiu de cada episodi serà endinsar-se en cadascuna de les obres seleccionades, amb l’ajuda dels companys i companyes de la redacció de Qualsevol Nit i de la presència de convidats i convidades, per a aconseguir dimensionar la seva influència, tornar-les a gaudir, entendre què van significar en el seu moment i comprovar fins a quin punt continuen sent vigents en la música actual.

Relats Musicals és el pòdcast de Qualsevol Nit, revista musical independent de Barcelona amb més de deus anys de trajectòria. El projecte arranca el 2021 i ara es reformula amb la intenció d’oferir als oients les millors històries relacionades amb la nostra gran passió, la música.

Autores de este artículo

Los mejores discos de noviembre

Mejores discos de noviembre de 2023. PinkPantheress - 'Heaven Knows'

Ya llega final de mes y, con él, una larga lista de álbumes publicados durante los últimos días. En Qualsevol Nit sabemos que es prácticamente imposible estar al día de todos los discos que salen, a excepción de los de tus artistas favoritos. Aunque siendo sinceros, no nos engañemos; a veces, ni eso. Pero no os preocupéis, nosotros nos hemos encargado de hacer el trabajo por vosotros. Aquí podéis encontrar una amplia lista de artistas internacionales, nacionales y locales, a la par que emergentes. ¡Y de todos los colores y estilos!

Es probable que no los escuchéis todos. No hace falta tampoco. Podéis pinchar en el preview de Spotify para ver un poco de qué va el rollo, leer su reseña y descubrir cosas nuevas. ¿Quién sabe? Quizá así a lo tonto descubrís vuestro nuevo grupo favorito o, simplemente, un sonido que os encanta y que no habríais imaginado jamás. No nos enrollamos más: ¡Dale al play y disfruta de las novedades musicales del momento!

Pd: Y si todavía tenéis ganas de más, podéis daros un paseo por las listas de novedades de los meses anteriores.

Bar Italia The Twits

BAR ITALIA – The Twits (Matador, 2023)

Un extraño atractivo

Apenas seis meses después de su debut en las grandes ligas del indie con Tracey Denim (Matador, 2023) bar italia, el ya-no-tan-enigmático trío formado por Nina Cristante, Sam Fenton y Jezmi Tarik, está de vuelta con otro álbum que insiste en la propuesta que han formulado a lo largo de este año: slacker rock parco y fundamentado en la repetición y en el intercambio entre las tres desangeladas voces de sus miembros, una definición que, sobre el papel, puede no resultar muy prometedora pero que trasladada a la escucha posee un innegable magnetismo. Las deudas musicales hacia los 90, al fin y al cabo era dorada de este estilo de música, son claras y, sin embargo, The Twits no se siente como el ejercicio de nostalgia o revivalism al que estamos acostumbrados por parte de otros artistas en ningún momento. Seguramente los orígenes del grupo, imbuidos en el lo-fi y la estética inclasificable de Dean Blunt y su sello World Music tengan bastante que ver. Aunque su sonido ahora sea mucho más claro que en su debut Quarrel (World Music, 2020), el carácter irreal y depresivo que identifica a bar italia se mantiene.

Por Miguel Lomana.

Pinkpantheress Heaven Knows

PINKPANTHERESS – Heaven Knows (Warner Records, 2023)

La fòrmula de l’èxit

Des dels seus inicis, PinkPantheress s’ha mantingut fidel a la fórmula amb la que es va fer viral a TikTok en nombroses ocasions l’any 2021. Amb cançons curtes però intenses, que naveguen entre el pop, el R&B i el drum & bass, en les que s’exploren diferents tipus de relacions a través d’una veu angelical, la londinenca ha aconseguit atraure a molts i diferenciar-se d’altres artistes pop del moment. L’expectació generada entorn aquest àlbum debut era palpable. Amb Heaven Knows, l’artista demostra que no és cap fenomen efímer d’Internet, i que ha arribat per quedar-se. A Nice to meet you trobem un amor que encara que es torna una mica obsessiu, sembla ser el més correspost i el menys complicat. Les veus harmonioses de PinkPantheress i Kelela es fusionen a Bury Me, una cançó de trap suau que descriu, un cop més, una situació complicada en la que hi ha una manca d’amor per part de l’altra persona, però ella no pot evitar estimar-li. El disc tanca amb el megahit Boy’s a Liar Pt. 2 amb Ice Spice, convertida en una de les cançons més destacades de l’any. Personalment, els highlights de l’àlbum els trobo a les dolces Capable of love i True romance, en la que descriu una relació parasocial de fan a artista. Potser PinkPantheress no ha arriscat gaire en aquest projecte, però el que està clar és que sap com exprimir al màxim la fórmula que l’ha elevat fins a la posició privilegiada en la que està actualment, sense caure en la monotonia i que, al menys per ara, no sigui gens avorrit escoltar-la.

Per Aïna López Garcia.

Marco Mezquida - 'Tornado'

MARCO MEZQUIDA – Tornado (Autoeditado, 2023)

Un torbellino de hermosura

Ya podemos decir, sin temor a equivocarnos, que el eminente pianista menorquín Marco Mezquida ha forjado, junto a Masa Kamaguchi (contrabajo) y Ramón Prats (batería) el mejor disco nacional del año y no nos referimos al jazz exclusivamente. Tornado (Marco Mezquida, 2023) es una obra superlativa destinada a ser considerada un clásico, desde ya, y dónde habita una música tan excitante como bella, tan elegante como alternativa. En este fenómeno de la naturaleza sonora se reúnen doce piezas: diez compuestas por Mezquida, una por Prats (Taifü) y Bon ball tenim, colaboración de ambos intérpretes.
Mezquida comenta que su obra es una tormenta estética, un viaje removedor; mejor no se puede describir.
La breve intensidad de Opening + Popular Noise provoca cierto sobresalto, pero pronto aparecen distintas sensibilidades: el swing-surrealista (Fellini), las pasiones intensas (Self Portrait), un viaje a la Semana Santa procesionaria (Pasión) o un delicado paseo sobre nubes orientales (Otosan). Al escuchar Adios abuela, se nos ocurre una idea: le podría poner letra para que la cantase Mayte Martín; sería un manjar de Dioses.
Tornado es un soplo de aire bendecido, iluminado por un creador que ha llegado para hacernos la vida más feliz.

Por Barracuda.

André 3000 New Blue Sun

ANDRÉ 3000 – New Blue Sun (Epic Records, 2023)

Llibertat per a l’experimentació musical

New Blue Sun és el debut en solitari d’André 3000 del grup de rap d’Atlanta OutKast i ha estat tota una sorpresa que sens dubte ningú esperava. En el seu primer àlbum en gairebé dues dècades, el raper ressorgeix fent un gir de 180 graus amb una col·lecció de 8 cançons instrumentals impregnades de sons new-age. El primer tema, que té una durada de més de 12 minuts, serveix com a una disculpa al pur estil sorry not sorry: I Swear, I Really Wanted to Make a ‘Rap’ Album but This Is Literally the Way the Wind Blew Me This Time. Si, totes les cançons tenen els títols així de llargs. Des de la influència afrobeat de That Night In Hawaii When I Turned Into A Panther And Started Making These Low Register Purring Tones That I Couldn’t Control… Sh¥t Was Wild fins als sons ràpids de Ghandi, Dalai Lama, Your Lord & Savior J.C. / Bundy, Jeffrey Dahmer and John Wayne Gacy, André 3000 ens dibuixa diferents paisatges sonors en els que es desenvolupen ritmes, textures, elements i melodies improvisades. Prepara’t per posar-te a meditar, perquè New Blue Sun és tot un món sonor de 87 minuts on t’encantarà perdre’t.

Per Aïna López Garcia.

Mon Laferte Autopoiética

MON LAFERTE – Autopoiética (Universal Music México, 2023)

La reinvención chilena

Mon Laferte es una de las artistas chilenas más representativas de su  país, con numerosos éxitos como Mi buen amor o Si tú me quisieras, pero este nuevo álbum nos muestra una nueva Mon Laferte, distinta a la que acostumbramos a ver. Autopoiética es un álbum compuesto por catorce canciones mucho más reflexivas que cualquier otro trabajo, y sobre todo, con nuevos sonidos y géneros dentro de él. La cumbia, el techno o el reggaetón son algunos de los nuevos géneros que ha tocado la artista de Viña del Mar, demostrando que es una artista completa y que logra adaptarse a cualquier terreno. Un disco muy logrado, en la que vemos a una Mon Laferte muy valiente, con canciones como Autopoiética, un tema en el que el techno se hace notar, o Casta Diva, una pieza de la ópera Norma de Vincenzo Bellini. Ella misma ha declarado: “Mi idea era mezclar todos los mundos que amo”, destacando que en este álbum ha incluido todos los géneros que ella escucha, innovando por completo. En general, un trabajo en el que cada canción es un mundo diferente, y que a pesar de ser distintas, todas mantienen esa esencia de Mon Laferte.

Por Mario Iglesias.

Andrea Mir Alas y Garras

ANDREA MIR – Alas y Garras (Fever, 2023)

Recuperar-se a una mateixa

L’artista de Rubí Andrea Mir va publicar a principis de mes el seu segon àlbum de llarga duració, Alas y garras. Ella el defineix com a pop electrònic, fosc i una mica experimental. Tot i això, costa encabir aquest projecte en un gènere concret. Tal com es pot veure en el títol, l’àlbum recull una sèrie de cançons que representen un procés de reconciliació entre dos extrems oposats. En peces com Yo controlo o Ansia, podem veure representades emocions com el sentiment de pressió, la decepció i l’autoexigència. A mesura que l’àlbum va avançant s’exposa una clara evolució per autogestionar aquestes emocions, que ens transporta a l’experiència més personal de l’Andrea.

Por María Rodríguez.

Samantha Hudson - 'Aove Black Label'

SAMANTHA HUDSON – Aove Black Label (Subterfuge Records, 2023)

Una explosión de energía y reivindicación.

Iniciando su carrera con la controvertida canción Soy Maricón denunciando abusos hacia el colectivo LGTB por parte de la iglesia, Samantha ha evolucionado hacia un ícono de la cultura ravera. La influencia de la electrónica de los 90 se manifiesta en este álbum como una reinvención fresca y actualizada. La ternura de Pensando en ti o la melancolía dosmilera de Peluchito son claros ejemplos de esta adaptación musical. Aprovechando el resurgimiento del parkineo y la escena del polígono, la artista ha añadido sonidos electrizantes y bajos contundentes que se imponen a la escena actual. Con un repertorio ravero y una estética electrónica que define la nueva era de Samantha Hudson, el álbum es un cúmulo de innovación y atrevimiento.

Por Maria Rodríguez.

Emilia .mp3

EMILIA – .mp3 (Sony Music, 2023)

La nueva dueña de Argentina

Son muchas las artistas que han aparecido los últimos años en Argentina, como Nicki Nicole o María Becerra, y con Emilia, se completa esta trilogía. Su nuevo álbum deja bien claro que es una de las artistas que viene para quedarse, con canciones pegadizas que ya conocíamos como No Se Ve o GTA. Además, estas canciones bailables se complementan con otras más emotivas como Guerrero o A 1000 Km que aportan ese punto de tristeza que nunca puede faltar en un disco. La colaboración con Ludmilla ya la conocíamos, pero lo que nadie esperaba era un junte con otra de las mayores artistas del país, Tini, con quién canta en La Original. Por otra parte, existe una última canción en conjunto con Nathy Peluso, que aún no se ha estrenado y de la que solo conocemos el título, Jet Set. En general, un gran álbum que posiciona a Emilia como una de las artistas del momento en la escena urbana mundial.

Por Mario Iglesias.

YUNG BEEF – #A.D.R.O.M.I.C.F.M.S. 4 1/2 (La Vendición Records, 2023)

El Yung Beef de 2021

Sin ningún tipo de promoción previa, el granadino anunció dos horas antes con un post de Instagram, la publicación de este disco. Formado por 24 canciones, llegó a las plataformas poco más tarde de la medianoche del pasado 2 de noviembre. El título del álbum, acrónimo de All Diz Ratchets On Me I Can’t Feel My Soul, ya nos daba una pista de por donde iban a ir los tiros. Vuelve a sus raíces más trapper y repite la estética de los anteriores ADROMICFMS que ya ha publicado. Y es que si por algo es conocido Yung Beef es por su capacidad de usar referencias para crear barras increíbles. Al principio de algunas canciones, como 100k EN EL CUELLO, se oye un tren. Este hace referencia al underground de Londres, el cuál tiene 24 paradas, desde Croydon donde el rapero fregaba platos hasta Polayo donde hacía trapicheos. Yung Beef nos presenta un estilo que nos recuerda al de Gangster Original del 2021, aunque tiene influencias del rap noventero americano. Es un disco lleno de locura, de la buena, bien llevada y bien plasmada. Lo peor de este álbum es que se acaba.

Por Maria Rodríguez.

Ysy A El after del after

YSY A – El After del After (YSY A, 2023)

Un nuevo Ysy

En la industria argentina todos conocen a Duki, Tiago, María Becerra o Nicki Nicole, pero pocos saben que quién inició el movimiento urbano en el país fue Ysy A. El rapero antes conocido como Alejo saca a la luz su 5º álbum de estudio, El After del After, con nuevos estilos como el techno. Un disco de 11 temas en los que podemos encontrar grandes colaboraciones como Lugares que llego con Quevedo o No da más con Duki. Probablemente, el gran resumen conceptual de El After del After es Ganas, un tema clásico de techno en el que Ysy decide sacarle todo el jugo a un tema fiestero totalmente, lo que podríamos llamar como el vivir el momento sin importar lo que pueda pasar mañana. En concreto, un álbum que tiene un mix de música electrónica y techno que te hace navegar por lo antiguo del artista y las novedades que trae, dejando claro que su esencia nunca se irá, aunque pasen los años y cambie el género en el que componga. Ysy A siempre será Ysy A.

Por Mario Iglesias.

Els Catarres Invencibles

ELS CATARRES  – Invencibles (Halley Records, 2023)

Un Karaoke català esperat

Tot fan de la música catalana, i dels Catarres, necessitava un disc com aquest. Invencibles, no només és un disc amb una gran varietat de col·laboracions, sinó que també ens convida a cantar totes i cada una de les cançons. Es podria considerar un disc karaoke. Els Catarres han recopilat les cançons més mítiques que tenen i les ha tornat a gravar amb col·laboracions de varis artistes del territori. El que més destaca del disc és que el trio d’Aiguafreda no ha dubtat en adaptar-se a l’estil musical de les col·laboracions que han ajudat a treure aquest disc endavant. Tenim des d’un trap contat en català amb la cançó, segurament, més escoltada del grup, Jenifer, acompanyada dels Figa Flawas, fins una cançó més coral com és Diamants en col·laboració amb l’Escolania de Montserrat. A més també trobem una cançó en directe (Fins que arribi l’alba), l’últim senzill (COR), l’únic tema sense col·laboració, i d’altres que toquen un pèl l’electrònica, com En Peu de Guerra o Rock & Roll. És un disc de profit, que de segur que cantes totes les lletres i que et transportarà a aquella magnífica era dels Catarres, barrejada amb noves veus i sons.

Per Sofia Megías.

TOU Creixin els arbres

TOU – Creixin Els Arbres (El Genio Equivocado, 2023)

De la ciutat a la natura

Creixin els arbres és el seu nou àlbum de TOU, el projecte musical liderat per Albert Segura, una obra que marca un gir total des del seu debut de pop electrònic delicat titulat BCN. En aquesta nova etapa, l’artista ha decidit trencar amb tot i ens ofereix una experiència sonora que sorprèn amb psicodèlia i distorsions, retrobant-se amb les guitarres i cercant sons més foscos. Destaca El nen techno de Montjüic , on es fusionen ritmes tribals i sintetitzadors que ens remeten als 90. A Cançó d’amor ignorada, s’explora la idealització de l’amor, mentre que a Diferent de la resta del món se’ns parla sobre un personatge que fa coses excèntriques. Creixin els arbres és un testimoni de la valentia i maduresa artística de TOU en l’exploració de nous territoris sonors i temàtics.

Per Aïna López Garcia.

Milo J 111

MILO J – 111 (Dale Play Records, 2023)

El futuro de Argentina

Una de las grandes promesas de este año ha sido Milo J, con grandes éxitos como Rara Vez o Rincón, e incluso, llegando a tener su propia sesión con Bizarrap. Obviamente, lo que le faltaba a Milo era un disco, y no ha tardado en llegar con 111. Un álbum en el que participan algunas de las grandes promesas del país como Yami Safdie, grandes referentes argentinas, como Nicki Nicole, o nuevos referentes mundiales como Peso Pluma. Un trabajo basado en música triste, como ha hecho siempre, en el que va narrando diferentes historias de amor como ocurre en Tu manta o en Sincera Te. Obviamente, no podían decepcionar sus colaboraciones, y en este caso, Te fui a seguir, con Yahritza Y Su Esencia, es la grata sorpresa del álbum. Sin duda, 111 es un álbum que te llega al corazón y te transporta a un momento triste que hayas tenido, para ponerte en situación con cada canción. Estamos ante una de las mayores promesas de la música urbana a nivel mundial, Milo J tienes el cielo a tus pies.

Por Mario Iglesias. 

Autores de este artículo

Els nostres 20 Tiny Desk preferits del 2023

Els Tiny Desk Concerts són una sèrie de concerts organitzats per NPR Music a les seves oficines de ràdio, a Washington D.C. En una època en la que regnen les sobreproduccions i els espectacles a gran escala, Tiny Desk ens permet veure als artistes d’una manera més honesta, íntima i sense artificis.

La idea va néixer el 2008, quan Stephen Thompson, un dels productors de NPR Music, i el locutor Bob Boilen van sortir decebuts i enfadats d’un concert de la cantant de folk Laura Gibson, ja que no van poder escoltar les cançons a causa del soroll del públic. Thompson va bromejar amb la idea que Gibson hauria de tocar només a la taula de treball de Boilen. Però això no es va quedar en res, perquè un mes després, la cantant va actuar al reduït espai que ocupava el presentador en el seu dia a dia, es va gravar en vídeo i es va penjar a YouTube. 

Gràcies a Bob Boilen i la seva broma que es va tornar en una realitat, a dia d’avui tenim moltes actuacions increïbles per gaudir, tant d’artistes de renom en la indústria com d’emergents a punt de fer el salt. Cada any, cadascun d’aquests artistes ens sorprèn amb noves maneres de donar vida i representar els seus projectes musicals, i aquest 2023 no ha estat una excepció. Per això, avui us deixem amb les nostres sessions preferides d’aquest any, sense cap ordre particular. No ens enrotllem més, comencem!

1 – The Smile

 

El primer Tiny Desk que es va publicar aquest any i el primer amb el que volem començar aquesta llista dels nostres preferits. Poc podem dir de la mestria d’aquesta banda. Una sessió suau, lleugera i pura que capta realment l’essència de la simplicitat i vulnerabilitat dels Tiny Desk.

2 – Fred again..

 

Els Tiny Desk també són una oportunitat per experimentar i sortir de la teva zona de confort. En aquest cas tenim a un dels majors reptes per a un artista com Fred again.., acostumat a oferir DJ sets dirigits a un públic massiu. Podrà aconseguir crear una atmosfera íntima i única? Desprès de veure aquest Tiny Desk, la resposta és clara. Es tracta d’un set emotiu i preciós amb el que probablement t’hauràs d’aguantar alguna llagrimeta. Una demostració increïble de la creativitat que posseeix un artista que no es pot comparar amb ningú altre.

3 – MUNA

 

A la llista no poden faltar talents femenins, i un dels grups amb més protagonisme ha estat MUNA. El grup d’indiepop sorprèn per com sona la música en aquest format. Amb les veus angelicals seguides d’instruments de corda i percussió de fons, et posen la pell de gallina des del primer moment.

4 – Cuco

 

Cuco s’adapta a qualsevol gènere que li agradi, i per això es llueix tant en aquesta sessió de Tiny Desk. Transmet una vibra de relaxació amb instruments com ara una guitarra elèctrica o un teclat. Això parla molt bé de l’evolució de l’artista aquests darrers anys.

5 – PJ Harvey

 

Un dels Tiny Desk més recents, i un dels millors de l’any. Estem parlant de la gran PJ Harvey, una de les artistes femenines amb més talent de la seva generació. Una actuació acústica totalment poètica, onírica i experimental.

6 – Post Malone

 

Cada cop hi ha més noms grans a Tiny Desk, i un d’ells aquest any és Post Malone. El raper sorprèn cantant versions molt sentimentals de Sunflower o Circles, acompanyat d’una banda de corda. Posty mostra la seva evolució com a artista i un directe en què es deixa l’ànima a cada cançó.

7 – Cypress Hill

 

I si parlem de rap, a la llista no podia faltar un dels grups més icònics del gènere, Cypress Hill. Amb instruments de vent i una taula de barreges, B-Real i Sen Dog van versionar alguns dels seus èxits com Hand On The Pump o How I Could Just Kill a Man, aportant-los un toc diferent. Res a aclarir, si t’agrada el rap, aquesta és la teva sessió.

8 – Caroline Polachek

 

L’any no podia acabar sense un Tiny Desk de Caroline Polachek. Si escoltes els discos recents de l’artista, potser pots arribar a pensar que la seva veu està modificada amb autotune, però t’equivoques. L’abast i control vocal que té Polachek és tot ella mateixa sense cap addició. Aquesta dona és pura màgia.

9 – Bono and The Edge

 

Una sessió completament inesperada, però una de les que demostra la importància que tenen actualment els Tiny Desk Concerts. Bono i The Edge d’U2 ofereixen una presentació en viu diferent de les que fan en concerts. Tocant algun dels seus clàssics com Beautiful Day o Walk On ens avisen que tenen corda per a estona, i que a Tiny Desk us pots esperar qualsevol tipus d’artista.

10 – Villano Antillano

 

Una artista capaç d’anteposar-se a totes les crítiques i mostra un directe diferent del dels seus concerts. Villano Antillano canta de manera natural amb un conjunt d’instruments de fons i un cor que representa els valors de la porto-riquenya. Quatre temes que fan homenatge a la llibertat sexual i amor.

11 – Little Moon

 

No és cap coincidència que aquest hagi guanyat el premi a millor Tiny Desk de l’any amb la cançó wonder eye, que va sorprendre per unanimitat als jutges del concurs: Sharon Van Etten, Baby Rose, Sudan Archives i Albina Cabrera. La veu de Little Moon és d’un altre món.

12 – Kenny Beats

 

Un dels Tiny Desk que més bones vibres et transmet. El productor i DJ Kenny Beats s’encarrega especialment de que tots els artistes convidats tinguin l’oportunitat de brillar, i cadascú sembla estar posant tot el seu cor en cada nota. Menció especial a la meravellosa Remi Wolf i Nami, un geni musical desconegut per molts i poc valorat, però que en aquest Tiny Desk per fi ha aconseguit el reconeixement que mereix. Ets un gran, Kenny.

13 – RAYE

 

Un dels majors descobriments d’aquest any mereixia tindre el seu propi Tiny Desk. RAYE és una artista que ha lluitat molt per arribar fins on és ara. Hi ha moments d’aquest conscert on si tanques els ulls, pots arribar a sentir l’Amy Winehouse. Pocs artistes actuals aconsegueixen emanar aquesta essència del jazz.

14 – Lewis Capaldi

 

Una sessió que, veritablement, et pot commoure i arribar a treure alguna llàgrima. Lewis Capaldi és un d’aquells experts a arribar al cor, però en aquesta presentació el porta a l’extrem, en companyia d’alguns músics, la guitarra i la màgica veu. Si vols plorar com si no hi hagués un demà, aquesta és la teva sessió.

15 – Dodie

 

Dodie és una de les joies amagades que pot passar desapercebuda, però que val la pena parar-hi atenció, i començar per aquest Tiny Desk és una bona idea. Les lletres, l’orquestració, el talent i la passió de tota la banda t’atrauran immediatament.

16 – Arlo Parks

 

Arlo Parks és una altra de les artistes que ha tret àlbum aquest any i ho ha anat a celebrar a les oficines de NPR Music. Ja sigui parlant o cantant, la cantant i compositora britànica et transmet una tranquil·litat i pau difícil d’explicar. Un dels moments destacats és quan es posa a llegir un poema de ‘The Magic Border’, el seu propi llibre cvde poesia que ha publicat també aquest mateix any.

17 – Sam Smith

 

La veu del britànic és una de les més característiques de l’escena musical actual, i la mostra en tota la seva esplendor en aquest concert. Amb un piano i un cor al darrere, Sam Smith ens regala les melodies d’alguns dels seus grans èxits com Stay With Me o How Do You Sleep. El cor és la viva imatge de la felicitat que desprenem tots en veure Sam, picant de mans en l’última cançó de la sessió al ritme de la icònica Unholy

18 – Karol G

 

Una de les artistes més importants del gènere urbà arriba per mostrar el seu talent i veu a Tiny Desk Concerts. Karol G mostra noves versions d’èxits com Carolina o Pero Tu en ritmes de R&B i fins i tot de regional mexicà. Si teniu dubtes sobre si us agrada aquesta artista, aquesta sessió us els dissiparà del tot.

19 – Hermanos Gutiérrez

 

Aquest duet equatorià-suís és una manera de relaxar-nos i no pensar en res més. Amb cançons com El Bueno i El Malo o Tres Hermanos, i el so de les seves guitarres, són capaços de fer-te desconnectar per un moment i centrar-te només en el que estàs escoltant. En concret, una joia, tant per escoltar de fons com per centrar l’atenció al vídeo.

20 – Sampha

 

Moment de fer un petit spoiler i dir que el disc va publicar Sampha el mes passat es troba dins de la nostra llista de millors discos de l’any. Per tant, és tot un plaer veure que avui mateix ha sortit aquest magnífic Tiny Desk. En aquesta sessió recent sortida del forn, l’artista ens omple de soul, tendresa i emocions. Sampha per fi està rebent el reconeixement que es mereix.

Autores de este artículo

Relats Musicals: 10 anys del debut triomfal de Lorde amb Pure Heroine

LORDE RELATS MUSICALS

En el novè episodi de Relats Musicals, parlem de Pure Heroine, l’àlbum debut de la neozelandesa Lorde, que compleix 10 anys i va revolucionar la manera com es composa i es treballa la música pop en l’actualitat.

El disc està format per 10 cançons, amb una durada de 37 minuts aproximadament. L’àlbum tracta temes relacionats amb la joventut, però també és crític, i carrega contra elements com els excessos econòmics de la gent amb diners o la pressió estètica. Sonorament, s’emmarca com a ‘dream pop’, però introdueix components que són tendència dins del so pop, com són el minimalisme i la introducció de baixos greus per donar solemnitat a les cançons.

Durant aquesta segona temporada, descobreix les històries que s’amaguen darrere de les obres musicals que han marcat a diverses generacions i han canviat la nostra manera d’entendre la música.

L’objectiu de cada episodi serà endinsar-se en cadascuna de les obres seleccionades, amb l’ajuda dels companys i companyes de la redacció de Qualsevol Nit i de la presència de convidats i convidades, per a aconseguir dimensionar la seva influència, tornar-les a gaudir, entendre què van significar en el seu moment i comprovar fins a quin punt continuen sent vigents en la música actual.

Relats Musicals és el podcast de Qualsevol Nit, revista musical independent de Barcelona amb més de deus anys de trajectòria. El projecte arranca el 2021 i ara es reformula amb la intenció d’oferir als oients les millors històries relacionades amb la nostra gran passió, la música.

Autores de este artículo

Muyaio: Invocando a Kurt Cobain

Autoperfil Muyaio

La primera vez que recuerdo haber escuchado el término Inteligencia Artificial fue cuando revisaba los nombres de las asignaturas al matricularme en Ingeniería Informática. Wow, me pareció fascinante, pero como tantas veces, las cosas no son como uno se las imagina, la asignatura resultó ser un bodrio total, aunque ya casi ni me acuerdo, solo sé que la aprobé por los pelos y me quitó todo el interés posible por la materia (quien me iba a decir entonces que acabaría siendo a lo que me dedico).

Corría el año 2000, la sociedad digital acababa de sobrevivir al apocalipsis del efecto 2000 y el nuevo milenio comenzaba con la resaca del positivismo de los 90. Comenzábamos perdidos en el siglo, como Manu Chao nos advertía. Ese caldo de cultivo, esa adolescencia en los 90, ese primer internet, ese tecno-optimismo, son parte importante de ‘Pop Picón’, mi segundo álbum como Muyaio.

Desde Quiero Ser Como Manu Chao hasta Chica Analógica, pasando por El Algoritmo, las reflexiones sobre cómo vivimos, cómo vivíamos y como queremos vivir se suceden a lo largo del álbum. Pero es sobre todo en Amigo de Tom donde se sintetiza todo este sentimiento. Amigo de Tom es una rareza dentro del álbum, una canción que cuando llega piensas que el álbum ya se acabó y Spotify empezó a reproducir a otro artista. Una canción que probablemente quede sepultada en un mundo dominado por los singles y las playlists, y sea solo para aquellos que aún disfrutan escuchando un disco entero.

Por eso quiero hablar de Amigo de Tom, musicalmente dista bastante del resto de temas, por su producción más punk, las guitarras distorsionadas, la batería tocada y no a base de simples, y la casi total ausencia de sintetizadores, pero es que se dio así.

En un principio me la imaginaba en plan Depresión Sonora solo con caja de ritmos y sintes, y acabó siendo un revival del punk canario de finales de los 90, pero quizás es lo que tenía que ser. Lo que sí está muy alineado con el resto del disco es la letra, que es básicamente una enumeración de elementos y situaciones tecnológicas de aquella época, comenzando por el propio título de la canción, mentando a Tom, ese amigo que todos tuvimos en MySpace, ¿qué habrá sido de él?, hasta finalmente acabar invocando a Kurt Cobain, como si tuviera que aparecérsenos para poder volver a aquellos días en los que los algoritmos y la hiperconexión no dominaban nuestras vidas.

Autoperfil Muyaio
Muyaio | © Chiara Dall’Olio & Andrea Costa
Autoperfil Muyaio
Muyaio | © Chiara Dall’Olio & Andrea Costa

Autores de este artículo

QN mixtape: La teva playlist de novetats musicals

Peggy Gou, Lenny Kravitz MIXTAPE

Els nascuts després dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, potser no estaran familiaritzats amb les mixtape. Traduït com a ‘mescla de cançons’, era un cassette amb el qual li deies a algú especial quant t’importava a través d’una cuidada selecció de temes. A Qualsevol Nit hem volgut fer el mateix per a tu: cada setmana et portem la millor selecció de cançons noves perquè puguis anar renovant la teva biblioteca de favorits a Spotify amb música que realment et faci vibrar.

A la nova mixtape d’aquesta setmana us proposem cançons de diferentes estils. Aquí en teniu uns exemples:

Xinu Xanu – Stay Homas

Stay Homas després de llançar La Platja perquè la ballem tot l’estiu, publica xinu xanu. Aquest cop ens recorden que l’estiu s’ha acabat i ens posa mode nostàlgic. La cançó compta amb els ritmes que tant caracteritzen al grup català amb corda i percussió.

I Care – Fabiana Palladino ft. Jai Paul

L’artista anglesa Fabiana Palladino coneguda per fer R&B presenta el senzill I Care. Aquest, destaca per la seva percussió i compta amb la col·laboració del seu company de discogràfica Jai Paul. Ple d’harmonies, percussió i cors, és una cançó que t’arriba a l’ànima i et crea una emoció.

I Believe In Love Again – Peggy Gou ft. Lenny Kravitz

Peggy Gou ens va portar la cançó de l’estiu amb (It Goes Like) Nanana i ara ens presenta I Belive In Love Again. Una cançó electrònica que no defrauda i que suma amb la col·laboració de Lenny Kravitz. Les veus dels artistes encaixen molt bé amb la peça musical i creen una atmosfera única.

Met A Boy – Rivers & Suns

Met A Boy és el tercer senzill del proper àlbum de la banda californiana del folk-rock Rivers & Suns. Una cançó amb força, intensa i melancòlica carregada de riffs de guitarra addictius que ens transporta als anys 60’ i 70’, amb influències com Fleetwood Mac o The Beatles.

easy breezy  – Yaeji

Yaeji ha compartit un nou senzill que no s’allunya del que ja vam poder escoltar en el seu darrer àlbum publicat el passat mes d’abril, With a Hammer. A easy breezy, tornem a veure a una Yaeji sincera i directa, prenent elements musicals de diverses parts del món per fer una melodia única. Com diu ella mateixa: “easy breezy és un fil conductor, un homenatge, una rememoració de records i una empenta encoratjadora perquè propiciem el canvi amb valentia i rialles.

Platero – Israel Fernández

L’artista flamenc Israel Fernández llança Platero, una cançó de desamor sensible i sincera. El cantant la interpreta amb molt sentiment. Destaca un so de vent que és acompanyat per una guitarra i percussió. Actualment, l’intèrpret està de gira internacional.

REINA – Adelyne

Una cançó perfecta per ballar i reivindicar la teva bellesa com a dona. Una oda a la festa i a la cel·lebració que Adelyne ens presenta juntament amb está bien no estar bien. La banda formada per dones, es caracteritza pels seus sons de rock, pop i balades. No només tenen l’objectiu de ser un moviment musical, sinó de ser un moviment social.

BARCELONETA – Martigo

Martigo, d’estil urbà, ens presenta XARNEGO, el seu últim disc que compta amb BARCELONETA, una cançó on s’idealitza Barcelona i la Barceloneta. De ritme i lletra enganxosa, és una cançó fàcil de recordar amb la que estaràs taral·lejant una bona estona.

Look Ma, No Brains! – Green Day

Green Day torna a avançar-nos el seu proper disc Saviors que es publicarà el 19 de gener de 2024 amb Look Ma, No Brains!, senzill que segueix a The American Dream Is Killing Me. Les dues cançons compten amb l’essència que tant caracteritza a la banda estatunidenca i ens transporta als pentinats emos.

Can’t Catch Me Now – Olivia Rodrigo

Divendres que ve s’estrena Los Juegos Del Hambre: Balada de Pájaros Cantores y Serpientes. La preqüela de la saga ha apostat per Olivia Rodrigo per a la banda sonora del film. La veu de Rodrigo empasta molt bé amb la corda i ens recorda als seus inicis i a la seva part sensible que vam poder descobrir amb traitor, All I Want i The Rose Song.

Autora de este artículo

Relats Musicals: Reviu el punk revolucionari de Green Day amb Dookie

'Relats Musicals' T2 -C8 / 'Dookie' de Green Day

En el vuitè episodi de Relats Musicals, parlem de Dookie, el tercer álbum de la banda californiana Green Day. ‘Dookie’ va marcar, no només el futur de la banda, sinó també tota una generació de joves entre la dècada dels 90 i principis dels 2000.

Format per 15 cançons, trobem un molt bon retrat generacional dels joves dels 90, amb cançons sense manies ni complexos sobre les experiències pròpies de la banda. Sexe, drogues i festa, però també ansietat i inseguretat.

Durant aquesta segona temporada, descobreix les històries que s’amaguen darrere de les obres musicals que han marcat a diverses generacions i han canviat la nostra manera d’entendre la música.

L’objectiu de cada episodi serà endinsar-se en cadascuna de les obres seleccionades, amb l’ajuda dels companys i companyes de la redacció de Qualsevol Nit i de la presència de convidats i convidades, per a aconseguir dimensionar la seva influència, tornar-les a gaudir, entendre què van significar en el seu moment i comprovar fins a quin punt continuen sent vigents en la música actual.

Relats Musicals és el podcast de Qualsevol Nit, revista musical independent de Barcelona amb més de deus anys de trajectòria. El projecte arranca el 2021 i ara es reformula amb la intenció d’oferir als oients les millors històries relacionades amb la nostra gran passió, la música.

Autores de este artículo

Los mejores videoclips del momento

BATICANO - BAD BUNNY

Hay veces en las que YouTube se empeña en recomendarte vídeos que no te interesan, y las novedades musicales de las que te podrías enamorar pasan desapercibidas a causa de un algoritmo que no se ubica. Empatizamos con esto y sabemos que no siempre es tarea fácil dar con los videoclips del momento. Hemos hecho el trabajo por ti, así que ya no tienes excusa para no actualizarte.

¡Dale al play y disfruta de los mejores videoclips del momento!

1 – Arcángel, Peso Pluma – LA CHAMBA

Otro día queriendo ser un cowboy

Ahora queremos encontrar una chamba con Arcángel y Peso Pluma (pero sin tantos gángsters).

2 – Sabrina Carpenter – Feather

Tampons should be free

Adoramos esta mezcla de Mean Girls y Jennifer’s Body, el acting y los outfits. Ah, y ahora queremos un móvil con tapa para parecer más dramáticas.

3 – Bad Bunny – BATICANO

En la línea de Halloween

Bad Bunny caracterizado como Nosferatu en una auténtica experiencia visual.

4 – Miriam Rodríguez – Línea Roja

Por Miriam la cruzamos

Coreografia, cuero, lluvia y hasta el pelo de Miriam va a conjunto.

5 – Dax – To Be A Man [REMIX] (ft. Darius Rucker)

Presión social

Una historia sincera sobre la masculinidad frágil.

6 – Manuel Turizo – ojos. labios. cara

Un aplauso a todo el equipo

Me quiero quedar con todo el atrezzo y el vestuario.

7 – Joaquina – quise quererte

Calentadores y lazos

Esperamos que nuestras amigas de la clase de ballet no sean tan crueles.

8 – Lasso – Feliz por ti

Pensabas que lo habías superado
 

Prepara las palomitas y los pañuelos para esta masterpiece audiovisual. *Añadir cámara analógica al carrito*

9 – Jungle – Every Night

Expresión corporal

¿Qué hay que hacer para que nos inviten?

10 – Lola Indigo, Pepe y Vizio – DE PLASTILINA

Raíces y palmas

¿Hay algo más granadino que la cerámica local, los rosarios y los caballos?

11 – Mushkaa – Entre el fum

Balada en la montaña

Segundo 0:46, ¿cómo ha llegado hasta allí sin mojarse?

12 – Loreen – Is It Love

Romance en el desierto

La escena final no es de este mundo.

13 – WILLOW – alone

Sencillo y efectivo

Ahora tengo ganas de darle un abrazo.

14 – Megan Thee Stallion – Cobra

¿In her Reputation era?

Como me encuentre una serpiente, chillo.

15 – Jade LeMac – You’re Not A God

Obra de arte audiovisual

Qué follón para desliar los cables.

16 – MGMT – Mother Nature

No sé bien que acabo de ver

¿Eso era un perro en monopatín?

17 – Saiko – Bandidona

Fast and Furious Tokyo Drift vibes

En cualquier momento llega Vin Diesel y nos dice que somos familia.

18 – Tokischa – CANDY

Rave en el Ouigo

Esta Bratz sabe lo que hace.

Autor de este artículo

Los mejores discos de octubre

Ya llega final de mes y, con él, una larga lista de álbumes publicados durante los últimos días. En Qualsevol Nit sabemos que es prácticamente imposible estar al día de todos los discos que salen, a excepción de los de tus artistas favoritos. Aunque siendo sinceros, no nos engañemos; a veces, ni eso. Pero no os preocupéis, nosotros nos hemos encargado de hacer el trabajo por vosotros. Aquí podéis encontrar una amplia lista de artistas internacionales, nacionales y locales, a la par que emergentes. ¡Y de todos los colores y estilos!

Es probable que no los escuchéis todos. No hace falta tampoco. Podéis pinchar en el preview de Spotify para ver un poco de qué va el rollo, leer su reseña y descubrir cosas nuevas. ¿Quién sabe? Quizá así a lo tonto descubrís vuestro nuevo grupo favorito o, simplemente, un sonido que os encanta y que no habríais imaginado jamás. No nos enrollamos más: ¡Dale al play y disfruta de las novedades musicales del momento!

Pd: Y si todavía tenéis ganas de más, podéis daros un paseo por las listas de novedades de los meses anteriores.

The Rolling Stones - Hackney Diamonds

THE ROLLING STONES – Hackney Diamonds (Geffen Records, 2023)

El regreso más esperado

Miles de grupos musicales han triunfado, pero nadie como estos referentes. Sin duda, los Rolling Stones son a la música lo que Pelé al futbol o Michael Jordan al baloncesto, y con este disco nos demuestran que no están para nada lejos de lo que conocíamos de ellos. Obviamente no podemos compararlo con Let It Bleed, pero Hackney Diamonds es un disco que trae la misma esencia que tenían los Rollings en su mejor momento. Con Angry abriendo el disco como siempre, con las guitarras míticas de Keith Richards y Ronnie Wood, pero sobre todo, la voz icónica de Mick Jagger. Bite My Head Off es una de las mayores sorpresas del álbum, y es que la entrada de otra leyenda de la música como Paul McCartney hace que esta canción recuerde más aún a los antiguos Stones. Otras colaboraciones espectaculares del disco son Sweet Sounds of Heaven, con la gran Lady Gaga y el mítico Stevie Wonder, en la que todos se lucen durante más de 7 minutos de canción que se pasan muy rápido. Obviamente, no podíamos dejar fuera a Elton John, que participa dos veces en el álbum con Get Close y Live By The Sword. Un disco nuevo, con estrellas actuales y leyendas de la música, protagonizado por uno de los grupos más legendarios de la historia, y su estilo de siempre, son todos los ingredientes que componen Hackney Diamonds. Sin duda, uno de los aspirantes a álbum del año.

Per Mario Iglesias.

Black Pumas - 'Chronicles of a Diamond'

BLACK PUMAS – Chronicles of a Diamond (ATO Records, 2023)

Entre l’emoció nua i el Rock and Roll

Chronicles of a Diamond és una fotografia en la qual s’integren el gòspel, el rock, el blues, el funk i el soul. Es podria dir que els Black Pumas, al llarg de l’àlbum, s’inspiren en la lírica que l’imaginari col·lectiu relaciona amb el soul dels anys seixanta. Ice Cream (Pay Phone) i Mrs. Postman en són exemples. A mesura que vas escoltant el duo dinàmic és com si et fessis càrrec de les emocions per les quals transiten. El tema que dona títol al disc parla de sentir que et tornes a enamorar per primera vegada, mentre que Angel mostra una lletra emocional nua, a flor de pell. Hello es manté en el mateix fil argumental i culmina en un reclam desolat: “Take my heart (Pren el meu cor) / but please don’t break it (però, si us plau, no el trenquis) / love is on the way (l’amor està de camí)”.  Així com part del repertori evoca l’univers sonor de Marvin Gaye, Rick James o Bill Whiters, Sauvingon sembla treta d’un western, a més de rendir homenatge a Superstition, de Stevie Wonder. La darrera cançó, Rock and Roll, tanca un cicle a base de matar l’ego i d’interpretar, des de les entranyes, aquest gènere musical tan sublim i, alhora, tan popular.

Per Raquel Ashby.

Blink-182 - 'One More Time'

BLINK-182 – One more time… (Columbia Records, 2023)

Recuperando su esencia

Ha sido un viaje largo, y los de Blink-182 lo saben bien. La banda estadounidense que debutó en los años 90 y se convirtió en uno de los principales referentes del pop-punk, también ha tenido una buena cantidad de contratiempos y dramas con salidas de miembros y experiencias cercanas a la muerte. Pero, a pesar de todo, aquí están, juntos de nuevo. ONE MORE TIME… es el primer álbum con Tom DeLonge en 12 años, en su máxima forma. En este álbum tenemos todo lo que nos ha gustado siempre de Blink-182: energía por un tubo y letras identificables y subidas de tono a partes iguales. ANTHEM PART 3 abre el disco, dándote un buen golpe de nostalgia, siguiendo la anterior ANTHEM PART TWO de Take Off Your Pants And Jacket de 2001.Turpentine, una de las mejores canciones del disco junto a More Than You Know, muestra el rango vocal de DeLonge y explora el deseo de superarse a sí mismo, a pesar de seguir cayendo en comportamientos destructivos. Travis Barker sigue sorprendiendo con su maestría en la batería, además de encargarse de la producción del álbum. ONE MORE TIME… demuestra el crecimiento de los miembros (aunque por dentro sigan siendo unos niños), y resulta el proyecto más asentado en comparación con todo lo que han publicado desde la primera ruptura.

Por Aïna López.

Taylor Swift - '1989 (taylor's version)'

TAYLOR SWIFT – 1989 Taylor’s version (Republic Records, 2023)

Només queda el seu nom i la seva reputació

Taylor Swift publica la versió regravada del seu exitós disc 1989. Amb el llançament d’aquest àlbum, només queden per regravar el seu àlbum debut Taylor Swift i Reputation, i per fi Swift serà propietària de les seves lletres i sons. El disc inclou vint-i-una cançons que ja coneixíem i cinc cançons inèdites (From The Vault), com els altres títols regravats publicats anteriorment. S’han llançat diverses propostes de CD, vinil i casettes col·leccionables com a les publicacions anteriors. És un disc nostàlgic, ja que la majoria de les pistes ja les coneixem. Ens transporta al primer disc de pop que va fer l’artista, a l’època on Taylor Swift es va mudar a la Big Apple i sortia amb Harry Styles. A quan a totes les ràdios se sentia Shake It Off i vam córrer a YouTube a veure el videoclip de Bad Blood ple de celebritats. El disc sencer guanyador de tres Grammy en el seu moment (2016) és un himne a la celebració i a la festa, sense perdre l’essència de Taylor amb cançons com Wildest Dreams i All You Had To Do Was Stay. El disc és una barreja de nostàlgia i maduresa que arreplega swifties de totes les edats. Miss Taylor Alison Swift ens ha demostrat un cop més, que el fet que hagi de tornar a gravar les seves cançons ens fa veure la seva evolució com a artista i ens dona una oportunitat per a poder escoltar el disc tal com ella volia des d’un principi. 

Per Judith Melián.

María José Llergo - 'Ultrabelleza'

MARÍA JOSÉ LLERGO – ULTRABELLEZA (RSony Music, 2023)

Viaje hacia la libertad

María José Llergo, en ULTRABELLEZA, transita por el pop electrónico y experimental, pasando por el flamenco, hasta el hip hop y el R&B. El hecho de que cada canción evoque un género distinto al anterior responde al leitmotiv del álbum: la celebración de la diversidad ya no solo musical, sino en cuanto a la identidad de género, la orientación sexual, la raza y la etnia. La mayoría de las canciones están atravesadas por la espiritualidad. En Aprendiendo a volar, la cantautora nombra la muerte, el cielo y el alma. En Superpoder canta sobre su vuelo, es decir, sobre su vida encima de los escenarios. María José Llergo también alienta a las jóvenes generaciones a luchar por lo que quieran y recoge sus humildes orígenes de los cuales no reniega; al contrario, los ensalza. Visión y Reflejo, Juramento y Rueda, Rueda son de los temas más sorprendentes del disco en el sentido de que los tres vierten, respectivamente, rap, un hip hop que recuerda al de Lil Nas X en Industry Baby y un R&B aflamencado, cuyo sonido es el resultado de una herencia urbana, encabezada por Alicia Keys y por talentos menos veteranos, pero igual de prometedores como Ella Mai o Summer Walker. De la mano de Ultrabelleza, a pesar de ser el sexto track de la obra, se cierra de manera simbólica y épica –ya que podría encajar en la banda sonora de una película– este viaje hacia la libertad en el cual María José Llergo invita a todo el mundo a navegar con ella, independientemente de a quién ame.

Por Raquel Ashby.

Bad Bunny - Nadie sabe lo que va a pasar mañana

BAD BUNNY – Nadie sabe lo que va a pasar (Rimas Entertainment, 2023)

Un regreso a sus incios

El conejo malo arranca su álbum de manera muy profunda, susurrando un lamento que expone lo desafiante que es ser una estrella. “Sentirse solo entre cien mil personas. Que todo el mundo hable de ti sin tener la menor idea, sin conocerte”. Nadie sabe lo que va a pasar destaca por sus colaboraciones, con Young Miko en Fina o Mora en Hibiki. Sin duda alguna, uno de los mejores temas del álbum es Seda, acompañado por Bryant Myers, que podría ser perfectamente una canción lanzada en 2017. Este es el Bad Bunny que muchos estaban esperando, recuperando sus letras sexuales tan características. Feid, YovngChimi o Eladio Carrión complementan un álbum con pistas de trap tan representativas para el conejo malo. En Nadie Sabe, Bad Bunny nos dice que no es “rapero ni trapero”, pero en este álbum hay muchísimo rap y sobre todo trap, sin apenas reggaeton, cosa que pedían sus fanáticos. Él mismo reconoce que no es un disco para todo el mundo, que es un proyecto alejado de lo comercial y muy vinculado a la música que hizo en sus inicios, que le ayudó a hacerse un hueco en la escena urbana. Probablemente, si tus canciones favoritas de Bad Bunny se encuentran en el álbum de Un Verano Sin Ti, este disco no te encante demasiado y te rompa los esquemas. Sin embargo, si sigues disfrutando temas de YHLQMDLG o LAS QUE NO IBAN A SALIR, este último proyecto te va a dejar loco.

Por María Rodríguez.

Sampha - Lahai

SAMPHA– LAHAI (Young, 2023)

Cumplir las expectativas

Seis años después de su notable debut Process (Young, 2017), el elusivo cantautor y productor británico Sampha reaparece con Lahai (Young, 2023), su esperadísimo segundo álbum. Y cuando las expectativas están tan altas, siempre cuesta responder a ellas. Sin embargo, en este caso, Sampha supera el espinoso envite con nota, entregando un trabajo muy sólido, cohesionado y cuidadosamente producido por nuestro Pablo Díaz-Reixa, conocido en el mundo de la música como El Guincho. En Lahai, Sampha Sisay consigue conectar el groove que aportan unas sofisticadas bases electrónicas, que por momentos flirtean con el IDM, y otros elementos como los vaporosos loops de piano o sintetizador; con la suavidad de su voz marca de la casa. Un equilibrio que no es fácil de conseguir, pues genera la sensación de que en el fondo de las canciones están pasando cosas interesantes, sin que estas hagan sombra al mensaje reflexivo y la emotividad que transmite la melodía de la voz del británico. Además, vuelve a explorar conceptos relacionados con la espiritualidad y el existencialismo, intentando no caer en tópicos demasiado manidos y desde la perspectiva de un hombre ya maduro, que acaba de ser padre. En este sentido, Evidence refleja este cambio vital a la perfección, mientras que la elegante Inclination Compass (Tenderness) supone seguramente su balada más redonda hasta la fecha. Ahora bien, lo más destacado del disco seguramente se encuentra en la progresiva Suspended, la meditativa Jonathan L. Seagull y la melancólica Can’t Go Back.

Por Pere Millan.

Drake - For All The Dogs

DRAKE – For All The Dogs (OVO Sound/Republic, 2023)

La mordida y el ladrido de Tornto

For All The Dogs viene repleto de colaboraciones invitadas de 21 Savage, PARTYNEXTDOOR, Chief Keef, Lil Yachty y más. Con 23 canciones, es natural preguntarse si este álbum podría caer en la misma categoría que Scorpion, un buen proyecto con demasiado relleno innecesario. Afortunadamente, esta preocupación no se materializa. Sin lugar a duda, en este álbum pasan muchas cosas. Por ejemplo, una de las sorpresas se encuentra en la colaboración en Daylight con su hijo Adonis, el cuál presenta un verso verdaderamente vibrante. Otro punto culminante es el cameo de Snoop Dog en 7696 Santa. También llama la atención la canción Gently, colaboración con Bad Bunny, ya que encontramos a dos de los artistas más influyentes actualmente. Exponiendo una perspectiva más seria, lejos de éxitos de radio, Drake ha rescatado al hip hop de un profundo declive comercial.  Sin embargo, no se puede comparar este álbum con ningún proyecto anterior. Para aquellos que cuestionan el talento y la destreza del rapero en estos últimos años, For All The Dogs sirve como recordatorio de que nadie debería subestimarlo.

Por María Rodríguez.

Offset - Set it Off

OFFSET  – Set it off (UMG Recordings, 2023)

Un nuevo rumbo post-Migos

Set it off da la bienvenida al nuevo universo de Offset. En este mundo paralelo, la ostentación a diseñadores de grandes marcas se entrelaza con impactantes barras autoritarias, liberándose con pequeñas pinceladas personales. A lo largo de este álbum, explora diversos subgéneros y sonidos, sin agarrarse por completo a ninguno. Se desplaza entre el rap y el trap, manteniendo la esencia de Atlanta. Aunque la perfección no se logra en su totalidad, los detalles que se manifiestan a lo largo de este proyecto muestran la nueva visión del rapero: un artista ambicioso cuya versatilidad
musical podría rescatar una industria en crisis. A pesar de ello, el álbum muestra el gran crecimiento artístico de Offset y marca un nuevo camino para él como solista, abandonando su presencia en la música simplemente como un ex miembro de Migos. Podemos encontrar colaboraciones con artistas de alto nivel como Travis Scott, Future, Don Tolliver o su esposa Cardi B. También cabe destacar la participación de productores como Metro Boomin, Boi-1da y Vinylz, todos creadores de grandes éxitos.

Per María Rodríguez.

Troye Sivan - Something to give each other

TROYE SIVAN – Something To Give Each Other (Capitol Records, 2023)

Troye torna després de cinc anys

L’artista australià ens presenta el seu nou disc Something to Give Each Other. Després d’estar ocupat amb gires de l’anterior disc i el rodatge de The Idol, ens presenta una peça plena de sons electrònics. Amb el llançament de l’àlbum, va publicar també el videoclip del tema One Of Your Girls on podem veure els seus dots d’interpretació fent drag juntament amb l’actor i el cantant Ross Lynch. Sivan ha fet televisió i teatre, per tant, no ens sorprèn el resultat d’un videoclip tan impecable. Del disc cal destacar que ha decidit col·laborar amb l’artista espanyol Guitarricadelafuente per fer In My Room, una cançó bilingüe creada per dos artistes molt sensibles. És un disc molt sentimental, inevitablement cada tema provoca una emoció a l’oient. Ja sigui felicitat, tristor, confusió… Fa la sensació que és un disc càlid, que contrasta a la perfecció amb la portada de l’àlbum on trobem a Troye assegut entre les cames d’un amic seu i on destaca una gamma cromàtica de taronges, marrons i beixos. L’artista somriu, amb un somriure bastant genuí i honest. Sorprèn ja que l’artista sempre ha utilitzat colors més freds anteriorment, ens demostra una evolució. Troye ha fet servir mostres de cançons d’altres artistes com per exemple Shooting Stars (Big Raiders) per Got Me Started. L’australià ha sabut estructurar el disc i jugar amb els sons per crear cançons enganxoses, que empastin entre elles i per a sentir-te identificat en situacions molt diferents. L’espera ha valgut la pena.

Per Judith Melián.

La Ludwig Band - 'Gràcies per venir'

LA LUDWIG BAND – Gràcies per venir (Indian Runners & Ceràmiques Guzmán, 2023)

Un canvi gratament sorprenent

Els treballs anteriors de La Ludwig Band van ajudar a la banda catalana a consolidar el seu gènere musical principal; el folk. Amb el nou disc dels espollencs, però, han mostrat una versió més rockera que fins ara no havien deixat entreveure gaire, i ha sorprès gratament a tots els seus públics. Gràcies per venir té teclats energètics, guitarres elèctriques i bateries com els principals instruments, que donen el toc distintiu a tots els anteriors treballs i que se separa del gènere que havien consolidat. Trobem que el disc va des d’un rock clàssic que tira cap al blues dels 50 en cançons com Bon amic, vell amic o Les portes del passadís, fins balades com Gronxador que fan baixar la intensitat del disc. De la mateixa manera que el ritme s’ha transformat, trobem que les lletres són més reflexives que abans, però sense deixar de sorprendre amb la capacitat que tenen d’explicar històries divertides i iròniques. La Ludwig Band ha deixat sense paraules i ha demostrat el gran talent que tenen i la versatilitat a l’hora de compondre temes que els expulsen de la seva línia musical habitual. Un disc que de segur et transportarà al rock català dels 80, amb Els Pets i Sopa de Cabra com a principals referents del gènere.

Per Sofía Megías. 

Aida Oset - Les evasions mínimes

AIDA OSET – Les evasions mínimes (Hidden Track Records, 2023)

Una veu d’àngel al cos d’Aida Oset

Aida Oset té una veu angelical, i al seu nou àlbum, Les evasions mínimes, ho ha volgut deixar més clar encara. Amb ritmes lents i la seva veu, ha fet un disc que pot deixar bocabadat a tothom. Iniciant amb L’espasa, cançó que va treure una setmana abans de la sortida del disc, i que donava el tret de sortida a un àlbum sentimental, que pot fer plorar a qualsevol persona i fa que et posis en la mateixa situació que Aida. Els títols ho són tot, i mostren clarament la temàtica del disc, amb conceptes com El Dol, El Tacte o El Camí. L’actriu finalitza l’àlbum amb La resistència, fent un crit d’unió a la societat per a superar tota mena d’obstacles. Segons Aida: “El disc és una evasió de la realitat i del món exterior”, i és que sí, el disc et pot fer evadir de la societat durant 40 minuts de pura música.

Per Mario Iglesias.

Veintiuno - 'El arte de perder'

VEINTIUNO – El arte de perder (Warner Music Spain, 2023)

De Toledo para el mundo

Son muchos los artistas españoles que salen cada año, pero pocos tienen un estilo tan distinto al de Veintiuno. El grupo presenta El arte de perder, su cuarto disco cargado de novedades. El disco inicia con Dominó, una especie de explicación de todo lo que han recorrido como banda, desde falsificar el DNI de uno de los integrantes hasta tener que vender los instrumentos con los que grabaron canciones. A partir de ahí, el pop convencional que nos hace bailar es lo que domina el álbum, con canciones como Ya no nos hablamos o La Ruina. Probablemente, una de las colaboraciones más esperadas y con las que más disfruta la gente es La vida moderna, junto a Love Of Lesbian. Además, la voz de Diego Arroyo es un punto impecable del álbum, ya que hace que todas las canciones suenen nítidas. Aún así, la unión hace la fuerza, y Diego no sería nada sin su banda detrás, cosa que nos demuestra que Veintiuno es un equipo. En general, El Arte de Perder ha de ser el álbum de consolidación del grupo, consiguiendo por fin, el reconocimiento que la banda de Toledo merece.

Por Mario Iglesias.

Abhir Hathi - Brown Boy

ABHIR HATHI – Brown Boy (Dale Play Records, 2023)

La cantera de las islas 

Desde el ascenso de Quevedo, de Canarias está saliendo una gran escuela que no deja de impresionarnos, y Abhir Hathi es una de estas nuevas promesas de las islas. Brown Boy es uno de esos álbumes que puede hacer que conozcas a un artista, con música urbana y distintos géneros que hacen una combinación perfecta. Las colaboraciones no podían faltar en el disco, y es que grandes artistas del género urbano español han querido participar en Brown Boy, como Ébano, Cruz Cafuné o Juicy Bae. Cuando una estrella mundial decide participar en el disco es porque vale la pena, y este ha sido el caso de Quevedo en Ca’ Manolo, en que el de Las Palmas se sube a una canción de trap rápida, demostrando su versatilidad y consiguiendo su objetivo, dar a conocer a Abhir. El álbum finaliza con ALYX, una canción épica en la que el artista explica su trayectoria hasta aquí, combinando la letra con una instrumental que genera expectación para sus siguientes canciones. En general, un disco que puede hacer ascender a uno de esos nuevos artistas canarios de, como dijo Quevedo: “Canarias la nueva Masía”.

Por Mario Iglesias.

Rei - 4x4

REI – 4×4  (Dale Play Records, 2023)

El Turrito callejero sentimental

La escuela argentina trae todo tipo de artistas, desde cantantes de gran voz como Tiago PZK hasta raperos callejeros que cuentan su vida en sus letras. Rei es una mezcla entre estos dos estilos, y lo muestra en su nuevo álbum, 4×4. Con colaboraciones con grandes estrellas de la escena como Ysy A o Litkllah, el artista de Buenos Aires muestra una mezcla de géneros que hace del álbum una sorpresa completa. Un disco de solamente 8 canciones, en las que vemos un Rei más sentimental que nunca, aunque con detalles más típicos de ver en él. como se ve en Gitano y sincero. Amor.com es una de esas canciones amorosas que suele hacer él, mostrando de donde viene y lo que puede ofrecer un artista callejero por amor, y probablemente, dedicada a su pareja María Becerra. En general, un álbum que mezcla el amor con la calle, incluso utilizando géneros como el trap y el drill para mostrar los sentimientos de Rei.

Por Mario Iglesias.

Autores de este artículo

QN mixtape: La teva playlist de novetats musicals

Maria Jose Llergo Portada Mixtape

Els nascuts després dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, potser no estaran familiaritzats amb les mixtape. Traduït com a ‘mescla de cançons’, era un cassette amb el qual li deies a algú especial quant t’importava a través d’una cuidada selecció de temes. A Qualsevol Nit hem volgut fer el mateix per a tu: cada setmana et portem la millor selecció de cançons noves perquè puguis anar renovant la teva biblioteca de favorits a Spotify amb música que realment et faci vibrar.

A la nova mixtape d’aquesta setmana us proposem cançons de diferentes estils. Aquí en teniu uns exemples:

Papallones – Yung Rajola

Yung Rajola canta una oda a l’amor i al sentiment d’enamorar-se i sentir papallones. Però no sempre és tan maco i pot crear-hi dependència. Els sons de la cançó concorden amb la lletra que canta en tot moment. La cançó se sent com un viatge emocional.

Not The 1975 (Acoustic Version) – Knox

Aquest cop Knox presenta el seu èxit “Not the 1975″ amb una versió més íntima. El fet que sigui en acústic fa que soni més sensible i crea altres sentiments que no havíem sentit amb l’altra versió. La cançó descriu com una noia no el fa cas perquè encara no és un músic famós i el compara amb la banda 1975.

FATAL FANTASSY – Alvaro Diaz ft. Tainy

Alvaro Diaz i Tainy s’uneixen per a crear una peça rapera i electrònica. Dos minuts i mig de pur ritme que recorden a un festival i que convida a ballar. A la cançó trobem una comparació “una Karol, una bichota” on se’ns descriu a una noia amb actitud com la de Karol G.

Psycho Killer – Duran Duran ft. Victoria de Angelis

Amb l’arribada de l’spooky season, Duran Duran llança Psycho Killer, una versió de la cançó de Talking Heads amb la col·laboració de Victoria de Angelis, baixista del grup Måneskin. Definitivament, una cançó perfecta per a una festa de Halloween i estar més atent a tothom que t’envolta.

TANTO TIEMPO  – María José Llergo

María José ens presenta un tema amb ritme i l’essència de l’artista. És un tema d’amor que ens provoca un somriure perquè és correspost. No podien faltar les palmades que caracteritzen a la cantant i la tornada tan enganxosa.

Te quiero – trashi

Un tema punky de desamor que no pot faltar. trashi treu el rockstar que portes a dins amb una cançó digna de sacsejar el cap i lluir cabellera mentre maleeixes al teu ex (perfecte per Halloween). Una cançó per a treure la ràbia que portes a dins i poder dir que ho has superat.

El dia que et perdoni – La Ludwig Band

Una altra cançó per a dedicar al teu ex però amb més classe. Un tema tranquil amb més teclat per a demostrar que ho has superat i que fas mindfulness. Una cançó de “comiat” a un amor mort tot i que l’escoltis tres cops al dia.

HAPPIER – Yungblud ft. Oliver Skies

Tornem al rock amb Yungblud i Oliver Skies (de Bring Me The Horizon). Tots ens podem sentir reflectits en aquest tema que parla sobre la por d’estar enamorat i ser més feliç pels riscos que comporta. S’uneixen dues promeses del rock anglès de dècades diferents per a crear una cançó que rock’nrollejarem bastant.

RUMORS – The Driver Era

Tornen els germans Lynch per presentar-nos la seva nova era. Un tema alternatiu sobre l’amor que sorgeix entre dues persones que es veu envoltat per rumors. La melodia recorda a un roadtrip i a córrer de la sorra de la platja al mar mentre veus una posta de sol.

Selva – Marilia Monzón

L’artista canària ha creat una peça feminista i lliure. Un tema que ha compost la dolça Marilia que coneixem amb Gonzalo Hermida on trobem molts sons d’instruments de vent. Es fan notar les arrels de la cantant i en escoltar-lo donen ganes d’aixecar-se de la cadira a ballar. A la cançó l’acompanya un videoclip on trobem a l’artista ballant descalça en la seva essència.

Autora de este artículo

Relats musicals: 30 anys del Debut de Björk

'Relats Musicals' T2 -C7 / 'Debut' de Björk

En el setè episodi de Relats Musicals, parlem de Debut, primer álbum de la inclassificable Bjork. Enguany fa 30 anys, aquest projecte l’ha ajudat a establir-se en una de les artistes més influents en la música alternativa moderna.

En aquest primer projecte, trobem una notable influència del house, el trip hop, però també del jazz i l’acid. Format per 11 cançons, algunes co-escrites per Nelle Hooper, va ser molt ben rebut tant per part de la crítica com del públic. Es va convertir en disc de platí als Estats Units i la revista NME el va nombrar àlbum de l’any.

Durant aquesta segona temporada, descobreix les històries que s’amaguen darrere de les obres musicals que han marcat a diverses generacions i han canviat la nostra manera d’entendre la música.

L’objectiu de cada episodi serà endinsar-se en cadascuna de les obres seleccionades, amb l’ajuda dels companys i companyes de la redacció de Qualsevol Nit i de la presència de convidats i convidades, per a aconseguir dimensionar la seva influència, tornar-les a gaudir, entendre què van significar en el seu moment i comprovar fins a quin punt continuen sent vigents en la música actual.

Relats Musicals és el podcast de Qualsevol Nit, revista musical independent de Barcelona amb més de deus anys de trajectòria. El projecte arranca el 2021 i ara es reformula amb la intenció d’oferir als oients les millors històries relacionades amb la nostra gran passió, la música.

Autores de este artículo

L’inici del ‘Celebration Tour’ de Madonna, la col·laboració entre Björk i Rosalía i més notícies

Kali Uchis Portada Setmanari

Arrenca el ‘Celebration Tour’ de Madonna

 

La reina del pop ha tornat als escenaris per repassar tots els èxits dels seus 40 anys de carrera. El passat 14 d’octubre va donar el tret de sortida del ‘Celebration World Tour’ a Londres, amb totes les entrades esgotades. En aquest primer concert, s’han revelat alguns detalls d’aquesta gira tan esperada i s’han convertit en tendència a les xarxes socials. Des del setlist de la gira als looks icònics que va vestir al xou, als 65 anys ens torna a deixar amb la boca oberta una vegada més. I és que també va comptar amb la participació dels seus fills, Lourdes León, Mercy James, David Banda i Estere, qui va deixar amb la boca oberta a tot el públic present ballant vogue en un dels temes més emblemàtics de la gran diva. Després d’algunes parades per ciutats europees, podrem veure a Madonna l’1 i el 2 de novembre al Palau Sant Jordi de Barcelona.

@livenation 10s across the board! The Celebration Tour is off to an iconic start 👑🌟 #celebrationtour #madonna #vogue #london ♬ original sound - Live Nation Concerts

Primeres confirmacions del Let’s Festival

 

La 19a edició del Let’s Festival ja està en camí. Un any més ens presenta el millor del panorama independent a nivell nacional. Tindrà lloc durant el febrer i el març del 2024 a les sales en viu de l’Hospitalet de Llobregat. Aquesta setmana s’han confirmat els primers artistes per a la propera edició, destacant noms com Jimena Amarillo, El Columpio Asesino, La Trinidad o Lil Dami. Per primera vegada al festival, també comptaran amb alguns artistes internacionals, com és el cas dels britànics Fujiya & Miyagi.

Torna el Fonograma a la Ciutat

 

La segona edició del Fonograma a la Ciutat se celebrarà del 16 al 18 de novembre, a diferents punts de Barcelona. Aquest any comptarà amb artistes com Ginestà, Núria Graham o La Fúmiga. Diverses botigues de discos com Disco 100 o Ultralocal Records acolliran presentacions i xerrades sobre la creació musical amb artistes i productors com Sr. Chen o The Tyets. També inclourà un debat sobre la Intel·ligència Artificial a la indústria musical amb la participació de figures destacades del sector. Les inscripcions són gratuïtes i obertes a tothom en línia.

  • 16 noviembre, 18h – 20h. Disco 100.
  • 17 noviembre, 18h – 20h. Ultralocal Records
  • 18 noviembre, 12.30h – 14.30h. El Genio Equivocado.

Se vienen cositas

 

  • La col·laboració entre Björk i Rosalía: l’artista islandesa confirma que la cançó, amb finalitats benèfiques, serà llançada aquest mes d’octubre. Es tracta d’una cançó que va esciure fa 20 anys i que mai no es va arribar a publicar. 
  • Kali Uchis revela el tracklist del seu nou disc: l’artista s’ha tatuat el llistat d”Orquídeas’ a l’esquena, amb col·laboracions com Karol G, Peso Pluma o Rauw Alejandro. Aquest nou àlbum veurà la llum el 12 de gener de 2024.
  • Qui també ha anunciat nou disc és PinkPantheress. ‘Heaven Knows’ serà el seu àlbum debut i ja tenim data de sortida: el proper 10 de novembre.
  • La tornada de Lenny Kravitz: l’artista ens torna a sorprendre amb TK421, el primer single del seu dotzè disc i la seva primera publicació després de cinc anys.
  • CRISTALINO ha debutat aquest divendres amb el seu primer EP, un treball produït per Jaime Beltrán que recull 4 singles carregats de hyperpop, música urbana i cultura de club. No li perdeu la pista!
  • Bad Bunny anuncia gira: ‘Most Wanted Tour 2024’. De moment només ha confirmat dates pels Estats Units, però tot apunta que aviat tindrem més informació sobre Europa. O almenys això esperem…

Autora de este artículo

Los mejores videoclips del momento

Lauren Mayberry PORTADA VIDEOCLIPS

Hay veces en las que YouTube se empeña en recomendarte vídeos que no te interesan, y las novedades musicales de las que te podrías enamorar pasan desapercibidas a causa de un algoritmo que no se ubica. Empatizamos con esto y sabemos que no siempre es tarea fácil dar con los videoclips del momento. Hemos hecho el trabajo por ti, así que ya no tienes excusa para no actualizarte.

¡Dale al play y disfruta de los mejores videoclips del momento!

1 – Troye Sivan – One of Your Girls

Bi panic

No sé si quiero ser Ross Lynch o Troye Sivan ahora mismo.

2 – Jungle – You Ain’t No Celebrity

Coreografías virales

Podríamos tener un videoclip diario de Jungle y estaríamos encantados. Qué maravilla, como siempre.

3 – Jorja Smith – Feelings (ft. J Hus)

Bonnie y Clyde

Iban cortos de actrices para el videoclip y Jorja dijo: “Tranqui, que yo me encargo”.

4 – Jamila Woods – Practice (ft. Saba)

Diversidad y naturalidad

Minuto 3:08: los castellers nivel extremo.

5 – La Paloma – La edad que tengo

Lo odio todo

Literalmente yo un domingo cualquiera teniendo una crisis existencial.

6 – Paloma Mami – COPY+PASTE

Aesthetically pleasing

Gracias Paloma Mami por crear mi nueva obsesión.

7 – Lauren Mayberry – SHAME

Rabia femenina

Enamorada del maquillaje, el outfit, la ambientación… De 10.

8 – Bad Bunny – MONACO

La mafia versión conejo malo
 

Cenando con Al Pacino, un día normal en la vida de Bad Bunny.

9 – Lenny Kravitz – TK421

Ni una sola arruga

¿Alguien me puede explicar por qué este hombre no envejece?

10 – Zahara – ESTO NO ES UNA CANCIÓN POLÍTICA

Verde radioactivo

Zahara sí que sabe cómo montarse una buena rave.

11 – Recycled J – PERLA NEGRA

De paseo por París

Por favor tened cuidado con las chinches.

12 – Black Pumas – Angel

Noche tranquila

Qué paz y tranquilidad transmite.

13 – La Ludwig Band – El gronxador

Descenso a la locura

Cada uno tiene sus hobbies, no juzgo. 

14 – Sandra Monfort – Pecat Mortal

Misterioso

Un poco de vibes de Halloween, me encanta.

15 – Andrea Mir – adrede

Poesía visual

Segundo 0:16: No lo intentéis en casa.

16 – IDLES – DANCER

Ganas de bailar…

… en cualqiuer parte, en cualquier momento.

17 – Xavibo – Mientras tanto

Mucha paz

Por fin un videoclip que da tanta paz como la voz de Xavibo..

18 – Vicco ft- Abraham Mateo – tequiero

Vicco es un hada personificada

No sabemos la localización del vídeo pero también queremos ir.

Autor de este artículo

QN mixtape: La teva playlist de novetats musicals

the vaccines

Els nascuts després dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, potser no estaran familiaritzats amb les mixtape. Traduït com a ‘mescla de cançons’, era un cassette amb el qual li deies a algú especial quant t’importava a través d’una cuidada selecció de temes. A Qualsevol Nit hem volgut fer el mateix per a tu: cada setmana et portem la millor selecció de cançons noves perquè puguis anar renovant la teva biblioteca de favorits a Spotify amb música que realment et faci vibrar.

A la nova mixtape d’aquesta setmana us proposem cançons de diferentes estils. Aquí en teniu uns exemples:

Rachas – Jimena Amarillo ft. Irenegarry

Un tema dedicat a l’insuportable estiu que han viscut la Jimena Amarillo i l’Irenegarry a Madrid. Combinen la tristor i l’exagerada manera de suar com pollastres, que compartien, amb les finestres obertes. A Rachas l’acompanya també Derretidas, que acaba formant un EP de dos temes de la mateixa temàtica. 

The Girl That Never Was – James Blunt

James Blunt ens relata una història trista sobre la pèrdua d’un fill que no ha tingut l’oportunitat de néixer. És un viatge emocional que ens transporta per les fases del dol que comporta. Aquest viatge fa mal però reconforta perquè els pares i mares que han passat per aquesta situació no se senten sols amb aquesta cançó.

You & Me – JENNIE

You & Me és el segon tema en solitari de Jennie, membre de BLACKPINK. L’artista originàriament de Corea del Sud ja l’havia presentat abans en actuacions en directe. Després dels fans demanant en reiterats cops la cançó, ha decidit per fi publicar-la. És un tema de dance-pop bastant ballable per “reventar” la pista del teu menjador.

Sometimes, I swear – The Vaccines

La banda ens presenta una cançó que acompanya al seu útlim single Heartbreak Kid (que podiem trobar a mixtapes anteriors). Aquí relaten la dificultat d’encaixar i de sentirse sol. Ho barrregen amb sons melancòlics per arribar encara més a l’oient. Un tema que acompanya la temàtica trista del senzill anterior. 

Somebody else  – Tom Odell

L’artista d’ Another love torna amb un tema que ens farà plorar també. Odell aposta per un tema sensible on ens demostra que les relacions s’han de cuidar, ja que la seva estimada ha marxat i estarà probablement amb una altra persona. Se li ha quedat un buit i lamenta tot el que ha fet en el passat.

Em peta – Pelat i Pelut

Després d’escoltar les desavantatges de l’estiu, toca sentir les parts positives. El grup català aposta per una elogi a l’estiu i lo bonic de la pràctica d’anar a la platja a passejar i buscar petxines amb una persona estimada. Un tema que ens fa sentir nostàlgics després de la tornada a la rutina.

Hablando en plata – Melendi ft. Hens

Melendi ens presenta Hablando en plata juntament amb Hens. Ens mostra una barreja d’artistes d’estils i èpoques diferents. Ens fa un avançament del que serà el seu pròxim àlbum 20 años SIN NOTICIAS, on ha regravat les cançons de Sin Noticias 20 anys després, juntament amb altres artistes formant així una celebració del disc ple de col·laboracions. 

Pena penita – Xoel López, Meritxell Neddermann

Els artistes s’uneixen i plantegen un tema melancòlic i trist sobre una pena que porten a dins fent una referència a Lola Flores. Té bastant ritme i compta amb percussió que es fa notar. En Xoel ha optat per interpetar la cançó amb la germana gran de les Neddermann. Està clar que el gallec i la catalana no decepcionen. 

How’s It Gonna End – Aidan Bisset

Aidan Bissett ens mostra la seva cara més sensible amb How’s It Gonna End. La cançó destaca pels instruments de corda i és perfecta per escoltar-la a una furgoneta d’excursió per la muntanya. Simplement té les vibes. 

Brown Baby – The Gramophone Allstars ft. Tonia Richii

El grup de jazz aposta per Tonia Richii per la col·laboració d’aquesta increïble peça musical. És el tercer del que serà “Call your friends”, un disc que sortirà el 20 d’octubre. Podeu gaudir de Brown Baby a finals de mes a La 2 d’Apolo.

Imagen de portada © Wrenne Evans

Autora de este artículo

Relats musicals: AM d’Arctic Monkeys

AM Arctic Monkeys Relats Musicals PORTADA

En el sisè episodi, ens centrem en AM, cinquè àlbum dels Arctic Monkeys que enguany fa 10 anys. Aquest va ser el treball que va catapultar a la banda de Sheffield a convertir-se en paraules de Damon Albarn (Blur, Gorillaz) en “l’última gran banda de guitarres”.

Aquest disc marca un abans i un després en la trajectòria d’Arctic Monkeys. Primer, perquè els converteix definitivament en una banda coneguda mundialment, amb èxits comercials de l’alçada de Do I Wanna Know, RU Mine o Arabella, que encara ressonen com a parts de les nostres bandes sonores diàries. I després, també perquè suposa un punt i apart en la sonoritat de la formació, que mai ha tornat a explorar el so rocker amb traces d’stoner i blues com en aquest projecte.

Per a aquest AM, els britànics incorporen noves sonoritats a través de pianos i òrgans. També comencen a jugar amb textures vintage com les caixes de ritmes tradicionals o el guitaret. L’AM va rebre molts elogis per part de la crítica, fins al punt que apareix en la posició 449 en la llista dels ‘500 millors discos de la història’ segons la prestigiosa revista NME. Comercialment, aquest LP també ha estat el més exitós dels Arctic Monkeys fins al dia d’avui.

Durant aquesta segona temporada, descobreix les històries que s’amaguen darrere de les obres musicals que han marcat a diverses generacions i han canviat la nostra manera d’entendre la música.

L’objectiu de cada episodi serà endinsar-se en cadascuna de les obres seleccionades, amb l’ajuda dels companys i companyes de la redacció de Qualsevol Nit i de la presència de convidats i convidades, per a aconseguir dimensionar la seva influència, tornar-les a gaudir, entendre què van significar en el seu moment i comprovar fins a quin punt continuen sent vigents en la música actual.

Relats Musicals és el podcast de Qualsevol Nit, revista musical independent de Barcelona amb més de deus anys de trajectòria. El projecte arranca el 2021 i ara es reformula amb la intenció d’oferir als oients les millors històries relacionades amb la nostra gran passió, la música.

Autores de este artículo

Los mejores videoclips del momento

PEGGY GOU VIDEOCLIPS

Hay veces en las que YouTube se empeña en recomendarte vídeos que no te interesan, y las novedades musicales de las que te podrías enamorar pasan desapercibidas a causa de un algoritmo que no se ubica. Empatizamos con esto y sabemos que no siempre es tarea fácil dar con los videoclips del momento. Hemos hecho el trabajo por ti, así que ya no tienes excusa para no actualizarte.

¡Dale al play y disfruta de los mejores videoclips del momento!

1 – blink-182 – DANCE WITH ME

Al puro estilo Blink-182

A esto se le llama homenajear a la banda que más te ha influenciado con humor y respeto. Vaya viaje al pasado.

2 – Peggy Gou – (It Goes Like) Nanana

Un verano que no acaba

Una descripción gráfica de cómo nos hemos sentido todos bailando este himno durante el verano

3 – Tems – Me & U

Lleno de significado

La creatividad de Tems está a otro nivel, y lo vuelve a demostrar una vez más autodirigiendo esta maravilla de videoclip.

4 – U2 – Atomic City

Eternamente icónicos

U2 ofrece un concierto sobre un camión circulante por Las Vegas, porque ellos no necesitan un escenario grande para ser grandes.

5 – Natalia Lacunza – VERDADERO

Sentirse libre

Los paisajes, los colores, la manera en la que está grabado… transmite una paz increíble.

6 – PinkPantheress – Mosquito

De compras

PinkPantheress marcádones un treat yourself en toda regla.

7 – Trueno – OHH BABY

Hip hop y baile 

De traje o en chándal, Trueno va elegante con lo que se ponga.

8 – WOS – MORFEO

A contracorriente
 

Cuando parece un día normal pero te encuentras con situaciones un poco surrealistas.

9 – Yung Rajola – Balada de les cites que no surten bé

Una cita diferente

No sé si lo mejor para una cita es mirar fijamente como del 0:09 al 0:37, pero es creativo.

10 – Bebe Rexha & David Guetta – One in a Million

Luces

Cuando decimos que los mejores siempre están bajo los focos, nos referimos a esto.

11 – Ana Mena – Madrid City

Fiesta

Si esto es Madrid, ahora entiendo que todos quieran visitarlo.

12 – Feid – Luces de Tecno

Luces de neón activadas

Quizás te mareas, pero vale la pena por ver al Ferxxo en su nuevo videoclip.

13 – Alsy – Sensitiva

Bomba de colores

Empiezas a ser sensitiva después de ver la mezcla de colores y de imágenes de este videoclip.

14 – Los Chivatos – Oro

Una muerte de risa

Un poco de humor y una historia absurda te enganchan a ver el videoclip de principio a fin.

15 – Delaossa – 1000 MOTIVOS ft. Raggio

La ubicación de la suerte

Sí, es el mismo casoplón del videoclip de ‘Comerte Entera’ de C. Tangana. 

16 – Anna Andreu – Ulls en blanc

Contrastes

Simple pero impacta.

Autor de este artículo

Los mejores discos de septiembre

Wilco - 'Cousin'

Ya llega final de mes y, con él, una larga lista de álbumes publicados durante los últimos días. En Qualsevol Nit sabemos que es prácticamente imposible estar al día de todos los discos que salen, a excepción de los de tus artistas favoritos. Aunque siendo sinceros, no nos engañemos; a veces, ni eso. Pero no os preocupéis, nosotros nos hemos encargado de hacer el trabajo por vosotros. Aquí podéis encontrar una amplia lista de artistas internacionales, nacionales y locales, a la par que emergentes. ¡Y de todos los colores y estilos!

Es probable que no los escuchéis todos. No hace falta tampoco. Podéis pinchar en el preview de Spotify para ver un poco de qué va el rollo, leer su reseña y descubrir cosas nuevas. ¿Quién sabe? Quizá así a lo tonto descubrís vuestro nuevo grupo favorito o, simplemente, un sonido que os encanta y que no habríais imaginado jamás. No nos enrollamos más: ¡Dale al play y disfruta de las novedades musicales del momento!

Pd: Y si todavía tenéis ganas de más, podéis daros un paseo por las listas de novedades de los meses anteriores.

The National - 'Laugh Tracker'

THE NATIONAL – Laugh Track (4AD, 2023)

Con el piloto automático

Solo 112 días después de publicar First Two Pages of Frankenstein (4AD, 2023), llega Laugh Track, nuevo álbum sorpresa de The National. Pero la sorpresa se queda ahí, en el lanzamiento. Musicalmente, este proyecto es exactamente lo que uno puede esperarse de un nuevo álbum de The National en esta etapa de la banda. Ahora bien, también es cierto que este grupo de padres desaliñados son capaces de facturar un álbum de notable bajo con el piloto automático puesto. Como no podía ser de otra manera, el desamor en la madurez es el gran protagonista del disco, con las habituales percusiones electrónicas elegantes y los cada vez más regulados crescendos como puntos más destacables. Prueba de ello es la letanía Turn off the house, tema que podría ejercer de Piedra de Rosetta del sonido actual de los de Ohio. Las colaboraciones son otra de las fortalezas del álbum, con la ya conocida Weird Goodbyes junto a Bon Iver brillando con luz propia. También vale la pena poner en valor las interesantes intervenciones de Rosanne Cash (por supuesto, hija de Johnny Cash) en la delicada Crumble y Phoebe Bridgers en la irónica Laugh Track, cuyas voces combinan perfectamente con el barítono torturado Matt Berninger. Como ya pasaba en su predecesor, el disco crece cuando los de Cincinnati huyen de la autocomplacencia y recuperan su versión más agresiva como en Smoke Detector e indie, con Space Invader, la canción más redonda del disco. Escuchando estos dos últimos álbumes ‘hermanos’ de la formación, la sensación que desprenden es que si la banda hubiera fusionado First Two Pages of Frankenstein y Laugh Track en un solo LP, estaríamos hablando sin duda de uno de los proyectos del año.

Por Pere Millan.

Olivia Rodrigo - 'Guts'

OLIVIA RODRIGO – Guts (Gaffen Records, 2023)

Una faceta més rockera

Vampire, el senzill que va presentar el passat 30 de juny l’Olivia Rodrigo, va ser només un tastet del que seria el nou disc que la cantant publicaria aquest setembre. L’ex estrella de Disney  llença un nou àlbum després de dos anys del seu àlbum debut Sour, on presentava un mix de cançons de desamor que mostrava les fases d’una ruptura. Aquest cop, amb el segon àlbum publicat Guts, ha volgut ser més innovadora amb els estils de música, encara que persisteix en la temàtica de les cançons: el desamor d’una adolescent. A diferència del seu àlbum debut, Guts ofereix un major ús de guitarres i instruments de percussió portant el disc cap un terreny més rocker o punk, tot i que segueix la seva línia habitual popera. A més, el disc presenta varies emocions que la cantant ha anat experimentant durant el seu procés de desamor, així com la ràbia que transmeten les cançons rockeres i la tristesa i soledat que transmeten les poperes.

Per Sofia Megías.

Jorja Smith - 'Falling or flying'

JORJA SMITH – falling or flying (F.A.M.M. Ent. 2023)

Un abanico de emociones

Tras el éxito de su debut con Lost & Found y colaboraciones con artistas como Kendrick Lamar, Drake o Kali Uchis, Jorja Smith presenta su segundo álbum de larga duración, Falling or Flying. Aunque mantiene su esencia de ritmos blues y jazz, este nuevo proyecto aporta un sentido mucho más ecléctico incluyendo influencias, no solo inglesas, sino de múltiples culturas internacionales. Esta variedad y fusión de géneros la defiende con soltura, gracias a la facilidad que tiene la artista de variar su voz y poner el sentimiento necesario para cada uno de los temas. Se trata de un álbum lleno de emociones, en algunos casos opuestos. La misma Jorja contó en una entrevista, en el canal de i-D, que el nombre de este álbum está inspirado en su situación en estos últimos años. “No tengo un punto intermedio. O estoy indecisa o estoy muy concentrada. Me siento bien o me siento mal. Falling or flying es como me he sentido en estos últimos dos años. Y el álbum, sonoramente, vuela y luego cae.” Tal y como lo define la autora, este proyecto es un viaje emocional, en el que se encuentra una canción para cada momento. Entre las dieciséis canciones, encontramos dos colaboraciones: Feelings, con el rapero británico Jhus, y Greatest Gift, con la jamaicana Lila Ikhé. Falling or flying, es el proyecto más elaborado y ambicioso de Jorja Smith, en el ha plasmado una visión artística y sincera. Por esto y por mucho más, se mantiene como una de las voces más interesantes del R&B/Soul contemporáneo. 

Por Maria Rodríguez.

Doja Cat - 'Scarlet'

DOJA CAT – Scarlet (Atlantic Records, 2023)

En busca de su verdadera identidad

Doja Cat siempre se ha caracterizado por no tener filtros, para bien o para mal. La salida del álbum ha venido cargada de muchas polémicas; desde acusaciones de satanismo hasta duras críticas hacia sus propios fans. En cierto modo, Scarlet ha supuesto una liberación para ella, un espacio donde soltarlo todo sin importar lo que piensen los demás. En esta nueva era, la artista se ha esforzado en dejar bien claro que la Doja del pasado, esa que se convirtió en una de las estrellas del pop del momento, ya no le representa. En Scarlet, Doja abandona ese pop dulce y divertido reflejado en anteriores hits como Say So o Kiss Me More, y abraza un nuevo sonido más oscuro e inquietante, enfocado puramente en el hip-hop. Sin embargo, podemos seguir apreciando la esencia del anterior álbum Planet Her en canciones como Gun o Go Off. Con temas que se pegan a tu mente como la seda de una araña (en especial Paint The Town Red o Agora Hills), Scarlet demuestra que Doja Cat es única en lo suyo, habiendo creado un álbum lleno de personalidad con el que es imposible aburrirse. 

Por Aïna López.

James Blake - 'Playing Robots Into Heaven'

JAMES BLAKE – Playing Robots Into Heaven (Polydor Records, 2023)

Una melancolia desenfrenada

El músic James Blake ha tornat a demostrar la seva capacitat per crear una atmosfera màgica en el seu últim àlbum, Playing Robots Into Heaven, gràcies a la devoció pel bricolatge que recicla cadències de veu i beats propis de la música electrònica que et transporten a l’ambient místic dels clubs com passa en la cançó Tell Me on desplega el seu coneixement d’estils com el dubstep, el techno o el house tot embolicats per una melancolia ambiental que dibuixa la columna vertebral de l’àlbum. Una producció cuidada que porta a gaudir d’unes cançons on les lletres són reduïdes per tal que les bases prenguin el protagonisme com en Big Hammer i, així, aconsegueix un concepte de dancehall que porta a dominar la pista de ball.

Per Aina Pedemonte i Nualart.

Tinashe - 'BB/ANG3L'

TINASHE  – BB/ANG3L (Nice Life Recording, 2023)

Canciones envueltas de terciopelo

Desde que Tinashe empezó por su cuenta, se ha mantenido en una luna de miel constante. Sin embargo en su último álbum BB/ANG3L, encontramos un gran abanico de emociones y géneros, que difunden una sensación de intimidad y dulzura, mezclandola, esta vez, con el desamor y el trap. Se trata de un proyecto seductor que ofrece el tipo de tracks que podrían sonar tanto en una sala de fiestas como en un club de striptease. Por un lado, podemos destacar Treason que expone una relación tóxica pero adictiva, la cual no puede dejar. Por otro lado, en el segundo single del álbum, Needs, Tinashe nos cuenta sin tapujos sus necesidades afectivas y sexuales. “Quiero que sientas que este álbum te susurra al oído”, dijo en una entrevista con Dazed. Y es que la artista consigue este efecto gracias a sus famosos susurros y falsetes que le añaden dulzura y calidez a sus letras más sensuales. BB/ANG3L expone en un escaparate la intimidad de la californiana que, combinada con sutileza, se convierte en uno de los mejores proyectos de su carrera. 

Por Maria Rodríguez.

Wilco - 'Cousin'

WILCO – Cousin (dBpm Records, 2023)

Arriesgar vale la pena

Si el interminable Cruel Country (dBpm, 2022) significó un retorno al espíritu más country de los primeros años de Wilco, Cousin también tiene algo de regreso al pasado. Pero, en este caso, el disco nos traslada a principios de los 2000, cuando la banda se puso en las manos de Jim O’Rourke –con pasado en Sonic Youth– para engendrar Yankee Hotel Foxtrot (Nonesuch Records, 2002) y A Ghost Is Born (Nonsesuch Records, 2004), sus álbumes más experimentales y redondos, que catapultaron a los de Chicago a convertirse en uno de los máximos exponentes del rock alternativo estadounidense. Ya en 2023, y con algunas canas y arrugas más, Wilco confía en Cate Le Bon para que conduzca a los límites de su zona de confort. Y la verdad es que la cantautora galesa lo consigue. Después de años acomodados en su versión más melancólica y comodona, Cousin recupera parcialmente el espíritu vanguardista de Wilco. Los diez temas que componen el álbum están plagados de guitarras distorsionadas hasta la extenuación, atmósferas vaporosas generadas por sintetizadores e incluso en algunos momentos se atisban poderosos arreglos de vientos, que se han convertido en una de las señas de identidad de Le Bon en su última etapa. Para darse cuenta que Cousin intenta ir un paso más allá, solo hace falta escuchar la canción que abre el disco, Infinite Surprise, seguramente su tema más arriesgado en 15 años. Sin embargo, es de justicia decir que el disco también peca de monótono, pues las canciones encargadas de subirle una marcha al ritmo, como Evicted, Cousin o Meant to be funcionan bien, pero se quedan a medio camino. Ahora bien, lo mollar del álbum se encuentra en los cortes más ambiciosos, en los que los susurros de Tweedy contrastan con momentos de verdadera expresividad instrumental, como la descarnada Leeve o la solemne Pittsburgh. Además, como suele pasar con Wilco, Cousin gana tras cada escucha

Por Pere Millan.

Corinne Bailey - 'Black rainbow'

CORINNE BAILEY RAE – Black Rainbows (Thirty Tigers, 2023) 

L’eclosió de la crisàlide

La cantautora britànica Corinne Bailey Rae presenta el seu últim àlbum, Black Rainbows, en una introspecció definida per les seves arrels que la porten a una discussió elevada entre el jazz, el rock, la música electrònica i el fervent afrofuturisme experimental que, si bé costa endinsar-s’hi, l’estil porta a una transcendència sensorial sense precedents en la trajectòria de l’artista. La cançó Erasure enceta aquesta nova faceta de veu ferotge i irreverent en què Rae deixa clar que no es postrarà davant de ningú i dibuixa una posició ferma que es consagra en cançons com New York Transit Queen. L’àlbum és l’eclosió d’una crisàlide concebuda amb temps i amb la voluntat d’embellir la història que la cantant porta escrita a la pell i que pot mostrar gràcies a la sensibilitat de peces com He Will Follow You With His Eyes on es perfecciona la fusió que marca aquesta nova etapa musical.  

Per Aina Pedemonte i Nualart.

Romy - 'Mid Air'

ROMY – MID AIR (Young, 2023)

Romy torna en solitari

Romy, membre del mític grup The xx, ens presenta el seu àlbum debut en solitari. Els seus companys també estan treballant en projectes en solitari tot i no haver abandonat la banda. L’àlbum es defineix amb estils com el dance i l’electrònica, gènere que caracteritzava al trio britànic i en el que l’artista se sent bastant còmode. Les cançons del disc ens conviden a ballar mentre experimentem una història d’amor. Aquesta història d’amor LGTBIQ+ passa per un munt de fases, des de com dues noies no poden estar enamorades i només ser amigues fins que es fan mal i renuncien a aquest amor. Tot i que hi ha lletres d’una temàtica més trista que altres, en cap moment el disc et convida a estar quiet. El disc incita a ballar, a donar-ho tot a la pista de ball i a cridar el que sents sense amagar-te. Compta amb temes com The Sea i Strong que se t’enganxen al cap i estàs hores taral·lejant. Disposa de col·laboracions amb Fred again.. (amb qui ja havia col·laborat abans) i Beverly Glenn-Copeland per a fusionar les seves veus i crear una peça única. L’àlbum culmina amb un amor que és correspost després de passar per una ruptura i causa satisfacció per a l’oient, podem tornar a cridar ben fort el que sentim al ritme de Romy sense amagar-nos. Està clar que el hype que ens havia causat l’artista amb el seu àlbum debut ha valgut la pena i que ens ha presentat un disc brillant. 

Per Judith Melián.

Julieta - '5AM'

JULIETA – 5AM (Music Bus Records, 2023)

L’amor marxa amb l’estiu

L’àlbum que Julieta ens ha presentat a poc a poc finalment el podem escoltar sencer. La catalana ha apostat per un disc ple de cançons d’amor i de melancolia que relaten una història, dividida en tres capítols, on predominen sons urbans i electrònics. 5AM és una muntanya russa d’emocions que experimenta la protagonista entre les 23h i les 5h on ens parla d’un enamorament idealitzat que no s’acaba de formalitzar. La història té lloc a diferents espais: a casa, a la discoteca, al cotxe… Espais que queden molt marcats amb les lletres i sons de les cançons. Compta amb interludis que ajuden al oient a endinsar-se al relat. L’àlbum culmina amb una balada on Julieta diu adeu a aquest amor que marxa amb l’estiu, on recorda les vivències viscudes amb el seu enamorat des d’un punt de maduresa i de perdó.

Per Judith Melián.

Roosevelt - 'Embrace'

ROOSEVELT – Embrace (Counter Records, 2023) 

Un amor que s’esvaeix.

Roosevelt ens presenta el seu quart àlbum d’estudi Embrace on predomina el dance i l’electrònica. El disc convida al oient a ballar i a formar part amb l’expressió corporal. Compta amb 10 tracks on trobem una instrumental que funciona com a interludi, Yucca masa i ens introdueix a la segona part del disc. Les lletres de les cançons ens parlen d’un amor que va desapareixent mica en mica, que es va esvaint. La música i les lletres transmeten melancolia i tendresa, ens porten a un llac tranquil amb Lake Shore o a una discoteca amb Realize. Tot i que vagi canviant el ritme de les cançons, coneixem a un Roosevelt que trobarà a faltar ser amb una altra persona, probablement una noia que ell ha anomenat Luna. El disc acaba amb Alive on veiem que no vol que s’esvaeixi l’amor que tenen un per l’altre ja que és el que el manté amb vida. L’artista ha decidit anomenar el disc Embrace, un terme que significa acollir, abraçar. Això ens transmet més tendresa per la temàtica del disc, ens fa pensar que el que vol Roosevelt es abraçar aquell amor que se li escapa dels braços i no deixar que marxi. 

Per Judith Melián.

Aitana - 'Alpha'

AITANA – Alpha (Universal Music, 2023)

La nueva Aitana

Todos recordamos esa Aitana de 2017, participante de OT y una de las más destacadas de la edición, por su intensa voz y su dulce manera de ser. 6 años después, estrena su 3r disco, Alpha, con un estilo irreconocible, que no nos recuerda en nada a esa Aitana de la academia. Un álbum en el que podemos encontrar ritmos electrónicos y urbanos, pero con letras de amor, desamor, reflexión, y mucho más directas, contando historias que te hacen empatizar con la artista. Además, hace referencia a algunos éxitos del pasado, como Saturday Night en el tema Las Babys, o incluso antiguas canciones suyas como Teléfono en Pensando en Ti. Del disco, ya conocíamos algunos trabajos, como En El Coche, Formentera o Los Ángeles, que con el tiempo, se han convertido en grandes éxitos de la catalana, y el resto de la tracklist, probablemente lo acabará haciendo. Escuchando Alpha, hay momentos en los que nos apetece salir a bailar, pero otros en los que queremos escuchar lentamente y analizar, y esa, es una de las claves del disco. Muy probablemente, vamos a oírla en la radio día a día, así que habrá que ir acostumbrándose a esta nueva Aitana. En definitiva, un álbum urbano, pero con letras reflexivas, que a través de su dulce voz, nos enseña lo que es la nueva Aitana.

Por Mario Iglesias.

Tarifa - 'Blanco White'

BLANCO WHITE – Tarifa (Nettwerk Music Group, 2023) 

Del Sol de Tarifa a la Lluna platejada

El britànic Blanco White (Josh Edwards) ens transporta a un estiu passat amb el seu nou àlbum Tarifa. El nom del disc, la cinquena peça de la tracklist, rendeixen homenatge a la seva ciutat natal Cadis, on va estudiar guitarra flamenca. Podem percebre la seva estància concorda amb els sons de corda de guitarra i els versos en castellà que conformen el disc. Tot el disc és d’estètica dreamy i melancòlica, ens transporta a un passat de l’artista i els sons ens recorden a un somni i a un amor d’estiu. Un estiu on la il·luminació i els colors tenen molta importància i agafa un sentit figurat. És la història d’un amor que s’esvaeix, i ho anem veient a mesura que escoltem el disc. Hi trobem dues parts diferenciades del disc, on va canviant la paleta de colors. Comencem amb un amor caracteritzat pel Sol, la calor, colors càlids… i de mica en mica va canviant a mesura que es va esvaint aquell amor. Trobem menys percussió, colors blavosos, obscuritat. A la mateixa portada del disc podem veure aquests contrastos de càlids i freds, que destaquen uns per sobre els altres. Blanco White ha estat intel·ligent i ha volgut jugar amb el cromatisme per a donar suport a els sons del seu àlbum tant a les lletres com al mateix disseny. Sens dubte és un disc per escoltar atentament i gaudir-lo, i transportar-te amb l’autor als paisatges que transmet amb les lletres i els diferents sons.

Per Judith Melián.

Clara Peya - 'Corsé'

CLARA PEYA – Corsé (Vida Records, 2023)

De la melancolia a l’eufòria musical

Delicadesa, força i poesia són les tres paraules amb les quals definiria el nou disc de Clara Peya, compositora i pianista catalana. Corsé és un àlbum que desafia les limitacions musicals i expressa la visió artística de la compositora de manera autèntica, portant un àlbum d’experiència única que et submergirà en un món de sons i emocions.  El nou disc de Peya mescla la força amb la vulnerabilitat que es reflecteix en una base de piano delicada, elements electrònics que li donen ritme i unes  veus emotives de les col·laboracions.  La pianista catalana, amb aquest nou disc, es treu el corsé i es despulla per poder explorar profundament sobre totes aquelles qüestions complexes que tant costa fer-li front, així com la identitat, la llibertat i la resistència. Amb lletres poètiques i poderoses i una música que evoca una àmplia gamma d’emocions, des de la melancolia fins a l’eufòria, Clara Peya torna a obrir-se en banda, com ja havia fet en altres discos anteriors.   

Per Sofia Megías.

Madison Beer - 'Silence Between Songs'

MADISON BEER – Silence between songs (Epic Records, 2023)

Madison Beer a corazón abierto

Son 5 los años que han pasado del EP debut de Madison Beer, As She Pleases, y la neoyorquina que arrancó en 2012 versionando canciones populares, ya se ha convertido en toda una estrella mundial con su tercer álbum, Silence between songs. Con el sad pop como bandera, Madison enseña su yo más intenso, explorando temas más reflexivos e introspectivos que en cualquier otra obra. Un álbum del que ya conocíamos algunos de los trabajos, como Showed Me, Dangerous o Reckless, uno de sus mayores éxitos, que salió en 2021 y ya es un himno para el mundo. Además, homenajea a algunos de sus artistas favoritos, como Lana del Rey o The Beatles, que siempre le han inspirado a ser lo que es hoy en día. Ella misma ha comentado sobre el disco: “He aprendido mucho sobre mí misma y sobre mi arte en el viaje de los dos últimos años desde mi último disco. Este álbum cuenta la historia de tantas partes diferentes de mí que descubrí en los momentos de pausa en los que me calmé del ruido y aprendí más sobre mí misma”. En definitiva, estamos ante un disco que muestra sentimientos a flor de piel, combinados con la potente y dulce voz de Madison Beer, que hacen del proyecto un éxito total.

Por Mario Iglesias.

Autores de este artículo

Música que sana y transforma: Descubre el universo de ATZUR en Strange Rituals

ATZUR PORTADA AUTOPERFIL

A veces lo mejor es pararse en seco y escuchar. Por eso de vez en cuando pedimos a lxs músicxs que se expresen y que cuenten su historia por ellxs mismxs. Sin guión, sin preguntas. Simplemente les damos espacio y ellxs hablan. Ahora es el turno de ATZUR, un dúo austro-español de pop alternativo que se conoció en Tinder y que acaba de sacar su álbum debut, ‘Strange Rituals’.

Somos ATZUR, un dúo hispano-austriaco de pop alternativo. A veces nos han comparado con artistas como Florence + The Machine, Chvrches o Lorde. Pero si nos preguntan qué es ATZUR para nosotros, la respuesta se encuentra en nuestro álbum de debut, Strange Rituals. Dónde están todos los códigos de nuestra esencia.

Creemos firmemente que la música puede desempeñar un papel sanador y transformador. Este álbum es un testimonio de ello. Abordamos temas profundos que van más allá del entretenimiento pop, y esperamos que ayude a quienes lo escuchan en su propio viaje de sanación y transformación.

Strange Rituals es un concept album en el que cada canción representa un ritual que realizamos consciente o inconscientemente en nuestras vidas. Los rituales son universales y trascienden fronteras. Por ejemplo, en Manifesting hablamos del ritual de manifestar, de convertir lo inmaterial en material, mientras que en Mental Health Walk exploramos cómo a veces dar un paseo en silencio puede ser la mejor solución para afrontar problemas. Fuego es la cara más orgánica de ATZUR, cuando a altas horas de la noche te encuentras desnudo de todo adorno. Sólo voces y percusión. Con un interludio de lucidez, un piano melódico acompañando la voz “a veces todo duele, pero siempre duelo yo”. Los violines de Interlude II se abren a la luz que entra a raudales de Aurora, celebrando todo lo hecho y vivido que nos ha traído hasta este momento presente. Este ritual es el de agradecimiento. Después de alejarnos de comportamentos tóxicos, y de aprender a fluir sin atascos, ahora toca dar gracias por la vida vivida, por el amor de las personas que la han habitado o que aún habitan en ella. Por todo el camino recorrido y lo que queda por caminar.

Nuestra forma de componer es orgánica y espontánea. Patricia siempre está anotando ideas y pensamientos que luego transforma en canciones. Strange Rituals es un álbum visceral, dramático, catártico y curativo. Es un proceso de autoconocimiento universal que se refleja en cada nota y letra.

Para celebrar el álbum, estamos súper emocionados por nuestra gira por Austria, Alemania y España en los próximos meses. Tendremos conciertos en diversas ciudades y festivales, y esperamos conectar con nuestro público en cada actuación. El 22 de febrero estaremos en la Sala Clamores de Madrid y el 23 en la sala Laut de Barcelona. ¡Esperamos veros en los escenarios!

ATZUR AUTOPERFIL
ATZUR
ATZUR AUTOPERFIL
ATZUR

Autores de este artículo

Relats Musicals: Frank d’Amy Winehouse

'Relats Musicals' T2 -C5 / 'Frank' d'Amy Winehouse

En el cinquè episodi de Relats Musicals, ens centrem en Frank, l’àlbum debut de la inoblidable Amy Winehouse que enguany fa 20 anys i que va servir per a demostrar fins a quin punt aquesta jove londinenca era una autèntica nebulosa plena de talent.

En aquest primer àlbum, la londinenca ja demostrava una honestedat brutal a l’hora de parlar dels seus sentiments i la seva vida. Dels 16 talls que formen el disc, 14 són composicions originals de la jove de només 20 anys. Ara bé, la mateixa artista va acabar criticant-lo anys després per unes suposades ingerències de la discogràfica durant el procés de producció.

Frank va rebre molt bones crítiques i ràpidament va situar Amy Winehouse com una de les noves veus de referència del soul i el R&B al Regne Unit. En aquest programa ens endinsem tant en el projecte, com en el personatge d’Amy Winehouse, els seus greus problemes personals i com va esdevenir un símbol després de la seva malaurada mort als 27 anys d’edat.

Durant aquesta segona temporada, descobreix les històries que s’amaguen darrere de les obres musicals que han marcat a diverses generacions i han canviat la nostra manera d’entendre la música.

L’objectiu de cada episodi serà endinsar-se en cadascuna de les obres seleccionades, amb l’ajuda dels companys i companyes de la redacció de Qualsevol Nit i de la presència de convidats i convidades, per a aconseguir dimensionar la seva influència, tornar-les a gaudir, entendre què van significar en el seu moment i comprovar fins a quin punt continuen sent vigents en la música actual.

‘Relats Musicals’ és el podcast de Qualsevol Nit, revista musical independent de Barcelona amb més de deus anys de trajectòria. El projecte arranca el 2021 i ara es reformula amb la intenció d’oferir als oients les millors històries relacionades amb la nostra gran passió, la música.

Autores de este artículo

GPS #14: Nueva convocatoria para impulsar a los artistas emergentes

Girando por salas

Artistas como Izal, Viva Suecia, Morgan, El Kanka, Alice Wonder, entre muchos otros, en su día fueron artistas emergentes que apenas sumaban unos cuantos fans en sus zonas de influencia. Iniciativas como Girando Por Salas (GPS) ofrecen la oportunidad a los artistas emergentes de crecer y alcanzar un público más amplio, lo que es fundamental para su desarollo. La pasada edición, por ejemplo, contó con un total de 207 conciertos que enriquecieron la oferta disponible y más de una veintena de artistas que llevaron la música en directo a diferentes comunidades autónomas.

Este año, GPS seleccionará a 22 artistas, tanto bandas como solistas, de entre todas las solicitudes que cumplan con los requisitos. Una vez los participantes se hayan seleccionado, se elaborará un calendario en coordinación con las salas y los artistas, con un mínimo de seis conciertos para cada uno. Además, se les otorgará una ayuda para la producción discográfica y que así puedan seguir con su carrera musical.

Artistas para todos los públicos

 

El estilo no es una limitación. Es por ello que han pasado todo tipo de músicos por este circuito, desde cantantes de flamenco hasta grupos de trap y música urbana catalana. Algunos de los nombres recientes más reconocidos son Rayden, participante del Benidorm Fest 2022, 31 FAM, grupo urbano muy reconocido en Catalunya y ahora también en otras comunidades, o Varry Brava, otro grupo que se quedó a las puertas de ir a Eurovisión en 2022. Tres ejemplos de que en mayor o menor medida se cumple el objetivo de que los grupos se den a conocert en diferentes zonas geográficas más allá de su entorno natural.

La idea principal es conseguir que los artistas que están empezando puedan llegar a vivir de lo que les gusta, pero GPS está dirigido también al público y a las salas. Si eres público, ya tienes la excusa perfecta para liar a tus amigos a algún concierto a precio reducido. Probablemente el nombre te sonará de poco, pero tendrás la garantía de que estos grupos han pasado una selección exigente por parte de un jurado profesional complementada con una votación popular, y es que, quizás, estarás delante de tu nuevo grupo favorito y hasta ese día no lo sabrás.

Y si eres sala, esto también va para ti. Y es que, si quieres llenar tu sala de música emergente y reúnes una serie de requisitos (una programación estable, un rider profesional, etc), te puedes apuntar para que los artistas seleccionados pisen tu escenario y atraer también a nuevas audiencias.

Requisitos para participar en Girando Por Salas

 

La convocatoria para los artistas estará abierta hasta el 27 de septiembre de 2023. Y tras el proceso de selección, el 30 de octubre se anunciarán los 22 grupos y solistas seleccionados de la edición número 14 de Girando Por Salas.

La convocatoria cuenta con novedades en sus bases pero mantiene los requisitos de tener un mínimo de seis canciones y un máximo de 3 LP’s correctamente publicados. Para poder participar en el concurso, los interesados deberán inscribirse en su página web oficial: girandoporsalas.com

Girando Por Salas es una iniciativa creada por el Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (INAEM) en colaboración con la Federación Coordinadora del Circuito de Músicas Populares (FCMP), y en la que participan activamente otras asociaciones de la industria musical.

Autores de este artículo

Relats Musicals: Random Access Memories de Daft Punk

Podcast Relats Musicals: Daft Punk 'Random Access Memories'

En el quart episodi de la segona temporada de Relats Musicals, ens centrem en un dels àlbums més influents de la història de l’electrònica, Random Access Memories, l’últim projecte musical de la carrera del duo francès Daft Punk, que, 10 anys després de la seva publicació, segueix ressonant en la indústria musical.

Random Access Memories és un homenatge a l’escena electrònica de Los Ángeles de finals dels 70 i principis dels 80, en el que Daft Punk es van arriscar a fer servir els sons del passat amb el seu característic estil, en comptes de conformar-se amb la fórmula que els havia portat a l’èxit.

La icònica Get Lucky, amb la col·laboració de Pharrel Williams, va ser el primer tast d’aquesta nova era, i es va convertir instantàniament en un clàssic arreu del món. Però no va ser l’única: Lose Yourself to Dance, Instant Crush o Doin It Right són altres hits d’aquest àlbum que a dia d’avui segueixen sent igual de memorables.

Per a analitzar en profunditat les claus d’aquest àlbum que combina de manera única els sons del jazz, la música disco i el funky, en Pere Millan i l’Aïna López comptaran amb la presència de la periodista musical i col·laboradora de Qualsevol Nit, experta en música electrònica, Mabe Chacín.

En aquest programa ens endinsem tant en el projecte, com en la figura d’aquest misteriós duo que mai han mostrat cap interès per la fama i sempre s’han amagat darrera d’uns característics de cascs de robots futuristes. El motiu de la seva dissolució? Un altre misteri que a dia d’avui segueix envoltat per un gran secretisme.

‘Relats Musicals’ és el podcast de Qualsevol Nit, revista musical independent de Barcelona amb més de deus anys de trajectòria. El projecte arranca el 2021 i ara es reformula amb la intenció d’oferir als oients les millors històries relacionades amb la nostra gran passió, la música.

Durant aquesta segona temporada, descobreix les històries que s’amaguen darrere de les obres musicals que han marcat a diverses generacions i han canviat la nostra manera d’entendre la música.

L’objectiu de cada episodi serà endinsar-se en cadascuna de les obres seleccionades, amb l’ajuda dels companys i companyes de la redacció de Qualsevol Nit i de la presència de convidats i convidades, per a aconseguir dimensionar la seva influència, tornar-les a gaudir, entendre què van significar en el seu moment i comprovar fins a quin punt continuen sent vigents en la música actual. 

Autores de este artículo

Subscriu-te!

T’està agradant el que veus? Forma part de la comunitat musical de Barcelona